Tresor de la Memòria (Lloret 2018)

Bon dia.

Què vos nomeu?

Francisca Vidal Pol, Paquita me diuen.

Quants anys teniu?

74.

Vàreu néixer aquí a Lloret?

No, vaig néixer a Binissalem.

I quina relació teniu amb Lloret?

Que vaig trobar es novio i me vaig casar.

I fa molts d'anys que viviu aquí?

Fa, 50. No, bueno, no perdona, no fa 50 anys. Jo vivia a Palma i deu fer 20 anys, quan ses meves filles ja tenien 16 o 17 anys, vàrem venir a viure aquí perquè elles ja podien estar a Palma i noltros vàrem venir a viure aquí perquè a jo m'agrada molt Llorito i conste que, quan vaig conèixer es meu home, lo primer que li vaig dir, quan me va demanar per sortir, li vaig dir: "Però no viuré a Llorito". I després vaig ser jo que el vaig dur.

I a es final què és lo que vos ha acabat agradant tant?

Tot m'agrada, això vols dir? Tot m'agrada. M'encanta tot. Mira, just veure aquesta finestra, pots pintar un quadro.

Xerrant de pintar quadros, quin ofici vàreu tenir voltros?

Jo vaig tenir s'ofici... Bueno, realment jo vaig estudiar fins es Batxiller superior i després vaig estudiar comptabilitat, anglès i vaig anar a pintura, perquè m'encantava pintar des de petita i vaig pintar i vaig fer exposicions i tot això. Ses meves filles tenen quadros per tot. I entonces aquí hi ha quadros molt guapos.

I quines aficions teníeu?

A bueno, després jo teníem una sabateria i jo estava a sa sabateria, m'encarregava de sa sabateria i venia sabates.

I ses aficions?

Quines aficions tenia? Moltes. Pintar, llegir, llegir és lo més primordial per jo, a més, per conservar sa memòria. Ara, en aquest moment, tenc una màquina de memòria i cada dia faig es meus deberes amb sa màquina. I bueno, jo anàvem a ballar, anàvem a sales de festes de Palma, fèiem excursions, viatges, m'encanta viatjar i he viatjat. I bueno pràcticament és sa meva vida. Ara tenc quatre nets i es meus nets estan aquí. Tota sa família estam a Lloret i es meus nets van a s'escola de Lloret i bueno vivim aquí.

I qualque paraula antiga o paraula que ja no s'empleï, així que vos enrecordeu?

No m'enrecord, no en sé de paraules antigues, jo som més moderna, no ho entenc, però.

Aquí tenc "oller"...

Ah, bueno, professions.

De moment aquí paraules, professions ja les direm més tard. Sé que això és una professió, però.

Espera, això tu me dius paraules, però. No sé què dir-te. És que feien ses coses. Oficios ambulantes: matalassers, rellotgers, esmoladors... Saps què és un esmolador? Que esmolen ganivets... Aquests anaven amb una bicicleta pes carrer a Palma hi era també això i tocaven un pito ben fort i, quan se gent el sentia, anaven i donaven es ganivets i les esmolaven. Después també hi havia carros, això per Palma també ho hem vist, carritos de gelats i carritos de xuxeries a devora els instituts, per exemple, allà n'estava ple, i era simpàtic. Hi havia pentinadores a domicili, en aquell temps, sí, i venien a ca teva i te pentinaven, si volien. També hi havia peluqueries. Jo t'estic xerrant de Palma, perquè aquí realment hi ha una peluqueria, dues, però antes no n'hi havia. Cordar olles també, sa gent feia ses olles de test i després les cordaven amb ferro, perquè sinó se rompien supòs jo. Es barbers també anaven a ca seva... Cordar olles, feien espardenyes, molins de farina, hi havia molins de farina aquí. N'hi havia un que feia sa farina, li duien es blat, bé, però això vos ho deuen haver contat, no? Ah, pues es pagesos duien es blat a es molí i l'amo des molí pues feia farina i supòs que li pagaven i després se'n duia es sac de farina i empleaven sa farina. Aquestes coses. Espera que..., pobrets, hi havia bugaderes, que eren dones, que no xerraven, eh? Bueno hi havia bugaderes que xerraven molt, però hi havia bugaderes que anaven a ses cases i rentaven sa roba i bueno, i després n'hi havia que anaven i planxaven. Hi havia molta gent que anava a fer feina a ses cases, que ara ja no van. I... sa gent pues les tenia, les pagava i..., moltes cuineres, ara tampoc pots pagar una cuinera, qui más qui menos, i hi havia cuineres, hi havia tot això.

Moltes feines que se feien a Palma i eren a domicili.

Sí, exacte.

I així una endevinalla, en sabeu qualcuna?

Mem, espera si m'enrecord:

Tres senyoretes ballen dins un plat, capellet verd i vestit morat.

