Vós sou l’uiastre esbrancat
d’una garriga comuna.
Garrida, vós sou la lluna
que llança la claredat.
Lloança de la bellesa
Artà
Arbres i arbusts (Plantes), Bellesa, Estimació i afecte, Floretes, Lluna, Muntanya i bosc
7a7b7b7a
Consonant
4
Vida trista i penosa
passa el qui està en el desert;
també la hi pas jo, de cert,
ausent de ta cara hermosa.
Si jo amb sa vista pogués
aplanar puigs i murteres,
uiastres i oliveres,
bona amor, sols que vos ves!
-Cara de dos mil confits,
vine a dar-me una besada!
-A poc a poc, camarada!
Fins aquí serem amics!