Tresor de la Memòria (Alaró 2018)

Bon dia.

D'on sou vós?

D'Alaró.

I què vos diuen a vós?

Jo som de ca na Gila, però tothom me coneix pes nom de s'home: na Maria d'en Miquel Escolà.

Quants anys teniu?

83.

Per què és que viviu aquí?

Hombre, perquè hem anat a sa memòria a fer coses i ara mos heu enviat a demanar.

Com és que viviu aquí?

Ah! Per què visc! Jo havia entès "per què veniu aquí?". Aquí hi vaig néixer, vaig néixer a Alaró, sempre he estat a Alaró i no he conegut altre poble per anar a viure. Sempre Alaró.

I quines feines fèieu?

Feia cortes amb una màquina, repuntàvem, cortes de sabates, fèiem cortes.

I qualque paraula antiga, qualque paraula que ja no s'empleï?

Ai! N'hi ha moltes, me qued distreta, quan me fan preguntes, no me surt res. Sí, n'hi ha moltes. Hombre, primer serraven sa llenya, anaven a cercar feixos de llenya, sa gent no tenia fusibles i feien foc en terra i havien d'anar a cercar sa llenya perquè per no comprar-la. Clar, a lo millor se'n duien un xerrac a dins una saqueta per fer un feix de llenya per dur a ca teva per fer foc en terra perquè hi aguiaven, no hi havia butanos, hi havia uns fogonets i hi havia cases, carboners, que les deien i venien carbó. I anàvem a comprar carbó amb so foc que fèiem en terra perquè era un foc fluix, no aguantava i es carbó era fort, d'aquest que feien de pi ses sitges de carbó es carboners, i compràvem carbó i el posàvem a es fogonet i fèiem menjar en terra i segons que ho feien a es fogonets... Voltros no les heu conegut a lo millor en aquestes cuines. Sí? Tenien uns fogonets i a vegades amb uns ventadors havíem de ventar perquè aquell altra foc, es carbó més fort, prengués. Fèiem això, vull dir aquestes coses. I anar a cercar aigua, no tothom tenia una cisterna a ca seva tampoc. A es carrer hi havia fonts públiques i anàvem amb una gerra, no sé si les heu conegudes, que feien cossiols, feien gerres. Una gerra que tenia dues anses, però n'heu d'haver coneguda qualcuna. Bé, anàvem amb un poal i una gerra anàvem a cercar aigua per ses fonts aquestes i después sa gent ses coses se varen anar modernitzant un poc més però... Això que te cont jo era nina de deu, dotze, i vint i pico anys i encara... llavors vàrem fer una cisterna a ca nostra, però, fins que... quasi tothom ara en té i ara hi ha aigua canalitzada, però llavors era una font que havies d'anar i amb una roda, que encara en deus haver vistes, ses manxes, li dèiem una manxa. I a rentar, anàvem a rentar sa bugada de sa setmana per no traginar tanta d'aigua, es Pontarró també, hi ha aquell... idò, a damunt aquella pedra mos ne dúiem es sabó fluix i fort i qualcú duia lleixiu i un barreño. I qualcú se n'ho duia a ca seva per poder estendre. Era una vida molt diferent. I llavors varen començar a sortir ses lavadores que hi havies de posar s'aigua i l'havies de treure. Només era que te rentava. No és com ara que ho enfonyam a sa lavadora i ja mos surt per estendre. Era molt distint. Va ser una vida hi ha moltes coses, si les penses després, que te venen. Hem passat una vida no tan bona i ara massa, ara tenim massa i ho tudam. Ara ho tudam, no en feim cas de tot lo que tenim. Això és sa pena, perquè podríem aprofitar moltes coses que no aprofitam. Això és ver.

I sabeu qualque cançó o qualque glosa?

Ai, sí, però quan les vull dir no me surten, ninet.

Per exemple, aquí mos posa... "Una fadrina..."

...brodava i ho tornava desfer,

per tenir feina que fer

quan s'estimat hi anava.

Perquè quan festejaven havien de fer qualque cosa, o randa o... no hi havia ràdio, no hi havia tele... No hi havia tot això no hi era. Qualque dia feis un parxessi per passar temps. Com es nins, primer, es nins no tenien per jugar. Sortien a es carrer i hi havia quatre cantons, però ara amb sos cotxes no hi poden anar. I jugaven a es quatre cantons, un fugia, eren cinc, un estava enmig i quan es dos de sa vorera sa feien ullada i si tu d'enmig no anaves... sempre quedaves enmig. I quan veies aquell que fugia es d'enmig hi anava i sa que fugia quedava enmig. Igualment que també jugàvem a mà plom, cinc pedretes, te'n recordes? Hi has jugat? Idò així eren es nostres jocs. Jugaven amb quatre pedretes, les posàvem en terra i jugàvem a... tiraves sa pedra a l'aire, collies una... llavors n'havies de collir dues. Qualque vegada quan eres a ses tres ja te queia i perdies, havies de començar una altra.

