Na Benvinguda Parera Sureda (1931) i na Margalida Fullana Sagrera (1932) són de Manacor de tota la vida i han viscut els canvis de la societat mallorquina des d'abans de la Guerra Civil Espanyola. Han conviscut amb el poble de les possessions, de les feines a fora vila, de les cantades als sòtils mentre paraven faves i dels missatges i els amitgers. Tenen molt per cantar i molt per contar, ens canten cançons antigues dels salers o de batre, així com les vivències que recorden d'aquella època, és a dir, de quasi gairebé el centenar de la seva vida.
Mos sentíem amb aquesta mà així te sents sa teva veu i sinó no la sents i ses bísties i tot quan te sentien com que van aclucades ses bísties per batre, duen unes cucales.
Agafen es ritme de sa veu.
I agafen es ritme de sa veu, amb sa veu elles volten.
M'agradava molt a jo es cantar damunt s'era.
A jo també i sa meva germana cantava més fort que jo encara, de molt. Sa meva germana de Son Fortesa, voltros feis-vos sa idea, per arribar a s'Espitalet hi ha una hora de camí a peu i de damunt s'era de s'Espitalet sentia cantar sa meva germana de damunt s'era, quan es vent hi va. Si es vent t'ho pren te duu cap aquí on va es vent.
Hi ha una hora de camí pes camí, però sa veu no va pes camí, sa veu va...
Però és molt enfora, Benvinguda, i travessa Marina.
Però va a l'aire se veu, s'escampa. Noltros de Son Toni Mas sentíem cantar es missatge que teníem també llaurant.
Si es vent ve de Llevant se'n du se veu cap aquí i si de ponent la se'n duu cap aquí i a damunt s'era es vent bo és el de Llevant perquè ja diu:
Sant Jeroni duu un bon vent
s'estimat llevarà d'era
déu mos dona bona quimera
que guarda s'enteniment.
I és perquè es vent de Llevant és es bo.
Igual que es segar que també tombar es brins de cap es segar o de cap aquí desà també feia més bon segar.
I t'esbraonava menos, això és vera. Es segar de vegades segàvem per ses faves anàvem agafant sa manada per damunt, però pes tronc i s'altre gra feies així i podies agafar un manat molt més gros. Les sabem en es trucos de fora vila.
Jo vaig anar a escola fins a dotze anys, gràcies... aquest diploma és un sobresaliente extraordinari que vaig tenir. Es meus germans i germanes no n'hi ha cap que en tengui de diploma, sa darrera vaig ser jo i hi vaig anar fins a dotze anys. Llavors treia més es camp que no es poble.
Jo només hi vaig anar fins a nou anys i despés d'haver fet sa primera comunió, que la fèiem a set anys, ja per mi només hi vaig anar devers mitges temporades, perquè ja havia de guardar els animals a ca nostra.
Jo sempre vaig venir a Manacor a escola, a fora vila no, ses meves filles a fora vila, però jo sempre vaig venir a Manacor. Havia de caminar mitja hora es de matí i mitja hora es capvespre.
I per exemple a hostaleria i això, hi vàreu haver de fer feina?
Jo vaig feina a can Suasi quan vaig venir a Manacor, catorze anys, a can Suasi eren mobles, aquestes naves que hi ha anat a Felanitx a l'esquerra, que ara hi fan moltes de coses aquí, perquè han llevat sa fusteria. Aquí jo hi vaig fer feina catorze anys.
Jo vaig estar llogada nou anys, però ja estava aquí, estava aquí i anava a fer feina a una casa, bé, tu també hi anares.
Jo vaig anar, vaig fer vuit anys feina per ses cases, però es de matí m'aixecava, anava a fer es despatx d'en Tomeu, què les deien? Que se va tirar a la mar, en Tomeu Bonet, llavors anava a fer es de can Montserrat, es meu metge, llavors anava a fer es d'en Verd i llavors agafava sa camiona i me n'anava en es Port a ca na Cavaller, arribava en es Port, me donava es paper, me n'anava a comprar, pujava en es pis, havia de rentar, havia de fer es dinar. Venien a dinar es nins i son pare, prest, hora de dinar, na Catalina com que tenien sa tenda de souvenirs no venia fins després. Quan havíem acabat, havies de fregar tot es pis de genollons, no hi havia fregona en aquesta casa i acabava que me n'havia d'anar corrent, corrent a sa camiona i quan arribava a Manacor encara en vers d'anar-me'n a ca nostra, me n'anava a ca na Carme Puerto, que també hi havia anada a fer feina antes, i li feia es banyo, es vàter, li repassava s'escala i sa cuina, s'escala des pis i me n'anava a ca nostra, arribava fosca, tenia es tres al·lots, feia es sopar, feia ses feines que havia de fer, havia de rentar, havia de fer lo que fos i el s'endemà de matí a les set ja tornava a estar aixecada i ho vaig fer vuit anys. I això ho feia fent totes ses feines de ca nostra, però llavors me va sortir, perquè me n'havien sortides dues de feines molt bones, ses més bones de Manacor. Jo per anar ses perles, no hi vaig anar perquè això era antes d'això que te cont, tenia els al·lots més petits, els havia d'aixecar o s'havien d'aixecar tots sols, es meu home se n'anava, manava un camión de mobles i se n'anava a Palma a les set també i jo deia per deixar els al·lots que s'aixequin me faran tard a escola, no s'aixecaran i vaig renunciar en això. Me vaig penedir després, però ja estava fet. En Jaume anant a Palma també estava cansat d'ascensors i mobles i tot això, li varen dir per entrar a Gesa, li varen dir has d'estudiar això i això. Ho va estudiar i ho va aprovar i, quan ho va tenir aprovat, tampoc va agafar Gesa, perquè cobrava cada setmana, anava a Palma en es Martel de Palma, i cobrava cada setmana, sempre hi havia propines i diu: "I ara haver de passar un mes sense cobrar res, com menjarem?". També ho va renunciar, ses dues feines més bones que hi havia a Manacor les vàrem tenir amb ses mans i no les vàrem aprofitar. Però, hem passat. I llavors va ser quan jo vaig entrar a can Suasi, perquè llavors un que feia feina a can Suasi que es seu fill jugaven plegats a futbol: "Ara entra gent allà" i m'agafaren i vaig fer catorze anys per guanyar un poquet més feia feina es dissabtes i qualque pic es diumenge de matí, perquè cobraven doble.
Sa vostra feina aquí és sa d'amitgera?
Sí, de pagesos o amitgers, però no hi havia aigua quan vàrem venir aquí. Aquí varen posar el llum l'any 81, no n'hi havia, tampoc no hi havia pis a dalt, era sòtil, ara hi ha pis i estava ple de figueres i ametllers, ara ja no n'hi ha, perquè llavors varen trobar aigua i amb so regar es arbres feien nosa i els llevaren, una que també eren vells. I sa finca arribava, s'escola que hi ha ara està tota dins sa finca i també a ses maderes Fullana també varen donar d'una part varen donar metros i de s'altra en llevaren. De sa part de ses maderes varen llevar metros i de sa part d'allà mos ne donaren. I llavors s'aturen ses maderes i noltros seguirem a sa part nostra, i llavors deixaren s'escola, en es 2010 varen començar s'escola.
Amitger
Manacor
Manacor
Pagès/esa | Mestressa de casa | Personal de neteja
Manacor
Manacor