Tresor de la Memòria (Binissalem 2018)

Magdalena Oliva Mateu, tenc 76 anys, som de can Domingo, perquè, quan vàrem venir a viure a Binissalem, a Binissalem no hi havia cap Domingo.

En aquesta cantonada

hi ha florit un roser,

de quatre roses que té,

n'hi ha una qui m'agrada.

En esser a sa Taberneta

atura es carro i beu,

si no tens doblers digueu,

te daré mitja pesseta.

En entrar dins la vila

en es primer que veuré,

si és es batle li diré:

"Bones tardes o bon dia".

A can Barrera hi ha ball

i a l'església quaranta hores,

mos faran veure unes coses

que no els hem vistes mai.

Llegendes moltíssimes, perquè mon pare era de... li agradava molt contar rondalles i en s'estiu assèiem a la fresca tothom i tots es al·lots venien a seure a davant ca nostra i mon pare mos contava rondalles fins que se cansava o fins hora d'anar a jeure.

Hi havia un oso que se va despertar, hi havia neu i no trobava menjar per enlloc i se'n va anar caminant i d'enfora va veure un tros de xulla i va dir: "Mira, qualque cosa", però va trobar que tenia molt de pèl i va dir: "La deixaré per en tornar, miraré mem si trob qualque cosa més". I se'n va anar i no va trobar res. I diu: "Idò tornaré a cercar es tros de xulla que he deixat" i se'n va anar a cercar es tros de xulla i ja no el va trobar, un altre ja li havia pres i ja el s'havia menjat. I això vol dir que si tens una cosa en sa mà, no l'amollis i no esperis més. Primer menja lo petit i, si n'hi ha de gros, ja en trobaràs.

Es gavilans era una eina que duia dues puntes així llarguetes i un mànec de fusta i se cavava i s'alçava sa terra i amb un càvec, que era un mànec com amb una pala, i s'omplien ses senalles de terra i se tiraven defora. Això era per fer clots per sembrar arbres i tenien unes mides: 50 per 50 i 50 de fondària. I, fins que estava fet, no el deixaven fer. En feien un altre, tenien unes mides, els posaven unes mides allà on volien es clots i anaven fent un clot darrere s'altre. Después, quan llauraven, no se podien acostar en es arbres, perquè els haguessin fet mal, entonces amb una aixada, amb un altre instrument, que a un puesto tenia un tall com una destral i a s'altre el tenia així pla, feien ses soques netes, tot es redó de ses soques els feien amb això. I tot això ho posaven a un munt i ho cremaven. I això se deia xermar. I fer sa muntanya neta també se feia així: S'arrabassava tota s'herba, tot lo que no servia i ho posaven a munts i ho cremaven i ses muntanyes primer pues les feien netes. L'amo de sa possessió feia ses muntanyes netes i no hi havia es focs que hi ara, perquè ara tota sa brutor de baix és lo que fa cremar tant de puesto. Si ho duguessin net, es arbres els feien nets fins a una altura, tota sa brutor i tota s'herba que no servia i tot lo que no servia pues s'arrabassava i se cremava. I quedava sa muntanya neta i pes foc era molt bo que estigués net i es foc no prenia tanta força, com ara que fa aquest bum! que pren tot tan aviat.

Un cuquet lluent lluent

que ve de part de Ponent

i fa giqui-giqui-gic,

si ho endevines, t'ho dic.

És una abella.

Què te penses que som pur?

Quan un li contava qualque trola: "Què te penses que som pur? Es purs se moriren s'any de sa neu".

Si un estava un poc embambat o embambada li feien: "Eh! Que estàs a sa lluna?".

Un camp ben llaurat que mai rella ha tocat.

Una rella és una arada, una arada que roda, amb unes rodes i una pala que se fica dins sa terra i un cavall que estira i l'amo darrere fa es solcs. I, si els fa drets, és bon llaurador, si els fa torts, tens poc que desitjar.

"Ses ninetes quan són petitetes", no, això era a s'escola.

En aquesta cantonada

hi està cas moliner,

si voleu saber que té,

té una rosa que m'agrada.

Sa ximbomba sona trista.

Madona, que la sentiu?

És senyal que no teniu

aiguardent pes ximbombista.

Amb sa meva ximbombeta

puc anar davant el rei

que, encara que ho sigui vell,

tenc sa dona joveneta.

Sa simbomba ja no sona,

ni sona ni sonarà,

perquè té sa pell de ca

i sa canya que no és bona.

Sant Antoni menja sopes

a sa vorera de mar

i va passar un capellà

i les se va fotre totes.

No ho diuen així, però jo ho dic així com era:

Ara que n'he arribat

davant la vostra carrera

no pas envant ni enrere,

perquè estic enamorat.

Madona de sa cabana

aixequeu-vos dematí

i veureu es sol sortir

més vermell que una magrana.

Sa madona diu a l'amo

que no té parroquians

i en té una caixa plena

de frares i capellans.

Sor Tomasseta a on sou?

Ja vos podeu amagar,

perquè el dimoni vos cerca

dins un pou vos vol tirar.

En es castell d'Alaró

s'hi fan carabasses blanques,

al·lota, mostrem ses anques,

jo vos mostraré es gorrió.

En es castell d'Alaró

hi ha un arbre que fa caquis

si voleu saber can Mequis

està a cap de cantó.