¿Què he de fer del garbo teu
i de la teva hermosura,
i tot quant veig, per ventura,
no hi 'ribarà a haver res meu?
Es meu cantar va per vós.
Vós m’escoltau, per ventura.
Si deis que cant piadós,
n’és causa vostra hermosura.
Sa ventura que tu tens,
que ets hermosa, blanca i alta:
disn un ball fas molta planta,
però a sa feina, no gens.