Mu mare sempre m’exhorta
i m’ho diu ben clar i llampant:
−¿Com t’ets entristida tant?
Tu fas cara de mig morta!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Sofriment per amor
Poble
Estellencs
Camp Semàntic
Anatomia, Mort, Passió i enamorament, Relació pares-fills, Tristor
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
1526
Volum
I
Núm de pàgina
109
Altres cançons relacionades
Enc que canti, tenc lo cor
que de tristor casi plora;
lo meu bé, si anau a fora,
jo vos comanaré a Déu.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Vuit dies farà demà
que es meu cor no té alegria,
i sa que la m’ha de dar
viu lluny de la pagesia.
Tradicionari de Mallorca
