Na Maria Picornell Miralles, de malnom Maria Palou, va néixer el 1947 i va viure a Palma, però fa tretze anys que viu a Lloret. Ha treballat d'auxiliar administratiu i també de cuidadora a una residència. Ens recita moltes gloses d'aquell temps i també ens recorda rondalles, refranys i algun embarbussament. També ens conta anècdotes relacionades amb els remeis tradicionals i amb les festes de Lloret. Finalment, ens parla d'alguns oficis antics com els ferrers, els sabaters o l'esmolador.
Maria Picornell Miralles.
De malnom, què te diuen?
Na Maria Palou.
Explica'm un poc sa teva vida, mem si sempre has viscut aquí a Lloret...
No, fins a es tretze anys vaig viure aquí, llavors vaig anar a viure a Palma. Después vaig estar a una guarderia, llavors me vaig treure es graduat molt gran i què més? I després al final vaig acabar fent feina a una residència fins que me vaig jubilar.
Ses feines que has fet?
Auxiliar administratiu i después a sa residència també. Era, ai, ja no me'n record, posa auxiliar, però no ho és. Cuidadora! Cuidadora! Era cuidadora mos feien fer ses dues coses, però era cuidadora.
I un poc ses activitats que fas es horabaixes...
Memòria, caminar, gimnàsia, no sé què més... manualitats, i tot lo que surt.
I què feis un poc a aquestes activitats?
Ara hem fet, feim carteretes, ara vull fer una bufanda, tenc un tapete començat i no sé que més. Podem fer tot lo que vulguem, hi ha de tot.
Quants anys tens?
71 anys.
I t'enrecordes de qualque glosa, tonada o cançó?
S'altre dia devora es foc
vaig dir "dolenta" a sa padrina,
me va tirar ses esmolles
rebotre, si m'endevina!
S'altre dia vaig dir a n'es vent:
"Mal te bufasses sa moca!"
Me va dir: "Cara de loca,
què has perdut l'enteniment?"
A Aubenya segaven ordi
un mes davant Sant Joan.
Quan veien es camp tan gran
demanaven misericordi.
Una rossa val un duro,
una morena en val dos
i jo peg a lo barato
perquè m'agrada lo ros.
Perendenga, perendenga,
ja t'ho podies pensar,
qui té puput a sa feina
quan té talent no té pa.
També era de s'era. Jo els he après de s'era.
Cavallet quan eres jove,
que anaves de pentinat
i ara n'ets arribat
que no tens pèl per sa coa.
Te'n recordes de qualque títol de rondalla?
Jo te vaig dir en.... te'n vaig dir moltes i ara no me'n record: "La flor romanial", "Sa Jaia Xaloc i Sa Jaia Bigalot", "en Joan de sa Gerra" i no sé, ara no sé... En sé més però no me'n record. Ajuda.
No, me vares dir aquestes tres. I després aquesta glosa que tens per cantar per Sant Antoni. Sant Antoni i el dimoni... [...]
Podeu llegir qualsevol que vos agradi.
Madona de sa cabana
aixecau-vos dematí
i veureu es sol sortir
vermell com una magrana.
De Madò Catalina Pintada. No és meva.
Me varen dir a nit passada
que no volies tornar.
El qui ve, no se'n va
ja vet aquí en conhorta.
De sa mateixa dona.
En Pere de sa panera
va anar a robar murtons
i li tragueren es calçons
per sa banda de darrere.
Un acudit?
De bon al·lot a pardal n'hi ha un bon tros.
M'ha xocat aquesta.
A Pina qui no hi duu no hi dina
i qui hi duu torna dejú.
I la sabia, però no...
I un embarbussament?
Un caragol ben encaragolinat
qui el desencaragolinarà?
Qui el desencaragolinarà
bon desencaragolinador serà.
Me pots contar un parell d'anècdotes que t'han passat...
[...] Sí, que una al·loteta tenia un urçol i me va dir que havia vist una persona major que li havia dit que a es primer cap de cantó posàs cinc pedres i es que passàs i les tomàs, s'anirien a ell. Trob que està molt mal fet, però... Jo li vaig dir, i si és es teu home?
I què li va contestar?
Després no l'he tornada a veure, no ho sé. No li he demanat.
