¿Què he de fer del garbo teu
i de la teva hermosura,
i tot quant veig, per ventura,
no hi 'ribarà a haver res meu?
Ramell de sabiduria,
sense tu no puc estar,
i a la fi me’n prendrà
com un que se’n va a captar,
i, com prou l’han fet penar,
li diuen: “Un altre dia!”
¿Per què no em deies “ves-te’n”,
si t’havia de fer nosa?
Així ho fan, cara de rosa,
ses dones que tenen seny.