Tresor de la Memòria (Porreres 2018)

Bon dia, Ariadna.

Bueno, esteim aquí a un projecte que se diu "El tresor de la memòria" i començarem a veure si pots dir-mos qualque cançó que recordis.

Cançó que recordi de quan jo era jove o de...?

Sí.

Bueno... N'hi ha una que se deia: "Dame un besito, amor".

I com és?

Dame un besito, amor,

no te lo quiero dar,

que no acostumbro yo,

a los hombres besar.

Ara no dec haver de cantar sa cançó, o sí?

Sí, me la pot cantar.

Ai! No, te cantaré altres coses. Camina.

Una glosa...

Una glosa? Una glosa no és una endevinalla, no?

No, però si pots me pot dir una endevinalla.

Bona nit, Sebastiana,

demà vespre tornaré

i d'enmig de la mar [...]

una morena pintada.

Què guapo! Bueno... Tu sabies moltes cançons d'en Tomeu Penya.

"Vaig com loco per tornar a veure't", una havanera. La cantam, jo vaig a es coro de sa tercera edat i la cantam a aquesta.

I una rondalla, me'n sabries contar qualcuna? O qualque títol?

Bueno..."Es tres gegants", "na Magraneta", una que me contava una tia quan jo era petita, però jo no me'n record com era.

I com és aqueixa?

"Na Magraneta", que era una magrana que sempre hi anava gent i li agradava donar granets de magrana i anaven a veure-la per menjar magrana, però no me'n record exactament.

I qualque llegenda?

Què és una llegenda? Jo no me'n record.

És un conte que té part de real i part de ficció. Com, per exemple, sa llegenda de sant Jordi o es drac de na Coca a Palma.

Sí, i aquella que se diu, Aina. Veus, sa memòria me fuig, aposta vaig a memòria. No me'n record. En Jordi des Racó, per exemple. No?

Sí, en Jordi des Racó les va recollir. Va ser ell que les va posar per escrit.

Sí, sí, què més?

Paraules antigues.

Enxullar, vol dir, és igual de... enxullar i ja està.

Una frase? Una frase que tengui sa paraula "enxullar".

Bueno això és quan hi ha una cosa que està rovellada o una cosa així, pues li posen aquesta grassa, perquè diuen també engrassar, però ara sa paraula més mallorquina és enxullar.

S'altre dia mos explicava el pes de ses coses que abans es deia diferent. Es pes des menjar, per anar a comprar, tot això mos pot explicar una mica... Abans compraven arroves.

Sí, compràvem arroves o 100 grams, 200 grams, es grams anàvem més perquè era cosa petita i sa gent teníem pocs doblers, perquè hi havia hagut sa guerra quan jo vaig néixer el 39. Imagina't quina grapada que en tenc. I demanàvem una arrova, dues arroves. 100 grams són 100 grams. Una terça són 400 grams. Mitja terça, 200 grams. Això.

I una arrova a què...

Una arrova, què són? 50 quilos?

50 quilos?

És que jo no ho sé, perquè, quan mataven es porc, deien: "Ha pesat tantes d'arroves". Jo no sé... 10 quilos que devien ser.

I quan mataven es porc, ara que xerrava d'això, què feien? Cantaven? Se repartien ses feines?

Cantaven cançons, ses nines, i mos n'anàvem pes carrer i cantàvem cançons.

Mirau quin davantelet

que ma mare m'ha posat,

tan netet i tan planxat,

que tothom el m'ha mirat.

Matancereta, que ets de guapeta,

Matancerota, que ets de guapota,

amb un davantalot i una randota.

Som de matances,

de ca es conco Antoni,

han mort el dimoni

i l'han frit amb panses.

També aquí tenc escrit "atzeroles i bunyols..."

Atzeroles i bunyoles,

matanceres cridau fort,

que a ca nostra hem mort un porc

i pesava catorze arroves.

I què vol dir "atzeroles"?

Atzeroles és una fruita petitona, així redona, com a groguenca i té molts de pinyolets a darrere. Ara ja n'hi ha molt poques, però un temps per ses muntanyes i tot això hi havia qualque atzerolera.

I en vares menjar qualque vegada?

Jo en vaig menjar un parell de vegades i són bones. Són bones, però ara fa estona que no n'he menjades.

I, quan eres jove, què fèieu?

Què fèiem? Feina.

