Na Maria Genovart Torrens va néixer a Palma el 1946, però quan es va casar va anar a viure a Alaró. De professió, va ser perruquera i ens recorda moltes gloses, cançons, endevinalles i embarbussaments d'aquell temps. També anomena alguna rondalla com "L'amor de ses tres taronges" o "La flor romanial" i ens explica paraules antigues com "banastra" o "poagre". A més, ens conta la creença de Sant Blai, que cura el mal de coll o la llegenda de les bruixes del castell d'Alaró. Finalment, parla d'oficis antics que s'han perdut com el d'arreglador d'olles i altres estris, l'esmolador o el sabater.
Podem començar s'entrevista. Bon dia.
Bon dia.
Què nomeu?
Maria Genovart Torrens.
Quants anys teniu?
En tenc 71, es mes que ve en faré 72.
Ah, molts d'anys anticipats.
Gràcies.
Què vos diuen aquí? De malnom.
De malnom és meu home nomia José María, me diuen na Maria d'en José o na Maria des Cantó, perquè visc a cap de cantó.
Per què viviu aquí o quina relació teniu amb Alaró?
Perquè, quan mos vàrem casar, vaig venir a viure aquí a Alaró, jo era de Palma, o bé, som de Palma.
Quina feina fèieu?
De perruquera.
Sabeu qualque cançó o glosa?
Gloses sí que en sé.
Me'n podeu dir qualcuna?
Espera que no te tenc a dir ses mateixes que te vaig dir.
Sí, me pot dir ses mateixes.
És igual?
Entre la mar i l'arena,
vaig sembrar un claveller,
es primer que colliré
serà per tu Magdalena.
Aquest jo el trob guapo.
En sabeu més?
Sí...
Me'n vaig anar no sé on
i vaig trobar no sé qui
i no sé si li vaig dir:
"Mal d'altres rialles són".
Sa meva al·lota esperava
es confit des Dijous Sant
i jo era tan ignorant
que en tal cosa no pensava.
Sa de "noltros som de Son Servera"?
Noltros som de Son Servera
i venim a collir aquí,
que va que no sabeu dir
un brot de remarolí
amb un de remarolera.
Això és com un trabalenguas. Després hi ha una altra...
De Petra, vaig botar a Artà
en ser assuallà una viudota
i tenia una fillota
que era tan malcriadota
que menjava bunyols amb pa.
Qualque rondalla o llegenda en sabeu?
Rondalles... bé, d'en... "L'amor de ses tres taronges", després aquella de "Sa flor romanial", "En Pere Pocapor", que no tenia por de res. En sabia moltes lo que passa que en aquest moment no...
Qualque paraula antiga que ara ja no s'empleï?
Per exemple, "banastra". Ets una banastra! Un trasto, saps què és una banastra? Antes feien braser i a damunt posaven una cosa redona així de ferro, com una rejilla, així damunt perquè s'encengués més bé.
Poagre?
"Poagre" vol dir una persona que té peresa de fer ses feines. Poagre.
Qualque endevinalla o embarbussament?
Endevinalla s'altre dia me'n vaig recordar d'una:
En compr un pam,
en menj un pam
i en tir un pam.
Un plàtan. El te menges i tires... I després en sabia una altra...
Dos punxentos,
dos lluentos,
quatre tripotrapos
i un arruixador de mosques.
La sabeu en aquesta? Sa vaca.
Después, dues senyoretes ballant dins un plat...
Cotilleta verda i vestidet morat.
Ses albergínies. I después sa de ses cebes també:
En medio del campo estoy
entre cadenas y lazos
el que llora por mí
me está haciendo pedazos.
Qualque creença o ritual?
Bé, per Sant Blai tenc costum d'anar a l'església, perquè Sant Blai mos protegeix des mal de coll amb un oli que se tenen, te fan una creu a es coll, perquè no tenguis mal de coll i després també beneeixen caramel·los, antes hi duien es pa i tot a beneir. És vera. Sí, beneeixen es dia tres de febrer des dia de Sant Blai. Es papà era Blai, tenc un fill Blai i un net Blai.
I sa de la Mare de Déu des Castell?
També, la Mare de Déu des Castell per demanar-li salut per tots i que mos ajudi i tot també.
Sap qualque llegenda des castell?
Des castell deien que ses bruixes se n'anaven des castell a es puig de s'Alcadena. Travessaven.
Si sabeu qualque glosa més...?
Es metge i s'apotecari,
es rector i s'escolà
no em voldria pagar
un dobler per necessari.
Sa de Llubí ses llubineres...
... quan acaben de collir
se'n van a arrossegar
es cul per ses tapereres.
És que a Llubí hi ha moltes tapereres. Aquesta es papà sempre la me deia.
Na Pereta fa es mussol...
perquè té s'home menut,
en sa nit ja l'ha perdut
per ses rues des llençol.
Rossinyol de primavera,
ja pots començar a cantar,
perquè diuen que ja hi ha
a Ciutat qualque cirera.
I després s'endevinalla d' "un llençol apedaçat..."
que punta d'agulla no l'ha tocat.
Sí, es sa des niguls. Es cel i es niguls.
Qualque cançó sap? Cançó antiga.
Cançons antigues... Sí, però... De vegades quan anàvem a... quan acabàvem de collir ametlles i això, anàvem a Son Serra de Marina i quan veníem dèiem:
Noltros venim de la mar,
de la mar de més a lluny,
ja podeu encendre es llum
que no hi veurem per sopar.
I sap qualque dita?
Passar s'arada davant es bou.
Fer Pasqua antes del Ram.
I qualque embarbussament?
És que ara no me'n ve...
Un carro roig ple de terra roja.
Com que tenim temps... espera vaig a mirar quina hora és. Són les... Ah! Anam súper bé de temps. Molt bé. Mos has donat molta informació,
súper, súper, però ara, com que mos queda una estoneta, a lo millor si mos podeu xerrar d'oficis antics que hi havia a Alaró... A Petra collíem ametlles a ca sa padrina. Se passejava un home que adobava paraigües, ribells, greixoneres, aquells ribells que pastaven i això. Si se feien un crui hi posaven unes grapes... ho arreglaven, se passejaven caminant i ho arreglaven. I això són coses que ja no...
Esmolador també ja n'hi ha pocs, que també se passejaven... Es sabaters també n'hi ha pocs. Sí, sí. També se perd molt tot això.
Moltes gràcies.
Gràcies a voltros. No s'ha de perdre això. Ses nostres arrels.
Palma de Mallorca
Perruquera