Tresor de la Memòria (Alaró 2018)

Bones.

Quin és el seu nom?

Margalida Mateu Amengual.

I d'on sou i quina edat teniu?

Som d'Alaró i tenc 67 anys.

Quins són es teus treballs habituals, ses teves aficions...?

Jo de jove feia feina a unes oficines d'una fàbrica de sabates, però a Alaró ses sabates acabaren a zero, llavors, com que vaig tenir sa desgràcia que a es meu home li donaren s'invalidesa als 38 anys jo me vaig haver de cercar una altra feina i llavors feia roba interior, feia sujetadors, banyadors i, així, sa meva família va anar endavant.

Ses teves aficions?

A jo m'agrada molt llegir, m'agrada anar a es cine, també m'agrada anar a passejar, però m'agrada pes camp, quan es camp està en silenci. També lo que m'agrada és, no t'ho havia dit s'altra vegada, m'agrada entrar dins l'església quan no hi ha ningú.

Algún ofici que se feia antigament i ara ja no se fa?

Es papà era minero, ara ja no se fa. Es papà quan acabava de sa mina teníem camp i sembràvem, i llavors anàvem a batre, anàvem a segar, que ara tot això se fa amb màquines. Sembràvem patates i els collíem amb sa xapeta o amb un càvec, perquè ara tot això tot se fa a màquines. Tot això jo ho he viscut.

I coneixeu qualque cançó, qualque glosa o qualque tonada referent en aquests oficis...

No, jo ses tonades es papà els cantava, lo que no m'enrecord, perquè es papà damunt s'era cantava i quan exsecallava els arbres també es papà cantava sa tonada, però això no me'n record. Lo que te puc dir és sa glosa que es papà sempre me feia a jo, perquè es papà era molt glosador. Es papà feia gloses i en sabia moltes, però sa que me cantava a jo sempre era:

Margalida són cercades

per vorera de camins,

però cap n'he trobada

com sa que tenc aquí dedins.

Bé, qualque rondalla, qualque llegenda?

Sí, rondalles sí, jo "En Joanet de L'onso", quina te vaig dir més? Te vaig dir "Sa flor romanial", ses bruixes des castell d'Alaró, totes aquestes rondalles, a més, jo tenc totes ses rondalles, perquè ses rondalles se varen catalanitzar i jo es professor Grimalt, que feia es programa "Parlant en plata" per sa televisió espanyola, els va escriure en mallorquí, i jo tenc tots es llibres des professor Grimalt de totes ses rondalles escrites amb so mallorquí, mallorquí.

Ens pot explicar alguna d'aquestes llegendes o rondalles...

D'aquestes rondalles, pues sa flor romanial ara no me'n record exactament però li deien... eren tres germans que son pare era rei i son pare volia que es petit fos rei i el varen enterrar davall sa terra i va sortir una flor i en aquesta flor li deien sa flor romanial "Joanet a on ets? Estic enterrat dins l'arena com la flor romanial". És una cosa així, és que ara exactament ja no m'enrecord... A més, a lo millor ara estic un poc nerviosa i menos m'enrecord, eh? però bueno que la m'han contada moltes vegades...

I és de ses bruixes?

És de ses bruixes, ses bruixes des castell d'Alaró eren es Puig de s'Alcadena deien que hi havia unes bruixes i es vespre posaven una escala que arribaven fins a es castell d'Alaró i a es castell d'Alaró feien es seus, ses seves mangarrufes o tot lo que li vulguis dir que feien ses bruixes en aquest temps i llavors se'n tornaven anar a es puig de s'Alcadena, perquè es Puig de s'Alcadena és molt mal de pujar-hi i allà ningú els trobava.

Ara qualque paraula així antiga, mots, paraules que s'empleessin quan éreu més jove...

Jo t'hauré de treure sa braga... perquè jo te puc treure sa braga i hi ha moltes paraules... ses que més me sonen... "No siguis tan pura", "ets un trasto", tot això eren paraules que encara se diuen, però jo dins sa meva família no ho érem de dir paraules, ni de blasfemar ni tot això, ni es papà ni sa mamà no ho eren. Noltros a ca nostra no... això no ho hem viscut molt... i paraules que no se diuen... "ets caparrut", "pardal amb anses", això ho deien. Jo un dia vaig anar a es futbol d'Alaró i hi havia un jugador que tenia ses cames molt tortes i jugava a futbol i el vaig trobar molt graciós perquè li deien "pardal amb anses que no fas res!" i jo deia "Qui és aquest pardal amb anses que no fa res?" i era és qui tenia ses cames tortes. I el vaig trobar molt graciós. Això són anècdotes que jo he viscut.

Bé, si vol contar qualque altra anècdota...

Quines anècdotes te vaig contar? Dona'm una pista.

Una des mes de Maria.

