Tresor de la Memòria (Lloret 2018)

Bon dia.

Bon dia.

Mos has de dir es teu nom i llinatges.

Mateu Tomàs Gomila.

I d'on ets?

Vaig néixer a Lloret de Vistalegre, a 23 de juny de 1940.

Quan eres jove, quins eren es teus treballs? De què vares fer feina?

Vaig fer feina pes camp com era nin, perquè aquí un temps en què anàssim a escola fèiem feina, quan veníem fèiem algo i, llavors, anàvem a plegar figues i ametlles fins al 56 que me'n vaig anar a fer feina a Palma, 57.

I de què vàreu feina?

Vaig fer feina de mecànic, después vaig fer de picapedrer, després me vaig fer feina a Correus un any i mig, després vaig tornar de picapedrer, vaig anar qualque vegada qualque vespre a descarregar barcos a es port, tenia es carnet 308, perquè guanyaven molts de doblers en aquell temps i a l'any 60 em vaig comprar un pis a Palma i tenia moto i ho havia de pagar. Havia de pagar ses lletres. I llavonses en el 67 me vaig presentar a examen a sa Telefònica, vaig fer un curs de 9 mesos i vaig fer feina a Telefònica 30 anys, fins que me vaig prejubilar.

Bé, tens dona?

Sí, tenc una dona, dues filles i un fill.

I com vares conèixer sa teva dona?

La vaig conèixer a una verbena a es Parque la Torre de De Felanitx sa nit de Sant Joan.

Mos podries dir qualque cançó o gloses o tonades que te'n recordis de quan eres petit?

Com jo era jove, que era al·lot, de vegades una que cantava era...

Cavallet quan eres jove,
que anaves de pentinat.
I ara ja n'has arribat
que ni tan sols tens pèl per sa coa.

Però no me'n record, tenc males, sí, memòries.

I qualque rondalla de Lloret o qualque llegenda?

Llegenda n'hi ha..., però, saps què?

Abans quan xerràvem, mos has contat una llegenda...

Noltros aquí, jo tenc una finca aquí a es carrer Major, que és una finca que hi ha una torre de molí que és del segle XIV i sa casa..., no queda res de sa casa, perquè estava davall terra i ara no, bé, sa casa també era una caseta i moltes reformes, no? I hi ha un pou que era es temps des moros. I aquest pou hi degué trobar aigua i li havien de donar un anyell i no li varen donar, i aquell va fer desaparèixer s'aigua. I es pou no té aigua ara. Quan plou sí, però no hi ha aigua.

Quan eres jove, m'has dit que féieu matances?

Fèiem matances, sí, aquí també teníem indiots, sempre fèiem indiots, era un poble de molts indiots, fèiem porcs, perquè aquí hi havia moltes figueres i moltes figues. Ara amb sos tractors se les han duites totes, totes s'han mortes, perquè hi ha un fondo i li tallen ses arrels, però tothom feia porcs i indiots. Posaven vaques, quan jo era més gran. L'any 53 o 54, no sé exactament no sé a quin any posaren vaques, el 52 a lo millor.

A ses matances, per exemple, tenies qualque feina en concret que havies de fer...

I com era al·lot que fèiem matances aquí..., no, perquè es al·lots anàvem a cercar batzers, a lo millor donàvem aigua, però no fèiem... Hi havia molta gent a ses matances, no és com ara. Antes ses matances hi anaven totes ses famílies i eren molts, hi havia molta gent sempre.

Ara ve sa Pasqua, ja s'acosta...

Per Pasqua matàvem un me i fèiem panades. Jo som germà de set, som cinc vius i dos morts, i jo sempre ja d'al·lot ja feia sa pasta, perquè fèiem un ribell gran de pasta, perquè tanta família, fèiem 100 i pico de panades. Jo sempre feia ses panades, però sa cofa. Un altre posava sa carn, s'altre les tapava, s'altre les feia es pessics. I jo d'al·lot ja feia foc a es forn i els cuinava.