Quin nom heu dit? Què se diu això?

A es quatre cantons. Ah! ses pedres: mà plom. Eren quatre pedres no molt grosses perquè t'han de cabre dins sa mà. I jugar a juli amb una corda... eren es jocs que en aquell temps no teníem tantes juguetes. Jo vaig tenir una pepa i cada any ma mare me treia sa pepa pels reis. La m'amagava. I ara en tenen cinquanta. Era una vida molt diferent de sa d'ara. Jo vos cont fa... a lo millor 75 anys, o 78, que jo a lo millor tenia cinc anyets, o quatre o tres i m'enrecord de tot això. Me duien es mateix llorón cada any... Això teníem.

I qualque endevinalla o qualque xiste, qualque dita?

Sí, xiste, sí. Això ho havia d'haver apuntat a un paper, perquè en tenc molts de xistes. Ah sí! Perquè dos amics se n'havien d'anar a Lluc. Havien fet una promesa i un li va dir, quan varen partir, va dir: "Jo no puc caminar, no puc més" i va dir "què te passa?", diu, "que es ciuró m'ha pelat tot es peu". Dir: "I ara?" Diu: o l'has duit cru, jo l'he duit cuit. Sí, quan ho penses, molts, perquè en Miquel en sabia... bueno, de xistes, era mestre xiste aquell home, és vera. I a lo millor hi ha qualque cosa més.

I aquella:"A Alaró són..."

...senalletes,

ja no ho han de demanar,

perquè varen baratar

un Sant Cristo amb figues seques.

A Consell el dimoni no hi va trobar remei.

No hi va poder quedar, se'n va anar.

A Llubí, per tocar l'orgue

posen dos cans dins un sac.

Un fa nyic i s'altre nyac,

s'avenen com un rellotge.

Ditxos d'aquell temps que no hi havia tant d'internet, tanta tele, havien de passar es temps amb qualque cosa. Jo vos ho dic, un parxessi, jugar a això, jugar a juli, jugar a amagar. Jugàvem a amagar i fins que deies: "Estàs darrere aquest cantó" o "jo he entrat dins aquesta casa". I sortia, però sinó havies de fer tot es temps per enmig per endevinar on s'havia amagat ses dues o ses quatre que éreu que jugàveu. Hi havia una altra manera d'entretenir-se i era més bo que no es d'ara crec jo.

I quan anàveu a festejar...?

Quan anau a festejar

mirau sa mare primer

que si sa mare és bruta,

sa filla també ho serà.

I sabeu qualque ofici que ja no se faci aquí a Alaró?

Bueno, n'hi ha molts que no se fan. Primer feien matalassos, dones que anaven... hi havia llana primer, feien matalassos i venia es matalasser i te picava... dones eren que ho feien també. I tu tenies, rentaves sa tela i després treies matalàs i amb una canya i un garrot, però un garrotet que se vinclàs un poc. Te feien es matalàs. Llavors hi havia un temps també hi havia un home que li deien mestre Joan Llauner. Bevia sa gent molts de pots de llet i no hi havia tanta cosa com hi ha ara. Es pots de llet quan els tenies buits, les duien a n'aquell home, t'ho tallava i te posava una anseta i tenies un tassó per beure.

I qualque creença, qualque ritual festiu? Qualque costum? Per exemple, per Sant Blai o...

Per Sant Blai? No, per Sant Blai anàvem a posar-mos oli i a beneir caramel·los, sucre, perquè llavors caramel·los pocs ja. Sucre, a lo millor llevat, llavors pastaven ses dones a ca seva i pastaven cada vuit dies i a dins una tasseta, de sa mare que diríem, des pa que ara diuen sa mare, llevaven un pilotet i el posaven a dins una tasseta, una goteta d'oli per damunt i amb una fulleta de parra o una fulleta de figuera, una cosa que t'aguantàs sa frescor, perquè no hi havia geleres i aguantava a dins es rebost aguantava amb aquella tasseta fins es dilluns o es dimarts de davant que tornàvem pastar i feien es pa. I allò llevaven una massa i feien una coqueta, no com ara tan dolça i tot això. Una grapada de sucre i quatre talladetes de sobrassada i botifarró llavors les fèiem i tenien sa darreria des pa. Això feien en aquell temps hi havia moltes coses d'aquestes.

I qualque rondalla o qualque...

No te'n diré cap, perquè no me surten. En sé moltes, però no m'en record de cap.

Moltes gràcies.

Gràcies a voltros per sa paciència que heu tenguda amb noltros.