Ses albergínies. És s'únic que sé, és vera, no m'hi fix.

I vós, quines creences teniu? Sou catòlica...?

Som catòlica i he estat catòlica d'anar a missa, ses meves filles varen combregar, batiar... Después, realment donam sa culpa, jo no sé si és vera o no, de que varen tenir un capellà, o dos o tres, fatals, com és que hi ha ara. Són capellans pues que... És que tenim ara mos xerra de sa gent rica que no fa bé i es presidents, que hi ha guerres i no mos interessa realment. I ha anat..., sa gent ha anat llevant-se de s'església. Jo no hi anava ara ja, lo que passa és que vaig tenir una persona que estim molt que va estar malament i vaig prometre anar a missa. Sa meva filla, quan li vaig dir, me va dir: "Un mes?" i dic: "No, tota sa vida que me queda". Així que ara vaig a missa, perquè vaig prometre anar-hi. Però som catòlica.

I creences d'aquestes que hi ha a es poble que no se sap si són realitat o si no..., a vegades hi ha com a anècdotes d'aquestes...

Sí, no, n'he sentides però sa veritat que no en sé cap. Hi ha una cova, vos ho han dit que hi ha una cova aquí? Hi ha una cova a sa Comuna, sabeu què és sa Comuna? Que és un espai super guapo que per passejar és una meravella i hi ha una cova que diuen que era antiguíssima, diuen que hi enterraven es morts, però jo dubt que hi cabiguessin, però bueno. I això és lo únic que sé que hi ha una cova. I es nins hi volen anar i jo no les deix.

Que abans m'he quedat intrigada que has dit que tenies una màquina de memòria. Què és aquesta màquina?

És d'aquestes..., és que tenc sa memòria..., vaig a memòria aposta..., de training..., d'aquestes maquinetes que te fan, per exemple, fer, tu el poses i te fan fer multiplicacions o divisions o sumes o restes aviat i en es final, pues, quan acaba, te diuen sa nota que has feta, te diuen com ho has fet i tal. Després preguntes de literatura, coses d'aquestes, després també pintar qualque cosa. Bueno, fan aquestes coses. És super interessant. I a jo la me varen regalar deu fer dotze anys per Nadal ses meves filles i bueno l'estimava i se va rompre ara fa mesos. I es meu home tot d'una me'n va comprar una altra, perquè estigués entretenguda. I és vera que és una passada aquesta màquina i almenos te fa es cap treballar i es llegir també. Jo llegesc dos o tres libres en es mes, vull dir que, i n'hi ha qualcun de 400 pàgines.

I es rituals festius que tenguéssiu amb sa família? Si quedàveu tal dia per fer panades, per exemple...

Ah, bueno, sí, això encara ho feim, les feim divendres, venen es nets, venen ses filles, venen tots, feim panades, rubiols, allò com se diu, crespells i s'ho passen bomba. A més, venen cada diumenge a dinar. Jo tenc nins a dinar que venen de s'institut i venen i bueno és dinar sí que..., som cuinera, cuinera de família.

I qualque...?

Bueno, sí, això de que quan sembres coses i tot això. Jo sol sembrar poques coses, a no ser flors. Però bueno mir a veure si sa lluna creix i entonces se sembren. Però això... No vàreu tenir s'altre dia es meu home, en Joan? Aquest en sap molt, aquests fan uns horts i fa coses. Jo les reg.

I d'oficis n'heu dit un parell, però me vàreu dir que aquí no hi havia matalassers?

Exacte, sí, hi havia... No, no n'hi ha ja. Hi havia matalassers perquè es matalassos eren de llana, de crin i de palla, me pareix. Es de crin m'enrecord que sa meva germana, jo tenc una germana i un germà, sa meva germana que té un any menos que jo feia pipi en es llit i li posaven de crin, perquè sa llana era molt difícil de fer net i tot això i es crin no, perquè era palla seca, una cosa així. I després es matalasser venia, es de crin no les arreglava, però es de llana cada equis temps, jo m'enrecord que a Palma venia un home, anaven a es terrat de dalt de tot de sa finca i les donaven una pallissa a sa llana per aclarir-la i després feien es matalàs i el baixaven i el tenies nou durant una temporada, això sí que m'enrecord. I m'enrecord des fogó de llenya que en es pis des meus pares, es primer que vàrem anar a Palma, hi havia una cuina, se deia cuina econòmica. I ho feien amb foc, però després tot d'una hi va haver es gas, s'electricidad i ja no..,. noltros tenim es forn de llenya aquí, però ja no n'hi ha...

I aquí a Lloret també és famós per sa pirotècnia?

Aquí sí, aquí hi ha un pirotècnic que és de tradición, o sea, són els abuelos, es bisabuelos i ara són es fills i és molt important, perquè és molt guapo i ho fan molt bé. És des millors de Mallorca, jo no sé si n'hi ha d'altre tan bo. Inclús van a ses falles i està super bé, si un dia podeu, heu de venir a veure es daixò de ses festes que hi ha es coets. Molt guapo.

