Na Catalina Gomila Gelabert va néixer a Lloret el 1926, on també ja hi varen néixer els seus pares. De petita, recorda que no hi havia juguetes i jugaven amb pepes fetes amb pedres i pedaços. De jove, va començar a brodar i, quan es va casar, es va dedicar a les feines del camp, com el seu home. Li encanta fer figues seques i ens explica tot el procés per elaborar-les. També ens conta gloses, refranys i alguna rondalla. També ens explica com era la Festa del Sequer i les festes de Sant Domingo amb la banda de música, el cadafal i les rodelles de foc. A més, ens diu que abans hi havia molts d'oficis antics que es feien amb les mans com el de la cosidora, la planxadora, la fideuera, la matalassera o l'emblanquinadora. Finalment, també ens recorda algunes paraules antigues com el maridet o la màrfega.
Catalina Gomila Gelabert.
I a on vares néixer?
A Lloret.
De quin any ets?
Dia 30 de juny de l'any 1926.
I quants anys tens vós?
En vaig complir 91 es juny passat.
I sa relació amb so lloc de residència? Ton pare i ta mare eren d'aquí?
Sí, mon pare i ma mare eren d'aquí i varen néixer tots. Érem sis germans noltros i tots varen néixer aquí.
Me pots dir treballs habituals o aficions que tu feies quan eres jove? Per exemple, m'has dit antes "brodadora".
Quan era jove, quan érem nines jugàvem, però com que no teníem juguetes, jugàvem amb testets i amb una pepa amb una pedra li embolicàvem un pedaç. Mos arreglàvem, sa qüestió és que jugàvem.
També me vares dir que feies feina a es camp.
Però de casada ja. De jove brodava.
I després, què vares fer? Vares seguir fent feina a es camp o te vares dedicar a fer feines a ca teva?
No, després, quan me vaig casar, me vaig casar amb un home que feia feina a es camp i ja vaig estar, ja vaig ser campesina.
Me pot dir com brodaves tu?
Amb un tambor, ara no t'ho puc explicar... No n'heu vist de tambor? Un tambor redó que té una cosa de fusta davall i l'estiràvem amb sa tela ben estirada i dale dale. Molt que m'agradava i moltes coses guapes que tenc brodades.
I me vares dir que t'agraden molt ses figues...
Això de figues ja va venir més tard, perquè és una festa molt nova. No sé quants anys fa, però sí que m'agraden. M'agrada collir-les, m'agrada menjar-les, m'agrada elaborar-les. M'agrada molt. Particip totalment en aquesta festa.
Me pots dir cançons o gloses que tu sàpigues, no importa que siguin d'ara, que tu sàpigues quan eres petita, quan eres jove... Gloses o cançons.
Gloses.
Per exemple, m'has dit ses cançons de figueres.
Gloses, ara què vols que te digui ,una que me va fer fer es meu home? Suposam que la me va fer fer es meu home, perquè tenc un fill que fa feina a Pau Casesnoves, fa moltíssims d'anys i també ja fa anys que va venir més content..., un migdia. Diu: "Mamà, ara he trobat, sé cert que és una glosa que es papà te va fer fer". "I què vol dir?", vaig dir jo. Cercant, no sé què, un llibre. Diu: "He trobat aquest llibre de gloses i he trobat aquesta glosa". I no sé si m'enrecordaré.
Gomila de sa Raval...
[Es nostre barrio, sa casa era sa que feia dos i d'allà a baix li deien sa Raval no sé per què.]
Gomila de sa Raval
que n'ets de jove i garrida
no és raro que n'Amengual,
per tu daria sa vida.
I ell va dir: "Això sou voltros. Tu ets Gomila de Sa Raval i mon pare és n'Amengual". I va venir més content mai, perquè va trobar una glosa que es meu home, m'havia feta dedicar a uns glosadors que havien venguts.
I me pot dir sa glosa de sa nostra figuera seca, que me vàreu contar?
Sa nostra figueralera?
Sa nostra figueralera
ha caiguda d'un cimal
i diu que no s'ha fet mal
perquè pensava amb en Pere.
Que era es novio. Li va ajudar a no fer-se mal.
I rondalles, que m'has dit sa d'en Joanet de sa Gerra?