Què és sa "cofa"?

Sa cofa és sa copeta allà on posen sa carn de ses panades, és sa cofeta que posen sa carn a ses panades.

I es rubiols?

No, jo es rubiols les feia ma mare o ses germanes. Jo rubiols, no.

Tens qualque hobby o qualque cosa que t'agradi fer?

Sí, jo tenc aquesta finca a es carrer Major i m'agrada fer feina a es camp, vaja. Sembr, però, per sa família. Tenc cabres i sembr hort i patates i cebes i faig oli i..., de tot. De tot, coses de camp, de tot. Sobra.

Mos vares dir que t'agradava molt anar a cercar...

M'agrada anar a cercar esclata-sangs, però jo som un cercador d'esclata-sangs que les cerc allà on són. Si són a Lluc, vaig a Lluc; si són a sa

Calobra, vaig a sa Calobra; si són a Estellencs, a Estellencs; o a Andratx, a Andratx; o a Artà, allà on sigui. M'agrada i vaig allà on són. O per Felanitx o per...

Mos pots dir diferents noms d'esclata-sangs...

Jo normalment sempre he estat de tenir... Ja era cercador, tenia 7 o 8 anys, ja mon pare i ma mare ho eren i ja era cercador d'esclata-sangs, ja en trobava molts. Jo sempre m'he dedicat a es esclata-sangs. Hi ha moltes coses que si que són bones, també ara cerc picornells, que hi ha menos esclata-sangs que picornells, però..., es groguets, perquè hi ha aquells picornells peluts blancs, que ara són d'hivern, que no són tan bons, no tenen qualitat per fer menjar, són bons, però no tenen sa qualitat dels altres... Ara els altres són preciosos. Llavors, cerc blaves o cogomes, gírgoles de garriga, llavonses, peus de rata. Es peus de rata també és una cosa tòxica, però. Una vegada que ho cuines, no. Són coses que a lo millor no ho pots posar massa, perquè hi ha coses que són tòxiques, una vegada que són cuites, deixen de ser-ho. I es peus de rata ho és tòxic, però..., ses orelles de llebre també són tòxiques, però, una vegada que se cuina, no.

I per Lloret hi ha qualque lloc que tu sàpigues que hi ha molts d'esclata-sangs...

Aquí tot anam a sa comuna perquè és pública i no te diu ningú res. I segons a on vas, avui en dia, te treuen defora. Si jo vaig per Lluc és perquè és des Govern o si vaig per sa Calobra és perquè no diuen res. Allà on vaig són terrenos públics, que diguem, m'explic, no m'agrada anar a un puesto que em treguin defora, no hi vaig mai.

Però sempre vas a llocs concrets...

Hombre, normalment, a jo m'agrada molt anar per Lluc, per ses alzines, a més, se'n fan molts, hi ha molts de picornells. Vas a Lluc i te'n dus un paner i sempre el pots dur ple, perquè si no hi ha esclata-sangs, trobes picornells, trobes peus de rata, trobes gírgoles de garriga. Hi ha moltes coses bones, ho entens? I segons a on, només hi ha esclata-sangs. Depèn si d'allà on vas hi ha de tot o no. M'entens?

I, xerrant un poc de sa teva família, de sa teva dona, quants anys tenies quan la vares conèixer?

Jo tenia 28 anys.

I a quina edat vos vàreu casar?

28, jo em vaig casar a es 29, un any i mig después.

Mos podeu contar alguna llegenda o anècdota de quan éreu jove, que hagi passat a es poble de Lloret, com, per exemple, lo que mos contàveu

s'altre dia des cine...

