Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.
Estimat meu preciós,
¿com no vos he d’enyorar,
i n’hi ha que cerquen posar
guerra enmig de jo i vós.
Vaig néixer de s’ui d’es vent
dins un cau sense ventura.
Jo no som guapa ni curra,
i de sa teva hermosura,
mal me peg si en tenc talent!