Ses rondalles, sí, es Joanet de sa gerra, no vos he dit res, només que vivia..., perquè no m'enrecord. Vivia dins sa gerra i cada punt demanava a el Bon Jesús que li enviàs un poc més, perquè estaven molt estrets allà i no tenien per menjar. I, bueno, i ara tenim un altre nin petit i mos hauríeu d'enviar un poc més... I el Bon Jesús a la fi cansat de què demanàs, diu: "Idò, saps què Joanet? Sortiu i apanyau-vos per defora i així hi cabreu tots.
I qualque paraula antiga?
Antiga?
Sí, que ara ja no se digui tant.
Jo no ho sé, un temps en deien de paraules, però com que jo. Jo ja... Ma mare, a ca ma mare no varen esser d'aquella gent antiga ja. No varen dir paraules, però vaja, no és que no en sapigués, però ara no me'n surt cap.
Me pots explicar com secaven ses figues?
Jo, bé, he de començar es procés que és collir-les, jo els cull jo. Els cull amb sa mà, no els pleg d'en terra. Quan arribava a ca nostra els obre, així obertes, perquè sequin més aviat. I aposta les deim "acops", perquè de dues en feim una, les acopam. I quan és seca, quan les tenc totes seques, les pas pes forn, un poquet no torrades, però un poquet. I llavors les compong, hi pos llavoretes de fenoll també. Dins un potet d'aquest de vidre [...] d'olives..., i un sostret de..., un poquet d'aigua i sal, sostre de figues, parell de llavoretes, un altre sostre de figues i un poquet de sucre que hi pos també. I, bueno, i així acab es pot. Llavors queda un poquet de suquet a baix i tot l'any aquest suquet se confita i jo els trob molt bones. I a ses que n'he regalat també diuen que ho són. Diuen que són bones.
I dites i refranys? Antes m'has dit sa des "març marçot".
Se'n duu es vell i es jove si pot. I en sé molts.
Si és Catalina voldria,
es nom poder-li mudar,
perquè una en vaig festejar
set anys i vint-i-un dia
i quan la vaig demanar
per contes de casar
va dir que no em coneixia.
Ja tenia motiu de voler-li canviar es nom.
I sa des març marçot, la pot tornar a contar?
Març, marçot, [aquesta és curta]
se'n duu es vell
i es jove si pot.
I ara qualque creença o qualque festes que fèieu? Per exemple, sa de Sant Domingo.
Festes? No, llavors festes no en fèiem moltes. Anàvem a passejar amb ses monges, eren ses festes que fèiem. I ses nostres anades eren o a es molí d'aigua, que era una germana de sa nostra mestra. I mos ne dúiem dinar i a suallà, a sa vorera des torrent, dinàvem. Això era es dia de les Verges, que és 21 d'octubre. I una vegada cada any, si mateix, solíem anar amb un autocar ja..., vàrem anar a Raixa, ja m'enrecord. A Raixa i on més? A Alfàbia, per sa part de sa muntanya. Una vegada cada any, si mateix, fèiem una excursió a fora.
I també me pots explicar ses tradicions que fèieu per Pasqua o per Nadal.
Per Pasqua, panades, rubiols i crespells. Això era sa tradició, no ho podíem deixar, que jo encara seguesc fent-ho.
I per Nadal, dia 25, fèieu...
Per Nadal, fèiem torró, que jo encara faig torró també, torró de Jijona.
I me pots explicar sa festa de Sant Domingo que fèieu?
Ses festes de Sant Domingo? Llavors eren més senzilles, les passàvem lo més bé que podíem. Es dissabte a vespre me record que anàvem a completes. Completes era a l'església i no podíem començar ses festes si no havíem anat a completes. Això era abans de sopar, anàvem a ses completes, llavors a sopar i, en haver sopat, tornar a sortir escapats, perquè devora sa rectoria, no sabeu a on és, bé, devora es forn, aquí a on has aturat es cotxe, a sullà hi havia es palco de sa música. Teníem banda de música a Lloret. Cosa rara, però la teníem. I sa posava sa banda de música damunt aquest palco i tota sa vetlada amenitzava sa festa. Sa gent sa passejava, mos passejàvem d'un cap a s'altre. Supòs que això voltros no ho heu vist, però a es vostres pobles devia ser igual. I llavors a les dotze apagàvem es llums i fèiem ses rodelles, que ja teníem furquista des poble i encara ara en tenim i es primer que hi va haver era un tio meu, que sa casa que jo estic era ca seva. Així és que..., que venim de descendència de pirotècnics. Sí.