Sí, hombre, quan jo era jove, hi havia cine aquí a can Putxet, allà on hi ha es bar a damunt hi ha un salón i hi anàvem a es cine. D'al·lot, fèiem es dissabte i es diumenge, no n'hi havia entre setmana, i feien, normalment feien dues pel·lícules i es NO-DO. I anàvem a es cine, era lo que hi havia, però ten en compte que això era antes del 57, perquè jo el 57 ja me'n vaig anar per Palma i anava a es cine a Palma. I a

Llorito ja no hi anava a es cine, ja vaig venir a Llorito a veure mon pare i ma mare, però no vivia... A vegades venia i les ajudava a batre, en s'estiu, es dissabtes i es diumenges que venia, els ajudava, perquè sempre he fet feina..., sempre m'ha agradat fer feina a es camp i sempre he ajudat a es camp jo, si he pogut. Si no he pogut, no.

I recordau oficis antics que hi havia aquí a Llorito?

Hombre, aquí antes hi havia, jo que sé, es sabater, aquell que arreglava sabates, que estava aquí. I hi havia..., ara no hi ha ferrers. Ara si me demanau una cosa, que ara no saps a on has d'anar. Hi havia dones que feien perles o collars de perles també, i trensats de sabates, ses dones, això era cosa de ses dones, però. Els anys quan jo era al·lot. Llavors, hi havia molts que tenien guardes d'indiots, que tenien mots d'indiots, guardes grosses, n'hi havia que s'hi dedicaven. Noltros a ca nostra en fèiem, però, no així de dir [...] indiots completament.

I recordau alguna dita o refranys o alguna glosa d'aquí des poble que cantéssiu per alguna festa o... matances...

Sa des poble que és sa que surt al cançoner de tots es pobles de s'isla, els anys 50, diu, però que no, no, no la sé... diu:
De la Vila de Lloret
tot contaré alabances
del bon sopar de matances
que la madona ha aguiat.
Arròs ben especiat
i gustosa cassola.
Bé li feien la garambola
la llebre amb estofat.
El doll penjà i melat
i la síndria com una rosa.
[...]
Agredolces magranes
i el vi blanc que mai fa nosa,
molts d'anys i salut.

Però, vaja, ses paraules no estan..., un poquet embullades, n'hi ha un parell me pareix.

I vos enrecordau s'altre dia que mos vàreu xerrar d'aquella cova que hi havia?

Sí, hi ha aquí hi ha sa Cova d'en Dainat, sa Comuna que està molt a prop des Centro de Mallorca, hi ha a lo millor cent metros o cent cinquanta. Hi ha una cova d'enterrament, diuen. Noltros també tenim una altra cova que li diuen sa cova forana, bé noltros, ara és d'un nebot que era de ma mare, que està aquí anant a Algaida, aquesta cova era des temps des Moviment, hi feien farina de contrabando, com que no podien fer farina ni res. Hi havia un motor clavat i hi feien farina, perquè..., estava tot..., saps tu com estava. Es temps de sa guerra i tot això era... I allà hi fèiem farina perquè no feia renou es motor, a dins sa cova.

I encara hi és es motor?

No, és motor no hi és, però se veu a on ha estat clavat, però es motor no hi és. Jo fa molts d'anys que no hi he anat, perquè està molt fora poble, fa més de trenta anys que no hi he estat, però és una cova gran, si mateix gran.

I recordau alguna paraula antiga que no se faci servir ja, alguna paraula que tengui relació amb ses eines des camp o amb aquelles coses que

se feien per poder...

