Es un art de gelosia,
fadrines, es festejar;
perque un pic ho vaig provar.
Lo primer que em demanà
com sa porta vaig passar,
si era ver o rallar
que la volia deixar.
Jo li vaig dir que sí clar,
i a lo punt me demanà
si li volia ficar
un ganivet, que em costà
set ous i mig de comprar,
i sa sang em revenia,
i sa popa la daria
a un llop per roegar,
i sa pell a un milà;
i així es poria alabar
que la jove bé em volia.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Sofriment per amor
Poble
Campanet
Camp Semàntic
Anatomia, Animals salvatges, Desamor i ruptura, Estimació i afecte, Festeig, Gelosia, Joventut, Mort, Ocells, Ormeigs de cuina, Solteria
Mètrica
7a7b7b7b7b7b7b7b7b7b7b7b7a7a7b7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
18
Núm de glosa
1736
Volum
I
Núm de pàgina
105
Altres cançons relacionades
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
No us espanteu si visc trista
o si duc mon cor endolat.
Si no torna s'estimat,
de plorar perdré la vista.
¿D’on veniu vós, lo meu bé,
que d’enyorança som morta?
¿Veniu de fora Mallorca
que parlau en foraster?
Tradicionari de Mallorca
