Cantaires (Manacor 2024)

Margalida, quan seràs?

madona, de sa fonteta,

si venc amb una gerreta

d'aigua que me'n donaràs?

si venc amb una gerreta

d'aigua que me'n donaràs?

Benvinguda has de saber

que si som font qualque dia

aigua meva et donaria

que sa vida és donar i rebre.

Aigua meva et donaria

que la vida és donar i rebre.

Perquè sé que vos n'anau

i si el cas no tornau

tendreu aquesta de mi.

i si el cas no tornau

ja pensareu semrpe en mi.

No ploris, Margalideta,

no ploris jo tornaré

i si un cas no tornava

Margalida, t'escriuré,

i si un cas no tornava

Margalida, t'escriuré.

Això era quan se n'anaven a sa guerra, sa despedida des novios. Aquesta també la vaig cantar en es teatre, que diu, la varen tallar aquell que tu coneixes que fa comèdia, en Sunyer i aquella al·lota i deien.

Margalida, dam sa ma

que me'n vaig en es servici

de mi no tenguis malícia

que és el rei que m'hi fa anar.

de mi no tenguis malícia

que és el rei que m'hi fa anar.

Margalida dam sa mà

que me'n vaig en es servici

si té fet algun malici

és el rei que m'hi fa anar.

També això ho cantaven amb una jota i jo vaig cahtar sonant en Toni d'Uro i ballant aquella nineta que tenia set o vuit anys, jo vaig cantar.

I si el rei d'Espanya o fa així

i si el rei d'Espanya ho fa així

i ses dones tornaran loques

i s'aferraran per ses soques

i pensant que és un fadrí

i pensant que és un fadrí

i si el rei d'Espanya ho fa així.

I aquesta vendria per festejar-te

si me prometies de no enganar-me,

de no enganar-me, de no enganar-me,

i a ca teva vendria per festejar-te.