Hombre, noltros, jo a ca nostra, quan jo era nin, una arada amb rodes o arada amb pala, m'entens? Teníem també per llaurar faves, llavors, llaurar blat. Encara les tenc per allà, totes ses arades. Jo feia comptes... Volia arreglar es molí, vaig demanar permís a Es Consell, però havien de venir es picapedrers i hi ha hagut aquests anys que hi havia tanta feina i no vengueren. I hasta vaig pagar es permís a s'ajuntament i, en haver arreglat es molí, en feia comptes de fer un museu de dins, perquè tenc, jo què sé, jous, que són això que tiraven es bous, o això... Moltes eines, moltes coses antigues hi ha. Arades d'aquestes de fusta, que tenc per es molins, eines, coses de... Com que aquesta finca es des segle XV, hi ha coses antigues i, clar, tot s'ha anat perdent, perquè has de menester un puesto per posar-ho, si no ho conserves, tot se'n va a pique, però... No se va fer s'obra i no ho he fet i ja no faig comptes fer-ho. Ara ja en què venguin a dir-me si ho vull fer, ja no ho vull fer, perquè llavonses no tens això que ara m'han dit per venir, venen a veure'l, no passa res, però si tu t'ajuden, llavonses has de tenir es públic, que diguem. Si venen una escola, has d'estar per ensenyar-ho. I no són avantatges, són desavantatges. I si ho tens allà, pues està allà i ho veus de defora i, si vols entrar dedins, hi entres. A vegades, venen a s'escola a demanar-me permís per pujar i per veure-ho. No passa res.

Voltros vàreu dir que vàreu viure aquí a Lloret fins que teníeu setze anys.

Sí, a es febrer del 57 me'n vaig anar a fer feina a Palma. Llavonses seguia..., sempre he seguit venguent a Lloret. Mon pare i ma mare vivien aquí i jo seguia venguent.

I s'altre dia mos contava un dels vostres companys com era es camp de futbol.

Es futbol era un camp de cards i porrasses. Quan jo era nin, anàvem allà a tallar ses porrasses i es cards, perquè es jugadors si queien en terra, arrencaven a córrer. Estava ple de cards d'aquells que espinen i jugaven a futbol.

Mos pots explicar què és una "porrassa"?

Una porrassa és..., tenen una cabeça a baix i surt unes fulles llargues i acaben en prim i a damunt hi ha un albó. Hi ha una dita que diuen:

Any de molts d'albons, molts de cavallons.

Un any que hi ha molts d'albons, hi ha molt de gra. Ara m'ha sortit aquesta perquè hem parlat d'això, sinó no me sortia. M'entens? Llavonses diuen que es primers que varen fer sa pólvora la feien des albons, perquè se pot fer pólvora d'això. Però no sé com ho feien, ho he sentit a dir.

I també mos contàveu lo que hi ha de baix de s'albó per pescar, pot ser?

No, per parar lloses o per parar garbellets, per caçar tords, jo es anys cinquanta a cada mata sortien trenta tords. No és com ara que no n'hi ha ni un, per tot es poble. Hi havia una tortada, agafaves unes escórpores, una cosa blanca, i li posaves a es garbellet i agafàvem tords. Jo quan era al·lot, el 56, que encara estava aquí, va fer molta neu aquí, molt de fred, ses teulades hi havia aquests regalims que veim per sa tele. Aquí passà això. Sis graus baix zero vàrem estar aquí. I anàvem a parar garbellets, fèiem un rovet net i tot d'una agafaves es tord, perquè estaven morts de fam.

Abans na Catalina mos ha explicat lo que era un "maridet".

Ah sí, un maridet, a ca noltros encara n'hi ha un, no sé per on és, és un trasto de ferro així, com una capsa que a baix està tancada i a damunt té ple de forats. I això ses dones com que brodaven o cosien posaven caliu i s'ho posaven davall ses cames. Això li diuen un maridet, això a ca nostra trastos d'això vells n'hi ha molts. Qualsevol cosa vella que puguis imaginar, hi ha.

I voltros a ca vostra que emplàveu un braser?

Noltros fèiem foc sempre a sa xemeneia normalment, però també teníem brasers amb foc a sa xemeneia. Es maridet no l'empleàvem. Es maridet l'empleàvem més per..., ses padrines de per Felanitx, anaven més magres de llenya a lo millor i feien per aprofitar més es caliu, que diguem.