Però, com jugàveu o...

Jugàvem a conillons o a agulles, a figurins...

I què és "figurins"?

Eren unes figuretes petites i els posàvem, per exemple, a dalt lo llis i, a baix, quan pegàvem així, si se giràvem, el guanyàvem i, si no se girava, no el guanyàvem.

I mariquites?

Mariquitas són, era una cartolina com això que tu dus. Duia una pepa, duia figuretes, es vestit, calçonets i coses i noltros ho retallàvem i li posàvem, un dia li posàvem un vestit, un dia li posàvem s'altre i jugàvem en això. Llavonses també jugàvem... Fèiem pepes, perquè no hi havia pepes, n'hi havia molt poques de cartró i les fèiem amb llana. Posàvem llana dedins i fèiem sa pepa i fèiem vestidets, arruats o així com fos i li posàvem. I jugàvem en aqueixes pepes, perquè no hi havia res més.

Molt divertit, idò.

Sí, sa llana i sa roba és especial...

Sí, sa llana i li fèiem es cabells amb sa llana.

I d'on la trèieu?

Mana?

D'on la trèieu?

A sa llana? Punyet... Per tot n'hi havia, de llana, es coixins eren de llana, es matalassos eren de llana, un temps n'hi havia molta de llana, no és com ara que tot és Flex i tot és...

Però aquesta llana se treia de ses bísties des camp o...

Aqueixa llana se treia de ses ovelles, quan els pelaven, els treien sa llana, la rentaven i llavonses la venien i feien sa llana.

Me sabries dir qualque ofici que ja no...

Jo es meu ofici era brodar. M'agrada molt i m'ha agradat molt sempre. Brodar.

I que ja no se faci?

Ja no se broda, perquè tot això fet a mà és molt car i sa gent no hi ha doblers perquè les se'n duen o les agafen. No sé què t'he de dir.

I algun altre ofici?

Ofici que ja no se...

Sí.

Es llauners. Es llauner ja només n'hi ha un a Porreres i a l'instant se jubilarà i no crec que n'hi hagi massa.

I què feien es llauners?

Es llauners feien llaunes per fer coques, per fer coques dolces, fer coques salades, feien regadores, moltíssimes de coses. Tot lo de llauna ho feien es llauners.

I, quan tu eres jove, no te feies fotos?

No, en vàrem fer poques de fotos.

I sa gent que volia fer fotos on se n'anava?

Hi havia un fotògraf que ara també ja se n'ha anat, o sigui que ja ha fuit, a Porreres ja no n'hi haurà. I jo, no, no, no m'anava a fer fotos, poques, en tenc poques de quan era jove. A no ser quan fèiem sa festa de Monti-sion que vengués qualque fotógrafo i mos feia una foto i llavonses li compràvem. Però moltes fotos de jove no en tenc.

I retratistes, no n'hi havia?

Retratistes, n'hi havia un parell, però ara me pens que es darrer s'ha jubilat, que era en Vidal. I també n'hi havia un altre que li deien, ara no me'n record de què li deien. Bé, un altre que també... Biel no sé què. Bonnín o no sé què. I també s'ha jubilat, ara no en tenim de retratistes a Porreres, però que com que hi ha tots aquells aparatos que fan fotos.

Me sabríeu dir qualque dita o refrany?

Un refrany?

Tanto tienes, tanto vales.

I com és aquest de... "Una rossa val un duro..."

Una rossa val un duro

i una morena en val dos,

però jo vaig a lo barato,

perquè m'agrada lo ros.

Aquest m'ha agradat molt. I una endevinalla?

Una endevinalla? Ara te'n diré una que a lo millor no la sabràs, però com que no sé si l'has d'anotar.

Ara que en tenc, no te'n don,

ja vendràs quan no en tendré.

I si quan venguis en tenc, no te'n donaré

i si no en tenc, te'n donaré.

Això crec que és sa raó.

Eso mismo.

Sí, la vaig apuntar, però en principi no la sabia.

Ja, jo quan la me varen contar tampoc no la sabia.

I una altra?

Una altra?

Una caseta blanca que s'obri i no se tanca.

Això és un ou.

Un ou.

I una tonada?

Una tonada? Com que t'he de cantar o...?

Me la pot dir.

Jo tenia un busqueret

qui volava pes carrer

una dona el me va prendre

i el me va fer sabater.

