Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.
Plou i fa sol,
ses bruixes se pentinen,
plou i fa sol
ses bruixes duen dol.
Si a mi m’estava bé,
a veure’t seria anada;
com una desbaratada
ploraria p’es carrer.