Llavonses sa dona el va dur de per allà d'herència. Coses que les hem duites i coses que no les hem duites i s'han...

I vós anàreu a escola?

Vaig anar a escola aquí a Llorito, sí.

Quants éreu a escola?

Érem 35 o això o 36 o 40..., sí, amb un mestre anaven totes ses edats, però. Allà anaven petits i grans tots junts.

Nins i nines junts?

No, ses nines a aquell temps anaven a parte. Quan tenia jo tretze anys, vaig anar a Sineu un any, que és lo que vaig aprendre, perquè aquí només mos ensenyàvem lo que havíem de fer per vendre porcs i arroves i quilos i això, sí que ho sabíem tot, però res més..., quasi, quasi llegir i escriure poc mos ensenyaven de gramàtica. En canvi, a Sineu, sí, era un col·legi que era des millors de Mallorca. Hi vaig anar un any i és lo que sé. Però no vaig treure, vaig treure es certificat d'estudis, no vaig treure matrícula perquè me vaig presentar a Palma i, com que mos deixaven tots sols es al·lots, mos dugueren a estudis universitaris 1500 o 2000 al·lots, mos cridaven per als exàmens, no hi havia professor ni res, i jo em vaig presentar a examinar-me de matemàtiques de quart i vaig treure un set i llavonses volien que me tornàs examinar perquè tragués matrícula en tot, perquè noltros anàvem dos alumnos en representació des col·legi i, segons sa nota que noltros trèiem, es col·legi podia treure i, clar, enviaven es millors alumnos d'aquell temps. Jo en aquell temps era per treure matrícula, ho sabia tot, però matemàtiques de quart, clar, eren quatre curs per davant jo i vaig treure un set. I no em vaig voler examinar, tanmateix, jo no podia seguir estudiant, a ca nostra no em podien pagar els estudis. Sempre m'ha sabut greu no haver estudiat, eh? Però...

Eren uns altres temps.

No podíem, noltros jo som germà de set, som cinc vius, a ca nostra eren pobres, no se podia.

Gairebé de ses entrevistes que estam fent, molt poca gens va...

Sí, però n'hi ha que tenien un poquet més ja i estaven sa miqueta més, no sé què dir-te.

Menos mal que ara podem estudiar.

Sí, ses coses han canviat.

Vos enrecordau d'alguna rondalla, algun conte...?

Sí, en contàvem. Jo quan era nin sempre en llegien, aquestes que hi havien..., però no me'n record. Tenc sa memòria tan atrofiada que no me'n record, de ses rondalles. Mira que noltros a ca nostra sempre en llegíem. Jo es mallorquí antic sempre el llegia bé, en canvi, ara, es mallorquí me trob que moltes paraules no són iguales d'un temps, m'han fuites. A vegades, veus que dius què passa, intent de llegir en mallorquí no és que paga pena, és que no està igual que antes. Han canviat moltes coses, moltes paraules.

Hi ha paraules que s'han perdut?

Sí, jo què sé, ses gonelles, antes posaven uns manegots per fer feina a es camp, perquè es sol..., amb un tap aquí damunt, perquè no els cremàs ses dones. Perquè un temps, ara van a sa platja a posar-se negres, però un temps volien ser blanques i les deien es manegots o ses gonelles... O no sé què li deien, ho sabia i ja m'ha fuit. Primer va ser una paraula, llavors canviaren a una altra. Com és davantal li deien es dengue.

Un davantal antes des davantal era un dengue. Deien... Ses paraules eren diferents. Tot s'entén, però no...

I a què més jugàveu a es poble?

Noltros aquí com que jugàvem a futbol amb una pilota o jugàvem a bolles. A bolles, jugàvem molt a bolles, encara n'hi ha un sac per ca nostra.

No sé on és, però, n'hi ha un saquet, dins un saquet. Jugàvem molt a bolles, però, en canvi, jo vaig anar a Sineu i allà ja no podies.