Mos pots explicar què era una "rodella"?
Rodella, sí, i coets.
Mos pots explicar com funcionava?
Com funcionava? Jo com que som poruga, no els he mirades mai de prop. Així és que no puc explicar molt perquè no som d'aquelles d'acostar-s'hi, jo, però vaja. M'enrecord que començaven es foc un cap, i era una roda, una rodella, ho diu ben clar, i roda qui roda, i com més rodava, més s'encenia i més s'encenia i més s'encenia. I més xispes feia i sa gent mamballetes i bueno i dale. No, a Llorito els estius les passàvem divertits perquè aquest palco o cadafal, li dèiem, el deixàvem fins a Sant Miquel, i Sant Domingo era dia 4 d'agost, llavors. Tot es setembre i tot s'octubre, cada diumenge, cada diumenge, sa música tocava es vespre i ses joves mos passejàvem, sa que tenia novio el guardava i sa que no en tenia, esperava que hi anàs i..., lo que ha passat sempre.
I sa Festa des Secar, la mos pots explicar?
A què?
Sa Festa des Sequer.
Des Sequer? Des Secar? Sa des Sequer és nova, nova, se fa aquí davant, a suquí, aquesta festa se fa..., van a cercar figues de molts tipos, jo hi he anada, a Llucmajor, a ca un senyor, l'any passat hi vaig anar i arriben a dur, jo per mi, cent o més classes i cada platetet, posen uns platetets, i cada platetet té es seu nom. No, duu sa seva feina. I llavors mos diuen si volem fer greixoneretes, jo enguany en vaig fer tres per donar i posen aquella greixonereta allà i sa gent menja aquelles figues seques. Això és sa Festa des Sequer, tota sa vetlada asunto d'això. No i ara ja..., no heu vengudes mai? Perquè tot es setembre ja està plena de venedors i bueno... S'ha prosperat molt aquesta Festa des Sequer. Se veu que no en fan, perquè jo enguany vaig anar a Vilafranca, per cert, a sa Festa des Meló i mos ne varen parlar. Que es meu fill hi té amics. Tenc un fill que feia feina a es Diari de Mallorca i té amics allà i mos ne varen parlar d'aquesta Festa des Sequer, sí.
I oficis antics?
Oficis antics, llavors n'hi havia molts, perquè tot se feia a mà. Ses dones cosien sa roba, vos ho he dit, llavors. Sa meva padrina feia trajes, americanes i tot, feia trajes i unes altres feien roba de dona, unes altres feien roba interior, que duien unes camises molt grosses que jo encara en tenc [...]. Llavors hi havia molta feina de mà. Molta feina.
Mos pots explicar s'ofici de fideuera?
Ah, de fideuera. Aquest de fideuera, sa pasta no sé com la feia, perquè jo era nina, però vaja feia sa pasta, una pasta molt espessa, la feia sa madona, i llavors posaven unes estovalles i posava sa pasta damunt i ben tombada i tombada. Fica es peu..., i au! Ja pots trepitjar! I noltros disfrutàvem allà dretes. Ara no disfrutaria tant. Allà tum tum tum... I sa madona cada instant venia, la mos mirava i la componia..., "torna-hi!", i així se feia sa pasta des fideus. I llavors com estava ben feta, sa màquina tenia..., no i encara n'hi ha una a Llorito, hi anàvem, una màquina que no l'han llevada que, per cert, si mai vos interessàs, sé cert que la mos mostrarien perquè és amiga meva, ella. Posava sa pasta dins aquest depòsit, que era un depòsit així, posava sa pasta i au! Llavors havies de fer voltant... Jo no podia voltar perquè es cap me marejava, ja havia trepitjat i ja no podia voltar. Però n'hi havia que disfrutaven d'allà voltar, i volta qui volta i volta qui volta. Sa madona se cuidava d'anar allà a es fideus i quan eren llarguets, les tallava i les agafava, i els estenia i tornava. I així acabàvem tota sa pasta des fideus.
I matalasseres?
