Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.
No sé què té el meu coret,
no té alegria ni en dóna,
des que no veig sa persona
d'un jove petitonet.
Vuit dies farà demà
que es meu cor no té alegria,
i sa que la m’ha de dar
viu lluny de la pagesia.