Tresor de la Memòria (Esporles 2019)

Francesca Mir Fernández, som nascuda a Esporles i he viscut tota sa vida aquí.

En Pep Gonella que m'agrada molt. M'agradava molt sa de la Flor romanial, en Joanet de sa gerra, ses rondalles era lo que m'agrada més, perquè es meu padrí, quan era petita, sempre me contava rondalles, envers de contes com ara eren rondalles en aquell temps. I per sa ràdio, es diumenges horabaixa, escoltàvem rondalles d'en Francesc de Borja Moll, que les contava.

Catifa que era una estora, un temps dèiem una catifa, una xicra que era sa tassa que bevíem es cafè en llet. Aquestes paraules sí que... Un sedàs… bueno, encara es sedàs s'emplea, però aquest temps envers de colador dèiem un sedàs. Una escudella era allà on menjàvem ses sopes. Jo que encara en tenc una a ca nostra, era de test, lo que... com un plat lo que més fondo, tenia com a dues orelles, unes anses, però com si fossin dues orelles i era per menjar ses sopes. Escalfar, escalfar-te en es foc. Perquè escalfar ara deim escalfar per encalentir, però noltros, quan mos n'anàvem a escalfar a sa foganya, dèiem: "M'he escalfat a sa foganya o a sa camilla".

Endevinalla:

Dos punxetos, dos lluentos, quatre tripotrapos i un arruixador de mosques.

Un bou.

Més beneit que una espardenya.

Estàs més sa que un gra d'all.

Bueno, sa festa de Sant Antoni, sa Rua no se feia, se va començar a fer després, quan jo era bastant més gran. No se feia sa Rua un temps, estava prohibida.

En aquell temps hi havia es carboners, es picapedrers, es margers, ara s'ha tornat recuperar bastant i sa gent anava a collir ametlles, missatges, també, era una persona que feia feina en es camp i collir ametlles que jo hi vaig anar en s'estiu que no tenia escola, es papà m'enviava a collir ametlles i garroves.

Ah, es planters, sí, se mira molt sa lluna, encara ara, però, per podar es arbres, sempre un temps se mirava sa lluna. Igual que, quan te vas a tallar es cabells, mires si és creixent o minvant, perquè diuen que si és creixent es cabells te creixen més aviat.