Es major consol que tenc,
plorar com som tota sola.
Miquel, ningú me consola
més que Déu omnipotent.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Sofriment per amor
Poble
Sóller
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Desig, Déu, Soledat, Tristor
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
1417
Volum
I
Núm de pàgina
104
Altres cançons relacionades
Jo no tenc fetge ni lleu
ni sang ni uis per plorar
des que te’n vares anar,
amb comptes de no tornar,
de ca nostra, estimat meu.
Estimat, pena me dau,
o a lo menos, cativeri;
jo volria esser a s’imperi
d’allà on vós habitau.
Estimat, pena em donau,
o a lo menos, cativeri;
jo volria esser a s’imperi
mon bé, d’on estudiau.
Tradicionari de Mallorca
