Manta blanca duen totes
per los fadrins agradar,
i qui no en té, ja se’n fa,
de cànyoms o torcaboques
o de cantons de llençol.
Ses que duen manta blanca
són polides com un sol.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Lloança de la bellesa
Poble
Artà
Camp Semàntic
Bellesa, Desig, Endreç i decoració, Floretes, Llit i el seu parament, Peces de roba, Sol, Solteria
Mètrica
7a7b7b7a7c7d7c
Rima
Mixta
Versos
7
Núm de glosa
1483
Volum
I
Núm de pàgina
90
Altres cançons relacionades
Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.
Oh mirai de los meus uis!
¿A on deveu esser ara?
Darrere aquella muntanya.
Jo no sé com no m’hi duis!
En veure puig o cabana
o pellissa de pastor,
ja pens en sa meva amor
que habita dins Son Siurana
Tradicionari de Mallorca
