Vós sou l’uiastre esbrancat
d’una garriga comuna.
Garrida, vós sou la lluna
que llança la claredat.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Lloança de la bellesa
Poble
Artà
Camp Semàntic
Arbres i arbusts (Plantes), Bellesa, Estimació i afecte, Floretes, Lluna, Muntanya i bosc
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
1612
Volum
I
Núm de pàgina
97
Altres cançons relacionades
-Cara de dos mil confits,
vine a dar-me una besada!
-A poc a poc, camarada!
Fins aquí serem amics!
Catalina, estrella fina,
ja pots apareiar es dol,
que s’estimat no te vol
per fer segó a sa gallina.
Si jo amb sa vista pogués
aplanar puigs i murteres,
uiastres i oliveres,
bona amor, sols que vos ves!
Tradicionari de Mallorca
