Jo ja estic aconhortada,
estimat, que no em voleu.
M’heu carregada una creu
de catorze pams d’alçada.
Fins que l’haureu sospesada,
ses penes no em planyereu.
Sospesau-la, i veureu
quina pena tan sobrada!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Sofriment per amor
Poble
Artà
Camp Semàntic
Desamor i ruptura, Desig, Soledat, Tristor
Mètrica
7a7b7b7a7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
8
Núm de glosa
1771
Volum
I
Núm de pàgina
107
Altres cançons relacionades
¿A on són aquells bons temps
que tant tant mos regalàvem
quan vós i jo festejàvem,
i ara n’hem d’estar ausents?
¿A on són aquells bons temps
que vós i o mos donàvem,
quan vós i jo festejàvem,
mentres ara hem d’estar ausents?
Estimat, pena me dau,
o a lo menos, cativeri;
jo volria esser a s’imperi
d’allà on vós habitau.
Tradicionari de Mallorca