Ah, sí! Noltros quan jo anava a escola encara hi havia en Franco i ses coses... i mos feien anar cada divendres de mes a missa a les vuit des dematí. Si anàvem a missa a les vuit des dematí, mos pujaven sa nota. Bueno, a jo era un poc difícil, perquè a jo me costava aixecar-me a les vuit des de matí. I llavors tot es mes de Maria, quan es mes de maig anàvem a es mes de Maria, també mos feien anar a es mes de Maria, però era es vespre i mos agradava molt anar-hi, perquè llavors, quan sortíem es grupo, jugàvem a tocar bauleta. I mos encalçàvem i corríem, perquè jo en aquell temps a lo millor tenia vuit o nou anys i quan anàvem a escola, quan sortíem, noltros havíem de cantar ses cançons que mos feien cantar per llevar sa bandera espanyola. Quan jo anava a escola, es nins i ses nines encara estaven separats, perquè jo anava a s'escola graduada antiga i a sa part de dalt hi havia es nins i a sa part de baix hi havia ses nines, no mos deixaven mesclar i sa bandera estava a damunt es portal de ses nines. I, quan llevaven sa bandera, a noltros mos feien cantar ses cançons. A jo me deien... perdona, jo, com que jo som sorda, però duc audiófonos des de que he tengut es meu fill, perquè quan va néixer es meu fill jo m'he perdut moltes coses, perquè no el sentia i, quan va néixer es meu fill, pues vaig decidir que havia de cercar una solució i es metge me va dir que me posàs audiófonos i ojalá ho hagués fet més prest. I, quan cantaven, a jo sempre sa professora, perquè jo m'enrecord que de petita vaig tenir donya Maria, de segon, perquè llavors a s'escola només hi havia quatre mestres, de petita vaig tenir donya Maria, de segon, hi havia donya Joana de ca na Juanita, llavors tenia donya Paquita i donya Francisca Bosch, que era sa darrera i donya Paquita era sa que mos ensenyava a cantar, però a s'hora de cantar sempre me deia: "Mateu, tu calla". Claro, com que jo era sorda i jo me'n anava a es meu ritme i jo desbaratava ses altres, però es que en aquell temps era sorda.

I quan estaves les nines i els nins separats... jugaven a coses diferents?

Claro, claro.

A què jugaven?

Ses nines jugàvem a partidos contrarios, a lo millor a es quatre cantons, jugàvem a figueretes, qualque vegada dúiem ses pepes de paper i mos passàvem es vestidets, però vaja jo sempre de petita vaig estar discriminada, perquè, com que era sorda i no m'enterava de ses coses, a jo a s'escola diguéssim jo ho vaig passar molt malament perquè sempre me vaig molt diferent a ses altres, que llavors, sense donar-me'n conta, vaig passar es problema a es meu fill. Es meu fill, quan anava a escola i va fer sèptim, jo el vaig dur a es psicòleg, perquè jo trobava que es meu fill duia sa senalleta dins sa classe i es meu fill va fer dues seccions amb sa psicòloga i a sa tercera secció vàrem fer entrar sa mare i es meu fill no va tenir problema, es problema és qui les tenia era sa mare, que resulta que com que jo a s'escola ho havia passat tan malament, protegia tant es meu fill que el feia diferent dels altres i jo vaig haver d'aprendre no diguéssim no a no estimar es meu fill, a protegir-lo tant que es meu fill no necessita protecció.

A donar-li més llibertat.

Sí, però me va costar molt. Molt, molt, molt.

Ara, mos has dit moltes endevinalles, refranys, dites...

Dutes te'n puc dir moltes... perquè jo t'he duit es llibres que va comprar es meu fill per sa padrina, perquè no és que me les compràs a jo, les va comprar per sa mamà, perquè es papà fa deu anys que és mort i sa mamà només en fa tres. I es papà t'he dit que era glosador i de dites... i, quan es meu fill els va veure, els va comprar per sa padrina i n'hi ha moltes.

S'aigua sempre va a es lloc més baix.

I és vera. Ja pots canviar, ja pots edificar, es puesto de s'aigua no ho canviaràs mai, sempre passa per allà mateix.

Es gener cap o cua té.

És lo mateix que se diu des febrer, perquè aquí te diu totes ses dites i llavors te posa s'explicació.

Posar forqueta.

És que tu menges calent.

Començar sa casa per sa teulada.

Aquesta és antiga. És que m'agradaria trobar ses antigues.

Si tens una casa de lloguer, no te faltarà cafè.

Claro.

Tardaràs, però a casa tornaràs.

Enrotllar-se com una persiana.

Una persona que xerra molt com jo.

Què vols més dites? Ja te basten?

Aquí me'n vàreu dir dues, vàreu dir "tenir es cap com una olla de caragols".

Tenir es cap com una olla de caragols.

I també vàreu dir:

Entre pares i germans no hi vulguis ficar ses mans.

També.

I què anàveu a dir?

No.

Ho podeu dir, si voleu.

Què més mos toca ara?

