Dimenge, amb s’esperar-vós,
amb ningú em vaig divertir;
joves sí que en vaig tenir;
més pena va ser per mi
perque no venguéreu vós.

Jo estic a un arenal
amb un àngel que mi guia.
No hi ha cap hora del dia,
pensant en vós, vida mia,
que ets uis no me facin canal.
Un amor tan principal
que us vaig dar i que us tenia,
i ara de cada dia
pens si me’n pervendrà mal.
A baix d’es vostro portal,
si hagués fundat um uial,
per mi vostro gust seria.

Des que ens hem deixat, amor,
no he tornat tenir alegria:
tant en sa nit com de dia
vaig carregat de tristor.