Tos uis són dues turqueses
blaves; són color de cel.
Tu encatives En Miquel
amb paraules i fineses.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Lloança de la bellesa
Poble
Artà
Camp Semàntic
Anatomia, Bellesa, Cel, Lloança, Passió i enamorament, Virtuts
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
1224
Volum
I
Núm de pàgina
95
Altres cançons relacionades
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.
Enc que canti, tenc lo cor
que de tristor casi plora;
lo meu bé, si anau a fora,
jo vos comanaré a Déu.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.
Tradicionari de Mallorca