No li va fugir s'urçol?
Sí, li ha fuit, perquè jo l'he vista, però no hem tornat parlar de ses pedretes.
I lo des fics...
Sí, hi havia una dona que en llevava, just aquí devora i me va dir "no hi pensis pus", i jo no feia més que pensar-hi, però me fugiren. Llavonses, jo ho he llegit a un llibre de "La cocina de la abuela", que si li poses suc de..., sa llimona no, s'albergínia, que està un poc salada, aquell suc que fa que també les lleva. I no sé què més, també hi ha més coses, però no me'n record. Ah, si tiràssim pedretes a dins un pou, ses pedretes que tens i te'n vas corrensos. Jo no sé, per totes aquestes coses me fugiren, jo crec que també és aquella doneta.
Me pot dir festes que se facin aquí ara a Lloret?
Sí, ara, a Lloret, quin temps estam... Hi ha ses festes de la Mare de Déu de Loreto que és per desembre, Sant Domingo que és per..., quan és?, que és per agost i després jo ho vaig dir sa Festa des Sequer es primer dissabte, però ara hi ha una dona que vos ho explicarà tot.
I sa festa de Sant Pere, com se vestien...
A totes ses classes de figues que poden trobar les posen aquí a baix, a aquesta plaça i l'any passat feien com unes taules i les xapaven i feien com un ram de flors, era preciós, pareixien flors, molt guapo. I un altre any estaven dins un senallonet i cadascú duu es seu nom.
I vares contar també que triaven dos joves...
Ah, triaven! Havia entès tiraven. No, es més majors, me pareix que són es figueraler i sa figueralera i llavors fan es petits. Enguany em vaig témer perquè no ho sabia, però veig que fan es grans i es petits. Me va xocar. Les van a cercar, jo els dic "clarines y timbales". Tot es brocalet, tot es música, xeremies, van a cercar-los a ca seva, és molt guapo.
I es gegants aquí que nomen?
Na Loreto i en Domingo, que són es patrons des poble.
I per ses festes de na Loreto, què feis?
És sa patrona des poble, hi ha missa. Fan a lo millor qualque funció aquí, ara exactament no ho sé, però jo no hi vaig. Hi vaig a lo millor a missa, però segons lo que hi ha en de dia no, no hi vaig, però com que fa molt de fred. I no sé que més fa, sa veritat. Hauria d'haver duit es programa, perquè per tot mos posen programes. No, està molt bé.
Oficis que s'hagin perdut aquí a es poble...
Sí, vàrem dir es de ferrer. No, ferrer n'hi ha un. Sí, què se diu? Sabater, ara no me sortia. Després podadors que a Llorito tampoc no n'hi ha, se n'han anat es darrers. Podar es arbres, com un temps ho sabien, n'hi ha, però no. Hi ha més coses que ara no me'n record. Ajuda'm. Ah, esmolador, que ve aquell homenet tu-tu-tu-tu, quan n'hi ha o hem d'anar a Sineu. Ah, també, una gent que cus, ha estat a devora es ¡ou, a sullà, sí, que agafaven punts i feien jerseis... No, jerseis per fer per noltros, a jo me varen fer jerseis, i jo encara no en duia però collia, perquè fa molts d'anys, collien es punts, aquell temps, clar, en lloc de comprar-se'n una, les duien a arreglar. Supòs que devia ser més barato, perquè ara ja...
Ton pare i ta mare a on feien feina?
Feien feina a es camp. Bé, ma mare un temps va estar de cuinera, vàrem anar a aquest puesto que vàrem anar, però aquí ja se varen jubilar, quan varen venir.
I tu has hagut de fer feina a es camp?
No, gràcies a Déu. Sí, a vegades sí, però vaja menos, jo, menos.
Què vares estudiar o que vares fer?
A devers quasi a es 38 o 40 anys pues vaig fer es graduat escolar, i llavors ja més prest, lo que ja no me'n record, anava a s'Aliança francesa, dos cursos, que m'agradava molt, per cert, ara s'anglès no hi ha manera. Sí, a Palma, a es carrer Sant Felio. Bueno, i un que no m'agrada gens, te vaig dir, "corte y confección", que no m'agrada gens, però va ser per una obligació i ho vaig fer, però no ho he empleat pus mai. I no sé què...