I mos podríeu contar qualque anècdota així de quan vàreu estar per Palma, no sé, per exemple, que vàreu fer es servici....?

Sí, noltros quan vàrem anar a Palma érem petites, sa meva germana i jo érem petites, i mos varen posar a una escoleta, bueno, ara és una escoleta i después varen fer un col·legi i el varen fer davant ca nostra, a es carrer Velàzquez, no, a es carrer velàzquez no, a es carrer Font i Monteros era, hi varen fer es col·legi de ses Teresianes. L'heu sentit anomenar? Que ara és Pedro Poveda i antes eren ses Teresianes i totes eren de per Madrid de sa península i venien llicenciades i vàrem anar a aquest col·legi tota sa vida, vull dir que era molt bo i ara no sé per què te dic això, però bueno..., perquè hi havia col·legis... A jo no me varen pegar mai en sa vida ni he tengut aquestes coses que tenen sa gent, jo pareix que no he viscut aquí. Es professors no mos pegaven, mos respectaven i noltros a ells. Una vegada vàrem fer vaga, tot es meu curs, perquè havien de fer es sext i revàlida [...] I sé que mos feien anar-hi es vespres, bueno, fins s'horabaixa perquè fèiem escola tot es dia i després mos hi varen fer anar es dissabte. Noltros vàrem dir que havíem estudiat molt i que no hi anàvem i després mos varen castigar a anar-hi es diumenge. Vull dir que... I después també una cosa interessant, que això voltros ho sabeu perquè vos ho vaig contar, que fèiem es servici social. Es servici social era un treball que fèiem a es 18 anys, un any, pes Govern diguem, no cobraves, i entonces feies un treball... I sa meva germana i jo anàvem juntes a escola, ho fèiem tot juntes, i vàrem anar a sa biblioteca pública de Sant Francesc a Palma i vàrem estar allà un any a sa biblioteca. I, bueno, era total. Jo feia ses fitxes, perquè tenia bona lletra i sa meva germana la tenia de metge i després ella donava llibres i podia llegir. Després vàrem fer un parell d'exposicions perquè també hi havia exposicions, vàrem fer exposicions de pintors reconeguts i m'ho vaig passar molt bé. Va ser un any que no... Si tenies feina, no podies fer feina, com sa mili dels homes i ja està, però va ser interessant. Això ho han llevat, bé, normal que ho han llevat perquè molta gent no hi voldria anar, però bueno. Després hi havies d'anar. Si volies conduir cotxe, no el podies fer si no havies fet es servici social, no podies tenir daixò, no podies viatjar defora d'Espanya, no podies viatjar perquè no tenies es passaport. Hi havia moltes coses que no podies fer i entonces feies es servici social i ja podies fer de tot. I jo el vaig fer, bueno, molta gent, supòs. I això és sa meva vida.

I voltros heu dit que es vostre home era de Lloret, no?

Sí, és de Lloret.

I com el vàreu conèixer si voltros vivíeu a Palma?

Perquè teníem un tio, això és una cosa molt així, ma mare era germana de son pare de sa meva cosina i ell vivia aquí. I noltros es primer pic que vàrem venir a Lloret era a un funeral que jo era petita, jo no m'enrecord, però después vàrem venir i aquest home mos va convidar a ca seva i vàrem anar sa meva germana i jo a ca seva amb sa meva cosina i tot això. I es meu home és cosí de sa meva cosina, però no meu, por parte de padres y madres. Entonces, el vaig conèixer i va ser un flechazo, després ja vàrem anar junts, ell estava a Palma que donava classes i jo vivia a Palma i entonces sortíem cada dia, cada dia, cada dia, sortíem, anàvem a es cine, a prendre qualque cosa a un bar i tot això i mos vàrem casar. I después jo vaig dir això: "No vendré a Llorito". He vengut a Llorito tota sa vida, es cap de setmana teníem una casa de cap de setmana i veníem aquí perquè ses meves filles sapiguessin què era es camp i tot això que és molt important. I sabien lo que era Palma i sabien lo que és aquí. I han decidit viure aquí ses dues perquè les agrada més aquí que a Palma. I después fa vint anys jo vaig pensar que elles ja eren majors i vàrem venir noltros, vàrem arreglar sa casa i vàrem venir a viure aquí. I ell és de Llorito, bueno, és llorità. I, ademés, són molt bona gent es de Llorito, jo m'identific molt amb ells. Som més lloritana jo que ell. És vera. I bueno això i ara estic a Llorito, a Lloret, a Llurito, a Lloret.

Com t'agrada més a tu que li diguem a es poble?

Bueno, jo li dic Llorito. Llorito. Poden dir moltes coses, vull dir que..., però bueno.

[...]