Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.
Com veig aquest estelet
que va darrere sa lluna!
Que he passada de fortuna
estimada, per veure’t.
Adiós, lluna de nit;
adiós, sol de migdia;
’diós, clavell encarnat
de clavellina florida.