Me vares dir que tenies un llibre a ca teva que el vares perdre, però l'estimaves molt...
Ai, sí, però era molt petita. Què te vaig dir que se deia? Cangur, i li deia "cangurro". M'agradava molt, molt, molt, però m'ha desaparegut i ja..., de gran ja, tenc una daixona, però ni sé de què xerrava, des canguros i..., però no me'n record massa més...
Avui hem sentit es peixater, que anava tocant...
Ve es dimarts i es divendres, sí. Duu peix fresc.
Quines coses així passaven a Lloret, que ja no passen, de ses festes...
Ah, sí, els vaig dir que un cadafal que posaven a sa plaça, era molt guapo, que hi tocava sa banda de música, que ara ja no queda ningú de sa banda de música, era gent major i ja... A jo m'agradava molt perquè hi anàvem per davall, mos podíem amagar per allà davall. Estava molt bé, de mata o no sé..., era molt guapo.
Fa molts d'anys que ja no ho fan?
Sí, després quan són ses festes aquí ve sa banda de música de Montuïri.
Tu ets filla única, no tens és família? I aquí a es poble....?
Molt bé. Quan vaig venir no, però ara sí. No, perquè no m'agradava, jo no havia estat aquí. Però ara sí, ara ja va bé, ara ja m'estim més... Quan vaig a Palma ja fris de tornar, però llavors no hagués vengut.
I tu aquí a es poble quants d'anys fa..., tota sa vida o...?
No, ara que hi estic sempre sempre deu fer uns quinze anys, perquè antes només era es fin de setmana.
Viviu a una casa familiar, de tota sa vida?
Sí.
I de ses costums des dinar, de fer es dinar..., hi ha qualque recepta? Res?
Sí, hi ha recepta, per exemple, però vull dir que jo som molt mala cuinera, sempre el m'han donat fet. Supòs que viviendo y aprendiendo, però no... Hombre, faré un arròs brut, faré coses bones de fer, pilotes i això, sí.
Quines coses t'agrada més des cuinar?
Ui! Coses ràpides, arròs blanc... No, salsitxes, no. Arròs blanc i jo que sé..., amb salsa amb un ou... Tot pasta seca i ensalada i això. Maldament no ho pareixi, això és lo que m'agrada, però, si m'ho donen fet, menj lo que me donen, però si jo ho he de fer, a lo ràpid.
Paraules antigues que ara ja no se xerren, per exemple...
Ni idea, no me'n enrecuerdo.
Carrer banyat, calaix eixut.
Per exemple.
Tu sabies moltes més dites o saps dir més dites o refranys? Les pots cercar a es llibre.
Ara no, per exemple.
Una flor no fa estiu.
A qui li has de dur dinar, no li planyis es berenar.
De sa feina surt es profit.
Gallina vella fa bon brou.
Infant i ca qui bé li fa.
Val més enginy que força.
Totes aquests dites les deveu saber. Aquesta no la diré.
S'arc de Sant Martí
si surt es dematí,
que fa llarg es camí.
Si surt es capvespre,
no vagis a festa.
Aquesta és de sempre també aquesta.
Es temps que nuen, no fan corda.
Per Sant Tomàs i Nadal una passa de gall
i per Sant Antoni una passa de dimoni.
No tens cap anècdota de ton pare i ta mare quan anaven a foravila, amb so carro o qualque cosa...?
No, només que quan jo feia feina a Palma i mon pare sempre me deia: "Es ciutadans no fan res mai, mai se cansen". I es dissabtes i diumenges sembrava faves i me feia anar... Jo deia només has de sembrar ses que tu pots segar. Però, no. A les 5 des dematí "au, venga!" i això me feia molta ràbia. Molta. Hombre, no hi havia ningú més... I sempre anava a darrere i " venga aquests ciutadans, aquests ciutadans...".
Quan se sembren ses faves?
Per Tots Sants, però no me demanis quan se seguen. Sí, deu ser per maig o juny.
A maig a segar vaig.
Ah! Veus. A maig... no ho sabia, sé que això sí...
Moltes gràcies.
Administratiu/va | Cuidadora
Lloret de Vistalegre
Lloret de Vistalegre