Na Maria Pujol Rigo va nèixer a Pòrtol, però fa molts anys que viu a Sencelles. Ens explica el significat d'algunes paraules antigues relacionades amb el camp com "porgar", "trasbalsar", "bardissa" o "espigolar". També ens conta endevinalles i gloses i ens explica les festes de Sencelles de Santa Àgueda i la Beata.
Jo som Maria Pujol Rigo, som de Pòrtol i fa molts d'anys que estic a Sencelles.
Pues "porgar" jo ho tenc entès que és quan a ses vinyes tenen diguem ses fulles, van i porguen o els ulls i les ho tallen. I després "bardissa"
és, antes posaven unes cordes o uns fils i branques d'arbres, perquè els animals no passassin d'una finca a s'altra.
"Trasbalsar" això és, jo com ho conec és per vi, que passaven es vi, diguem, d'un barral a s'altre o també passar els animals d'una finca a s'altra. "Espigolar" era quan segaven, después ses espigues queien diguem de blat o d'ordi i després anaves amb una senalla o amb un... a aixecar aquelles espigues.
Un pam en compr,
un pam me'n menj
i un pam en tir.
Que és un plàtan.
Mira, és una terra ben llaurada que cap arada no l'ha tocada.
Què és? Una teulada.
Pues ses festes de Sencelles tenim dia 5 de febrer que és Santa Àgueda, que se fa un fogueró i se fan carrosses i això. Después tenim dia
27 que és sa festa de sa Beata, que tots es nins se vesteixen o persones majors també i fan, duen ses flors diguem en es monument que hi ha a sa plaça.
Amb rondalles i això pues no, te diré que hi ha, ja fa molts d'anys que la sé en aquesta, que diuen:
A Pina no hi ha pinar,
només hi ha forat i escletxes,
no sé com es set metges hi pogueren habitar.
Una senyora primeta que molt polida està,
només s'alegra i s'anima
quan qualcú la vol cremar.
Que és una espelma.
Pòrtol