Matalasseres, sí. Hi havia dues o tres dones. I emblanquinadores. Aquestes matalasseres, sí. I feina que tenien, devers sa primavera... "Vendreu a fer-me es matalàs?", "sí, la setmana que ve no puc venir, perquè en tenc un parell a fer, però ja t'ho diré". I tot d'una que podia venia i ja mos ho deia i venia. I ses emblanquinadores també. Un parell d'emblanquinadores que anaven per ses cases cada any. Si és que llavors sa gent sense sortir tenia feina i guanyava qualque cosa; pensa devien guanyar dos cèntims, però lo que fos, no importava anar a fora poble.
I planxadora?
Planxadora? Planxadora, jo no ho he vist, però sa meva tia que llavors se va fer monja era planxadora. Així és que planxava i, lo vist, emmidonaven, perquè es joves duien ses camises, es coll emmidonats. Sabeu què és emmidonar? Bé, es midó era una cosa que feia estar tieso, jo tenc es fogó, tenc es fogó i tenc ses planxes. Què fa? M'he remenada i ho he llevat. Jo som un poc trullosa.
Ara te tornaran a demanar, com ho feia sa planxadora amb aquestes planxes que mos has contat?
Sa planxadora? Bé, jo no ho he vist, perquè quan jo vaig ser grandeta, sa tia ja era monja. Però jo tenc es fogó i tenc ses planxes, i si és que sé cert que és ver, perquè ma mare ho deia. Fogó de ferro, assuixinetes, que hi posaven es foc a dedins i ses planxes a damunt. Aquella planxa s'encalentia i com en tenia una de freda la tornava a posar a sullà.
Me pots explicar lo d'emmidonar ses camises?
Emmidonar? Es colls de ses camises des homes. Jo no ho sé com ho feien, jo encara he emmidonat, quan jo tenia ses meves nines petites, ja les vaig emmidonar vestidets i s'aguantaven com a papallonetes estufades. Si és que supòs que a es colls feien lo mateix. I llavors aquesta planxadora que hi tenia gràcia, supòs, perquè era molt aguda aquesta tia meva i molt fina, llavors planxava aquells colls i quedaven enravenadets i aquells joves, pensa, anaven tot xulos amb so coll ben... No era com ara, que ara tothom va de qualsevol manera. Llavors si havien d'anar vestits, anaven vestits.
Ara vos donarem un parell de paraules d'aquestes que s'estan perdent, que quan vàreu venir es primer dia...
En varen sortir moltes, i ara a on són aquestes paraules?
Mos podeu explicar, què era un "maridet"?
Es maridet, sí, és una capsateta assuaixí que l'omplien de foc i ara, per exemple, jo no, jo ja teníem un braser a ca nostra quan jo brodava, però quan era més prest a ca sa padrina hi havia es maridet i encara hi deu ser, que ara és ca nostra. Se posava es maridet devora i tenien es peuets calents. Una capseteta feta aposta, plena de caliu, i si importava hi posaven es peus a damunt, jo ara els hi posaria, perquè sempre les tenc freds. Això era es maridet. Llavors no hi havia estufes, no.
I mos vàreu explicar també s'altre dia com feien aquells matalassos que feien amb palla.
Això era sa màrfega. Aquest era una màrfega. És qui no podien tant, comprar llana, el feien de palla. Noltros a sa casa de foravila, que li deien can Fesol, que encara existeix, ara és d'un nebot meu, hi havia un llit antic ben guapo i, com que només hi dormíem si de cas es migdies, per fer siesta o això, no hi dormíem allà mai, hi teníem una màrfega de palla. M'enrecord que quan batien o això, però jo no ho he vist, perquè jo quan era jove no vaig anar mai a s'era ni tot això, perquè mon pare no va ser mai conrador. Mon pare estava a es tramvies, va ser un home molt llest, se'n va anar des camp, i no fent-hi feina ell, tampoc no n'hi fèiem noltros i així jo brodava i això. Però sa gent feia sa palla... "Avui feim sa palla llarga", deien, i feien aquella pallota llarga per posar dins sa màrfega. I feien aquella màrfega. I de vegades posaven una màrfega davall i un matalàs a damunt. Si..., no..., llavors hi havia feina, molta feina. Sempre sempre hi havia feina per fer, perquè tot tot se feia a mà. Tot tot se feia a mà. I, quan tenies es matalàs fet, havies de fer una altra cosa i cada època hi havia lo seu.
Brodador/a | Pagès/esa