Cantaires (Manacor 2024)

Els divertiments nostres eren es vespres si teníem un ball o unes matances o una peladissa d'ametlles, això era es divertiment de fora vila, sense gastar un cèntim.

Que és vera això i sempre acabàvem amb un ball, o un ball o una ximbombada, sempre acabàvem alegres o contàvem xistes, endevinalles, així passàvem ses vetlades i ens ho passàvem molt bé, perquè no coneixíem res pus i érem felices de lo que hi havia, no podies fer res més.

I sospiràvem a veure quan mos n'anàvem a veure on havia de ser s'altra.

I anàvem a missa es diumenges a peu una hora enfora de camí, s'Espitalet, noltros estàvem a Son Fortesa i anàvem a s'Espilatel a peu a missa i amb sa Quaresma mos feien sermons que a Manacor en feien per ses filles de la puríssima i pels homes ia llà els feien a fora vila. I pensa, hi ha un sermó i tots més content.

Tothom anava en es sermó.

A les fosques sense llum per sa carretera.

Si feia lluna anava bé perquè feia lluna els vespres.

Si no en feia poques vegades, perquè molts de pics no en feia.

Però sa Setmana Santa en general sempre fa lluna i mos anava bé, perquè en general sa Setmana Santa sempre és es ple, ho sol ser.

Hi ha una cançó que ho diu:

Vols que te digui quan serà es ple

i no aterraràs

quan el sol pondré veuràs

i sa lluna sortirà.