Vida trista i penosa
passa el qui està en el desert;
jo la hi pas, i ho sé cert,
ausent de vós, cara hermosa.
Aubercocs, cireres,
figues paratjals.
Ses al•lotes guapes
van a dos reals.
Veiès si tu me voldries,
jo qui tenc casa parada
i tenc una olla cruiada
i una caixa sense sòl
(coberta, mai n’ha tenguda),
i una aufàbia rompuda,
sense cap pa en es reol!