Tresor de la Memòria (Porreres 2018)

Hola, bon dia.

Voltros qui sou?

Apol·lònia Vaquer Gayà.

I a on viviu?

Porreres.

Quants d'anys teniu?

71.

Sa relació amb el lloc de residència, Porreres, quina és?

Sa millor. Sempre he estat aquí i som d'aquí.

Tota sa vida.

Tota sa vida.

Quins han estat es vostres treballs habituals?

Ara?

I abans.

Ara faig deport: gimnàsia, caminar, tot lo que puc. I antes havia de fer feina.

Cuidar-vos de ca vostra.

Claro, ses feines de la casa sempre.

Ara me podríeu dir qualque cançó que conegueu o glosa o tonada.

Sí, sé una cançó molt antiga.

Jo tenia un busqueret,
que volava pes carrer,
una dona el me va prendre
i el me va fer sabater.

Ala, dones, comprau sabates
que es busqueret en sap fer,
fortes com una rabassa
i fines com un paper.

Rondalla o llegenda?

No, rondalles, no. No en sé.

I llegenda aquí tenc apuntat "sa potada des gegant". Mos la podries explicar un poc?

Sa potada des gegant és una possessió que hi ha una potada a una pedra que és igual d'un peu, ben igual, molt gros, i se diu sa potada des gegant.

Paraules antigues, en coneixeu qualcuna? O que ja no s'empleïn tant.

S'escorxador és allà on anaven a escorxar, a matar els animals, per dur a ses carnisseries.

I es repunt?

Repunt... una màquina de cosir és lo que fa: un repunt.

Endevinalla ,en sabríeu dir qualcuna?

No, en aquest moment no m'enrecord.

No passa res. Hi ha qualque creença puntual [...], com, per exemple, lo de ses llunes [...].

Ses llunes, si és una cosa que hagis de fer es fruit per baix, l'han de sembrar en lluna vella i, si és una cosa que hagi de créixer per damunt, en lluna nova.

I oficis que estiguin com a perduts o ja no se facin gens?

Per exemple, un sabater. Hi havia sabaters i ara no hi ha cap sabater, no hi ha ningú que arregli unes sabates. S'ha perdut.

I escorxador.

I s'escorxador també. Se fa, però aquí no.

De fet, s'escorxador és on feis memòria, no?

Sí. I aquí hi duien a matar tots es animals que anaven a ses carnisseries. Es particulars no, però es carnissers anaven a matar aquí.

[...] Matances... A Montuïri hi ha una casa que se diu "sa matança"...

Allà on maten els porcs, però aquí se mataven porcs, mens, bé, sa carn que se venia se matava a s'escorxador.

Teniu qualque anècdota de quan éreu petits, sa vida que dúieu o...

Sí, vos puc dir que, quan érem petits, sa meva germana i jo anàvem a escola amb una bicicleta. Fèiem cinc quilòmetres de matí i cinc s'horabaixa i jo tenia deu o dotze anys i duia una cosina meva a darrere. Hivern i estiu en bicicleta, sempre.

I es patró de Porreres és Sant Roc, sempre s'ha celebrat igual?

No, antes se celebrava dia 26 de juliol, no, d'agost i ara se celebra dia 16. És per què, no ho sé.

I lo de s'ensaïmada ha estat sempre igual?

No. S'ensaïmada també pentura fa deu anys o quinze o vint que se fa, però antes no se feia.

I ara que ve Pasqua, antes sempre ho celebràveu igual que ara, fèieu panades i tot això...

Sí, això sempre ho he vist. Per Pasqua panades, Dijous Sant, Divendres Sant festa, processons... Això no ha canviat gaire.

I Monti-sion se pujava es mateix dia?

Sí.

Què és això de Monti-sion?

A Monti-sion, el diumenge de davant Pasqua, que és el dia de l'Àngel, anam a Monti-sion i allà un temps mos ne dúiem es dinar i dinàvem per s'ermita tota sa família. Se va perdent, hi anàvem molt més gent que no hi va ara i pujàvem a peu.

I recordau algun altre ritual o alguna altra festivitat que se celebrés molt abans a es poble?

Per exemple, hi havia ses filles de la Puríssima que era dia 8 de novembre, si no vaig malament, era una missa sagrada per anar totes ses al·lotes joves i se vestien lo més bé que sabien i tal. Aquestes coses de religió se van perdent molt, però molt.

I voltros fèieu feina a es camp?

Sí.

I mos podeu explicar quines feines fèieu a es camp?

Tot se feia a mà, se collia, llauraven amb sa bístia i havies de cavar ses cebes, havies de... tot, tot, tot se feia a mà, es meloners, tot lo que sigui se feia a mà i ho feien ses dones i es homes feien feina i collir s'herba, així com ara herbicides i això no hi havia res. Tot se feia a mà.

I després que ho collíeu, on ho dúieu? Ho dúieu a vendre a voltros [...]?

Se feia per vendre i per la casa. Tothom sembrava ses seves tomàtigues, ses seves pebres, sa patata per tot l'any i això. I ara no. Ara s'ha canviat molt.

Ara van a es súper...

Sí. Anam a es súper.

No és tan bo.

No, és molt diferent tot. Ha canviat molt.

I recordau eines que empleàveu a es camp?

Sí, per segar empleàvem sa falcella o una falç i ara tot és a màquina. Sa sembradora, hi havia sembradores de sis solcs i hi havia sembradores d'un solc, que anaven estirades per una bístia.

I els jocs que jugàveu quan éreu petits i tot això en coneixeu qualcun?

Sí. Piola, quin altre era... sa corda, botar sa corda... això era lo que... piso, això era lo que jugàvem, figurins...

I cantàveu qualque cançó mentre fèieu això de botar corda?

No. O jo no he estat mai cançonera. No, d'això no m'enrecord.

I heu viscut sempre a foravila?

Sí. Sempre, sempre. De jove, vaig viure a foravila, me vaig casar, vaig anar a foravila. I ara no, ara visc a Porreres, però he passat molt de gust de quan surts veure es sol, veure ses plantes. És una altra cosa, si hi han viscut, és trobar-te amb espai. Sempre he pensat que, si havia de viure tancada dins un pis, me sabria molt de greu, perquè m'agrada molt poder sortir a defora.

I duis sa mateixa vida, visquent a foravila i visquent a es poble, feis ses mateixes coses o anau canviant?

Canvies. Per exemple, jo caminava tot lo dia i no importava anar a caminar, perquè me movia. I ara si no partesc, te quedes, què fas a dins sa casa, en haver fet ses feines, te quedes asseguda i has de sortir per poder-te estirar es nervis.

I sempre tens feines per foravila...

Sí, ja ses cases. Sa casa tenen una terrassa i ja està. Però, a foravila, es vent i s'aire i s'embruta més. I te duu més feina, però a jo m'agradava molt.

I solíeu fer menjars per sa gent que venia a fer feina a es vostre foravila?

No. Això no, lo que sempre he fet menjar per molts perquè hem estat molta família. Però sa gent que ha vengut a fer feina no.

I recordau alguna dita, algun refrany que diguéssiu a es camp... d'aquests que xerra des temps. Per exemple, es de "març ventós, abril

plujós". De s'abril n'hi ha una...

Gota d'abril, val per mil.

Des març... No. No m'enrecord.

I després cançons que cantéssiu per jugar quan éreu petites, aquests jocs que jugàveu com, per exemple, el ruedo de las

patatas...

No. Jo no era massa ni cantadora ni jugadora, sa meva germana era molt més jugadora que jo. Jo més tímida sempre, no vaig ser mai jugadora.

Moltes gràcies.

Gràcies a voltros.