Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.
Cara de sol resplendent,
jo sempre he pensat en tu.
Tu no penses en ningú,
només en la teva gent.
Com ella se posa tota,
tota davant es mirai,
“Que som de guapa, carai!
I no festeig, bon rebota!”