Bona amor, ausent de vós,
m’han haguda de sangrar
voldria tot aquests dies
passasen de dos en dos.
S’amor fa que par que senta
trepig, però no arribau.
Jo no sé com no donau
consol an es qui llamenta.
Perdonau de la tardança
si fa temps que no he vengut.
No us penseu que haja tengut
pensaments de fer mudança.
Sa tristor i s'enyorança
m'han privada la salut.