Amor, quan me varen dir
que estaves dins es sortoi,
mos uis d’aigo feren roi
per porer moldre un molí.
Però com me varen dir:
–Toni Santandreu, fadrí,
negre surt −, Soldado soy!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Sofriment per amor
Poble
Puigpunyent
Camp Semàntic
Anatomia, Arquitectura rural, Estimació i afecte, Festeig, Guerra, Servei militar, Soldats, Tristor
Mètrica
7a7b7b7a7a7a7b
Rima
Consonant
Versos
7
Núm de glosa
1644
Volum
I
Núm de pàgina
99
Altres cançons relacionades
Miquelet, estimat meu,
no em dons la vida penada;
vine a fer qualque passada;
si no t'ho paga ta mare,
ja t'ho agrairà el cor meu.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Vida trista i penosa
passa el qui està en el desert;
jo la hi pas, i ho sé cert,
ausent de vós, cara hermosa.
Tradicionari de Mallorca
