Tresor de la Memòria (Porreres 2018)

Fèlix Amengual Bover.

A on vares néixer?

A Porreres. Som porrerenc.

Quants d'anys tens?

78.

Saps qualque cançó o qualque glosa que te contassin quan eres petit?

Glosa? Te'n diré una:

Mare de Déu del roser,

guardau ses nostres faltes

que el lladre més gros va fer

sa presó per tancar els altres.

Això és una glosa.

I aquí també posa "la ciutat de Nàpols".

Ah bueno això és una cançó, però.

La ciutat de Nàpols

hi ha una presó,

la vida mia.

Hi ha una presó,

la vida mia, la vida amor.

N'hi ha vint-i-nou presos

qui canten la cançó,

la vida mia.

Qui canten la cançó,

la vida mia la vida amor.

Bueno, jo no la sé tota però això és així. És llarga.

I aquesta de Sant Antoni és un porc...

Sant Antoni és un porc,

lo que té baix dels seus peus

l'amo si no mos donau farina,

no podrem fer fideus.

I qualque rondalla, qualque llegenda...

Llegenda què he de dir, lo que mos va passar a noltros? Bueno, en aquell temps hi havia marques de blat, supòs que encara n'hi ha, que es foravilers sembraven, hi havia blat ronsona, blat mort, blat roig i, res, i un vespre a ca nostra estàvem noltros quatre: mon pare i ma mare, i es meu germà i jo i mon pare va dir: "Sembraré un tros de blat mort". I quan mos vàrem anar a jeure, que vàrem ser dins es llit, devers les dotze o això, es meu germà petit, que jo era es major, se va posar a escopir i, claro, jo me vaig despertar amb sa cara plena d'escopinades. Li vaig pegar dues galtades, però ben fortes, i se va posar a plorar. Ma mare va venir: "Què passa, què passa? I aquell diu: "M'ha pegat, m'ha pegat" i jo deia: "I a jo m'ha escopit". Diu: "I per què t'ha escopit?", "Perquè somiava que menjava blat mort". Somiava que menjava blat mort, en aquell moment hi havia blat mort i ell somiava que menjava blat mort. Això va ser que... no és una anècdota, és real això...

I qualque paraula antiga?

Vencills o formiguer. "Formiguer" era... pentura qualcú sap què és un formiguer. No. Un formiguer era un caramull de llenya, un feix, un caramull de llenya prima, se posava enmig des tros i li feien uns terrossos, que eren pilotes de terra, se feia una garangola amb un foradet. Tapava ben tapat de terra i llavors se pegava foc. I això se deia un formiguer. Quan s'havia acabat de cremar, l'escampàvem per sa terra, perquè això matava es bitxos de dins sa terra. Ara no ho fan perquè hi ha doblers per comprar abono i material de tot, antes ho feien, però ara no ho fan.

I "binerbo"?

Binerbo a ca nostra jo ho entenia per... Binerbo és una... Es batzers, diríem, segat, segar batzers, romeguers, esparegueres, tot això, feien un caramull i se feia es dia de ses matances i es dia de Sant Antoni se feia un fogueró, però no se feia igual, se feia amb llenya. I se pegava foc igual que es fogueró, però envers de ser llenya era batzer i esparegueres i coses d'això. I lo altre era bastons, tions, a es fogueró. I sa sitra, també llavors hi havia sa "sitra", que és una bicicleta, que són paraules porrerenques aquestes.

En teniu més de paraules?

De porrerenques? No. Ah, sí! N'hi havia una altra. Estribos. "Estribos" és una cosa que són mitjos calçons que a l'Oeste, si heu vist cap pel·lícula de l'Oeste, que se duu com una pell davant i això a Porreres, a ca nostra, li deien estribos. Mon pare se'n posava per fer garbes. Garbes que eren brins que llavors se segava amb una màquina i un mul a davant i es caramulls aquests fèiem garbes i els dèiem estribos a aquests mitjos calçons.

