Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta baix i piadós.
-¿Vols-me dir com has campat
aquest temps que no us he vista?
– Jo pas la vida molt trista
ausent de vós, estimat.
Quan vaig esser en es pinar,
que sa pena m'augmentava,
vaig dir: Verge Immaculada,
arrere hauré de tornar.