L’amo En Monjo sap com és.
S’anar de dones castiga:
com curen una ferida,
llavò s’altra reverdeix.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Sofriment per amor
Poble
Llucmajor
Camp Semàntic
Amos, Desig, Erotisme explícit, Pecat i càstig, Salut i malaltia, Tristor
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Assonant
Versos
4
Núm de glosa
1787
Volum
I
Núm de pàgina
108
Altres cançons relacionades
Bona amor, ausent de vós,
m’han haguda de sangrar
voldria tot aquests dies
passasen de dos en dos.
Quan vaig entrar dins Ciutat,
corromput de fesomia,
la gent que me coneixia:
Miquel Tubet, ¿què és estat?
-És que a la vila he deixat
aquell cosset tan amat
de na Juana Maria.
Jo no tenc fetge ni lleu
ni sang ni uis per plorar
des que te’n vares anar,
amb comptes de no tornar,
de ca nostra, estimat meu.
Tradicionari de Mallorca