I qualque endevinalla o qualque dita?

Endevinalla, dita.

Val més un divendres ennigulat, que un dilluns amb un bon sol.

I después... te'n puc dir una altra. Ara me n'ha vengut una altra a sa memòria.

Unes de panxa,

ses altres d'esquena,

passen tot l'any

a sa serena.

Que són ses teules.

Unes de panxa,

ses altres d'esquena,

passen tot l'any

a sa serena.

Això són ses teules.

I aqueixa que diu: "Si es pern..."

Ah, sí...

Si es pern del món se rompia, com mos arreglaríem? Pues, és qui va fer es primer que faci es segon.

Això és s'endevinalla.

I aquest dit que diu "des teu pa en faràs sopes"?

Ah, "des teu pa faràs sopes", què vol dir això? Que de lo que tens tu, has de mirar de viure. Si te'n vas de ca teva, ara que s'usa anar-se'n tant de ca seva i viure tot sols. "Des teu pa faràs sopes", te'n vas i ja t'arreglaràs. Si no vols creure, o no vols fer lo que jo te dic, pues te'n vas i t'independitzes i des teu pa faràs sopes, de lo que tens tu ja aniràs viva.

I ara, ses festes...

Ah, ses festes, aquí feien toros, aquí feien un... a n'Hereveta, feien uns carros, un devora s'altre, feien un rotlle i feien toros. Hi havia un jove aquí a Porreres que li deien en "Sandalio", per cert, que ja és mort, i feia de torero. I lo altre, d'enmig de sa plaça ho he de contar? Això és molta daixona... bueno, jo he estat o som 65 anys que fa que vaig a sa música, i quan sa música... quan jo vaig començar enseava aquí dalt de tot i enseàvem es dissabtes i, después en s'estiu de ple, perquè feia molta calor, envers d'ensear a dins sa sala, pujàvem damunt es terrat, que hi ha un terrat o hi era, no hi he tornat pujar pus. I es dissabtes, es vespres, enseàvem pas dobles toreros per anar a es toros, i en Sandalio aquest, devers les 12, això eren les 12, o la 1 de sa nit, enmig de sa plaça amb una capa feia de torero. I pensa es bars, tots es bars estaven plens de gent, de gent que mirava es toros que tocava sa música allà dalt i ell que feia de torero abaix. I això és unes... lo que va passar.

I lo de s'ensaïmada?

S'ensaïmada fa més poc temps. S'ensaïmada fa més poc temps, jo només ho he vist una vegada això de s'ensaïmada, perquè sa música hi va i jo com que ja som vell, no hi vaig a s'ensaïmada i només l'he vista una vegada i no l'he vista pus.

I els oficis a què te dedicaves?

Jo? He estat quaranta anys a sa vida, sa vida laboral meva ha estat 40 anys i 22 els he fet a s'Ajuntament de Palma i els altres era picapedrer. Era a sa construcció.

I a s'Ajuntament de Palma que eres funcionari?

Era funcionari i estava a s'alumbrat. Posàvem faroles i llevàvem faroles i coses d'això.

I també toques es clarinet?

Sí, seixanta-cinc anys. Bueno, també vaig tocar un parell d'anys es baix, però no me va anar bé i ho vaig deixar anar. Que es clarinet tampoc no passa... però vaja, es baix sí... vaig tocar devers dos anys es baix. Que sa música va anar a Madrid i per anar a Madrid vaig tocar es baix, però no l'he tocat pus.

I hi ha alguna cançó des clarinet que vos agradi especialment?

Es nom vols saber tu? Ara no m'enrecordarà cap. No, i tenia un llibre, que el tenc encara, que està ple de cançons, però no llegia sa cançó. Tocava sense saber es nom, però en tocava una que era lenta que se deia "Remeros del Volga" russa. Aquesta sí tocava, era com a molt lenta, m'agradava aquesta. Ara ja no ho toc en aquesta, però vaja. I ara? No hi ha res pus?

Moltes gràcies.

Molt bé.