Ara també vàrem xerrar que tu me vares dir, per exemple, que dia 25 de gener és Sant Pau.

Dia 25 de gener és es dia de sa Conversió de Sant Pau i s'han de exsecallar ses parres. Llavors dia 25 de gener, si també sembren alls, aquests alls diguéssim diuen que tenen que si te pica una abella o te pica qualque bitxo són com a diguéssim medicinals. Es dia de Sant Rafel antic, no és Sant Rafel d'ara, Sant Rafel antic és dia 24 d'octubre, s'han d'exsecallar ses hortènsies. Es dia de dia 23 d'agost, que és es dia de Santa Rosa, s'ha de fer es planter de julivert, perquè no espiga.

I també me vàreu xerrar un poc de ses festes i això què fèieu quan éreu més petites, que me vares dir que t'agradava molt anar a ses matances...

Sí, noltros a ca nostra érem... es papà feia feina a sa mina que se va posar a fer feina a sa mina, ara no ve en es moment per dir-vos-ho, i tenia temps lliure, i teníem una finca i sempre vàrem tenir animals i fèiem matances cada any, a jo fer matances m'agradava molt. Llavors teníem conills, i teníem ànneres, i llavors es papà a sa finca mos va fer un safareig i tots es veïnats venien a nedar a es safareig. Jo te cont d'a lo millor que jo tenia set o vuit anys i no anàvem a sa platja com van ara. Ni teníem cotxe. Jo es papà anava a fer feina a sa mina i hi anava amb bicicleta, ni siquiera llavors amb el temps se va comprar un motoret, perquè es papà no tenia es carnet, només se va poder comprar un motoret per fer-se es permís, però primer anava a peu i llavors anava amb bicicleta, o sigui, que te cont d'anys de molts d'anys, jo tot això ja ho he viscut.

Bé, en principi, ja està. Si voleu contar qualque anècdota o això... S'altre dia en es final ja no apuntava...

Sí, bé, jo te vaig dur llibres, perquè te dic jo tot això m'agrada molt tot lo antic, a més m'agrada molt tot lo nostre. Es llibres antics no els he duit, però t'he duit aquests i t'he duit, perquè jo tot ho guard, jo a ca nostra, bueno, tenc de tot.

Bé, si m'ho vols explicar un poc...

Jo me vaig fer es carnet, quan tenia devuit anys, i encara ara guard ses hores que vaig fer de quan tenia devuit anys... Veus? L'any 94 a es "Diari de Mallorca" va sortir i tot això són coses molt mallorquines. Llavors es meu fill es primer programa que va fer quan va començar a fer audiovisuals, que se feia en es seu institut, se feia aquest programa i "Parlant en plata" que és es professor Grimalt explicava totes ses paraules mallorquines. Era un programa que era de deu minuts. Tot això m'agrada molt.

I es llibre que m'has mostrat abans de lo des pagesos...

De ses dites, aquí hi ha de cada mes, principalment, bueno hi ha es sants, però principalment a cada mes ve es consells pagesos, es consells pagesos des mes de gener i es mes de febrer hi ha es consells pagesos des mes de febrer i això hi és tot. Per exemple, a sa lluna plena des gener sembrau patates a llocs calents i si esperau a es febrer no sortiran igual, que per es gener. Si tirau fems a sa pallissa perquè sa terra quedi fluixa. Això pes mes de gener se tiraven es fems, perquè llavors poder sembrar, perquè llavors, quan comença a fer calor, se sembren ses tomatigueres i han de tenir es terreno preparat. Tot això són es consells que a cada mes venen a cada un. Tot això mirau es anys que tenen i encara ho guard.

Ja que teniu tota aquesta història del vostre pare glosador, mos podeu explicar una mica com se donaven ses gloses, tot i que no la recordau, ses gloses en quin moment se deien...

Es papà a qualsevol moment te feia una glosa. Es papà va tenir, com que feia feina a sa mina, va ser tuberculós i el duguérem a Caubet, que quan li dugueren es papà no podia entrar ningú a Caubet, només hi entraven es tuberculosos i sa gent quedava defora. O sigui que, mira si fa anys. I, a més de que era minero i fumador, va tenir sa malaltia de s'EPOC i es papà assegut pues se posava i te recitava una rondalla, te deia una glosa, tenia una facilitat... és que jo en tenc escrites i és que no els tenc, els tenia a sa finca allà on vivia es papà.

Ses gloses que xerraven des camp...

Ses gloses xerraven des camp.

No, te deman, si ses gloses xerraven des camp?

Sí, des camp i des castell d'Alaró i de tot lo que ell havia viscut.

Bé, moltes gràcies per haver...

Jo esper que vos hagi agradat tot lo que vos hagi contat, perquè jo desde luego som mallorquina, mallorquina, mallorquina i, a més, ho he viscut, ho he tengut a dins sa meva vida tot això. Gràcies a voltros.

Gràcies per tota aquesta informació.