Na Benvinguda Parera Sureda (1931) i na Margalida Fullana Sagrera (1932) són de Manacor de tota la vida i han viscut els canvis de la societat mallorquina des d'abans de la Guerra Civil Espanyola. Han conviscut amb el poble de les possessions, de les feines a fora vila, de les cantades als sòtils mentre paraven faves i dels missatges i els amitgers. Tenen molt per cantar i molt per contar, ens canten cançons antigues dels salers o de batre, així com les vivències que recorden d'aquella època, és a dir, de quasi gairebé el centenar de la seva vida.
Me vols dir, hostalera,
a nit amb qui soparé,
soparà amb la seva filla
perquè li portaré.
I llavors per jeure sa filla no, però sa porquerola sí. És molt llarga.
Aquesta cançó que acaba tant amb "e", "e", "e", també ve de l'Alguer?
Sí, i noltros la cantàvem...
mengé, mengé
...i dèiem "viva l'Amor".
Set afuades tenc a tasca
que viva l'amor
i un feixet de llenya
que viva, viva,
i un feixet de llenya a fer
que viva, viva,
i un feixet de llenya a fer,
que viva l'aronger.
És aquesta cançó.
Sí, és aquesta, només és que diuen viva, viva i llavors diuen l'aronger.
Aquesta cançó se canta així.
Per allargar.
Com ho farà don Joan,
que la muller jove té,
que viva, viva,
que la muller jove té,
que viva l'aronger.
La deixaré a ma mare,
viva l'amor,
que l'engordarà prou bé,
que viva, viva,
que l'engordarà prou bé,
que viva l'aronger.
És sa mateixa, només és que hem llevat el "vivo, vivo", jo perquè dic serà massa llarga.
És guapa sa cançó és més guapa així. Sí, perquè li fa un poal de plata, un tambor d'or per brodar amb s'agulla d'or i el didal d'or, que no la deixi fer feina més que cosir i broder i des cap de los quinze dies porqurola la va fer, que va agafar sa filla en es puesto de sa nora. Tot lo contrari d'així com li havia dit es fill.
Aquesta cançó se diu?
Don Joan del Vilatge.
Com ho farà, don Joan, que la muller jove té. Quan els cridaven a sa guerra aquesta cançó se va fer, com ho farà, don Joan que la muller jove té i ell contesta: la deixaré a ma mare que l'em guardarà prou bé.
Entrecavant faves cantàvem aquesta cançó.
I noltros triant faves a damunt es sòtil. Quan plovia a fora vila no podies anar en es camp i ses faves que havíem de sembrar agafàvem ses més grosses i per menjar, perquè menjàvem faves en aquell temps, ara no en mengen.
En mengen d'una altra manera.
En mengen de palades. I triàvem faves i els triàvem per d'això, els ciurons, ses llenties, tot això ho fèiem noltros a fora vila, ho collíem i sempre de damunt s'era te venen maquets o una palla o això i les triàvem de n'una a n'una per tenir-ho per coure-ho.
I si hi havia una mitja fava la llevàvem.
I ma mare cantava molt bé, ma mare mos n'ensenyava moltes de cançons.
Sí, ma mare també, aquesta la sé de ma mare també.
I com que llavors allà dalt érem totes, hi havia ma mare, hi havia ses filles, érem quatre germanes, una tia, perquè hi havia dos matrimonis i hi havia sa tia Margalida i ma mare i noltros quatre i allà triàvem faves i cantàvem.
Noltros també érem quatre germanes i ma mare. I això era sa vida llavors.
Amitger
Manacor
Manacor
Pagès/esa | Mestressa de casa | Personal de neteja
Manacor
Manacor