Si no se cansa sa ploma,
sa veritat te diré:
garrida de cas Roser,
de poc ençà dus la doma;
jo et faria una corona
de branques de magraner.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Lloança de la bellesa
Poble
Santanyí
Camp Semàntic
Bellesa, Complements, Declaració, Floretes, Honestedat, Magraners, Mobles i utensilis
Mètrica
7a7b7b7a7a7b
Rima
Mixta
Versos
6
Núm de glosa
1206
Volum
I
Núm de pàgina
95
Altres cançons relacionades
Es qui camina, sopega,
però aprèn de caminar:
no em tornaré enamorar
d’homo que du es capell negre.
Que no saps que em prometeres,
Aina, dins es pastador,
que em daries ton amor?
Traidora! I ara m’ho negues!
Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.
Tradicionari de Mallorca
