Tresor de la Memòria (Sencelles 2018)

Hola, bon dia, som n'Aina Maria Llabrés Amengual, som de Sencelles, vaig a memòria i tenc seixanta-sis anys.

Vos cantaré sa cançó des fogueró que, quan jo era petita, que fèiem matances, que cantàvem aquesta cançó:

Ja en tenc un,

es fogueró que fa fum,

ja en tenc dos,

una agulla de colors.

Ja en tenc tres,

tres redons i un anglès,

ja en tenc quatre,

es tacó i sa sabata.

Ja en tenc cinc,

sa campanilla que fa ding-ding

Ja en tenc sis,

el pare Lluís.

Ja en tenc set, na Maria i na Bet.

Ja en tenc vuit,

s'olla des pancuit.

Ja en tenc nou,

s'olla des brou,

ja en tenc deu,

s'olla des fideu.

Ja en tenc onze,

s'olla que s'engronsa.

Posau taula, llevau-la! Visca!

Això era sa tonada quan fèiem es foguerons que havíem acabat de fer ses matances.

Jo tenia un busqueret,

que volava pes carrer,

i una dona el me va prendre

i el me va fer sabater.

Ala! Dones, qui vol comprar sabates,

que es meu busqueret en sap fer.

Fortes com una rabassa

i fines com un paper.

Quan érem petites,

s'elefant famós:

Mirau bé allà dalt,

lo que en el sostre hi ha,

hi ha un animal,

que amb bicicleta va,

és un elefant,

idò que vos pensau.

Té una coa per darrere

i una trompa per davant.

Xim-pam!

Això és tot lo que sabia.

Endevinalla. Ai, sí:

Ma mare és tartamuda

i mon pare és cantador,

vaig vestit de blanc per defora

i per dedins vaig de color groc.

Mem si sabeu què és? Un ou!

Només tenc un any de vida

i com més temps va passant,

encara que em sembli mentida,

més petit me vaig tornant.

Això és un calendari.

Ses festes de Sencelles comencen dia... bueno, ses festes normals dels Reis i tot això. Després, hi ha dia 27 de febrer, que és el dia de la Beata, que per noltros és molt important, perquè l'estimam molt com a sencellers, no és vera? I després hi ha Santa Àgueda que és dia 5 de febrer, que és sa patrona des poble i feim carrosses, perquè per Sant Antoni a Sencelles no se fa quasi res, perquè tenim ses festes tan juntes que és impossible fer tantes coses. Llavonses, hi ha sa fira pes maig i després dia 15 d'agost se fa ses festes des poble, la mare de Déu d'agost. I después ja totes ses altres festes com puguin ser Nadal i Pasqua, que se fan per tot. Però, vaja, per noltros sa més important és la Beata.

Si voleu que vos digui una poesia que, quan tenia nou anys, la vaig fer, la faré. Bueno, era una mestra meva, sa meva monja, la me va fer dedicar a una superiora que teníem, que en aquell temps hi havia dues monges sempre, no?

A Sencelles he venguda,

que és es meu poble estimat

per dir-vos mare superiora

que hi ha una gran novetat.

Què ha passat? Vaig dir assustada.

Però diga'm: què ha passat?

Que la venerable és santa,

ara ho han comunicat.

Que somii o estic desperta,

jo no sé si ho he somiat,

però crec que qualque dia,

se faci realitat.

Sa de ses sabates blanques en sé una.

Per unes sabates blanques,

que es novio li regalà,

ella se va deixar tocar

mametes, cuixes i anques.

Después, que me'n feien quan era petita:

N'Aineta nostra és petita,

a poc a poc tornarà gran

i es joves que la voldran

li faran una música.

Aineta, vols esser meva?

Aineta digues que sí,

faràs sa feina per mi

i aniràs a menjar a ca teva.

Un home diu en es seus amics:

Jo no som gens triat:

Si és rossa, a mi m'agrada

i, si és morena, també

i, si és un poc ruada,

procuraré fer-li bé.

Jo una altra cançó sé de quan era petita:

Ses ninetes quan són petites,

cullen floretetes per dins es jardí,

però quan són més grandetes

no van de floretes, sinó un bon fadrí.

Na Catalina de plaça,

aquella que ven es pa,

li encengueren sa traca,

ella tota s'assustà.

Va sortir en camiseta,

tan sols no duia corsé

i de tan guapa que anava,

pareixia un bebè.

Tit-titurirí-titurirí cuec-cuec-cuec

Tit-titurirí-titurirí cuec-cuec-cuec

Tit-titurirí-titurirí cuec-cuec-cuec

Tit-titurirí-titurirí cuec-cuec-cuec

Ara, en vull dir una però la tenc a llegir, perquè...

El 27 de febrer, va morir una senyora,

la mare superiora que tothom volia bé.

Com a sencellera, me tocava dir aquesta.

Ara vos diré una glosa de la vellesa que a mi m'agrada molt, perquè me va impactar molt quan la vaig llegir:

Trista cosa és vell tornar,

jove sempre se voldria

així vaig llegir un dia

i molt endins em calà,

però després vaig pensar,

que cosa pitjor seria

si jove una es moria.

Així és que val més tornar

vell i sempre procurar

viure en pau i amb alegria.

La vellesa és reflexiva,

és dolça i compassiva

i tots hem de respectar,

perquè si no morim joves,

vells un dia hem de tornar.

Per tots es padrinets i padrinetes.