Ala, dones, qui vol sabates?

que es busqueret en sap fer,

fortes com una rabassa

i fines com un paper.

M'han dit que tu anaves a sa coral.

Això mateix.

Me'n podries cantar qualcuna?

Qualque cançó?

Sí, que cantau allà.

Saps que en cantam de moltes! Però jo amb so paper davant me va molt bé, però sense es paper..., es capet amb sos anys m'ha fuit i no és que no en tengués, però ara filla meva...

Aquí tenc apuntat sa "Balada de Lucas".

Sa "Balada de Lucas", sí.

I com és?

És... ai. "Balada de Lucas" i la va cantar, per cert, en aquesta cançó es dia que varen fer sa..., no t'ho diré... "Balada de Lucas", no me'n record.

No te'n recordes?

No.

Tenc apuntat que tu ets un poc bruixa.

Segons diuen ses meves filles...

Que lleves es...

Els herpes.

Els herpes.

Això és una oració des cremat i tant serveix pes cremat, com pels herpes, perquè un herpes és un focot que surt des cos. I tant és per una cosa, com per s'altra.

M'ho pot dir com ho fas? Perquè a jo me'n surten molts.

Així. Lo que tens escrit, tu ho tens escrit, no és vera? La t'he de tornar a dir?

Sí.

Julià llaurava,

Maria mirava,

mon pare què és això,

foc llinatge,

foc salvatge,

foc estrementí,

com l'hem d'apagar?

Anirem a es riu Jordà,

beurem tres glops d'aigua,

apagarem foc llinatge,

foc salvatge i foc estrementí.

Això ho has de dir tres vegades i has de senyar amb una creu a damunt es cremat o a damunt s'herpes.

I després què has de fer? Després no te l'has de massatjar?

No. Jo faig així, faig així, lo darrer faig un poc així i ja està. I sol assecar-se tant es cremat com s'herpes, se seca. No reprèn, t'ho dic bé?

Sí. I per llevar es fics, és un dels vostres cicles rituals...

Es fics no sé com se lleven, però a jo me n'han llevats, perquè ara en tenc un parell i m'agradaria llevar-los, però jo no sé... Hi havia una dona davant ca nostra, però ja és morta i me deia: "Les t'has de contar" i jo els me contava i ella me deia: "Tu ara no hi pensis, quan te donaràs compte t'hauran fuits". I és vera.

També se pot posar baba de caragol, no?

Amb baba de caragol, segons diuen també.

I després l'enterres...

Mana? Después l'enterres... Ah, també ho he sentit a dir. Te poses sa baba des caragol i llavors enterres es caragol, però i es caragol, si el poses davall terra, que no surten llavonses. A vegades estan ficats a davall sa terra es caragols...

Sí, crec que sí, no ho sé. Un joc, "ses cinc pedretes".

Ah, sí... Teníem cinc pedretes i en dúiem una amb sa mà i fèiem així i agafàvem una altra, fins que els havíem agafades totes, ses cinc, i quan havíem agafat ses cinc havíem guanyat.

A botar corda, cantàveu botant corda?

Sí.

I què cantàveu?

Quan botàvem corda? Jo no me'n record. Per mi no cantàvem quan botàvem a corda, no botàvem. Perquè o fèiem un bot o en fèiem dos. I llavonses voltàvem i anàvem voltant i es qui se travava o queia havia perdut i ja estava.

I amb ses plantes, teniu recomanacions perquè ses plantes cresquin millor, si les sembram un dia o s'altre?

Jo he sentit a dir que si les sembren pes creixent se fan més aviat, però no ho sé.

Amb sa lluna?

Amb sa lluna, amb sa lluna creixent. Si les poses amb sa lluna creixent, creixen més aviat. Jo un temps m'agradaven molt ses plantes i m'agraden molt encara ara. Però jo visc a es primer pis i per dur a s'escala i tot això me va molt malament, perquè jo vaig tenir un accident i tenc aquest braç inútil i no els puc pujar ni davallar ni res. I ja no els hi pos, perquè si ho he de mandar ho fan, però si no ho mand, no ho fan. I això és així.

Per acabar, aprofitant que esteim a Porreres, mos pot explicar alguna festa d'aquí, que abans se feia d'una forma i ara és diferent o alguna celebració des poblet per explicar a la gent que no ho conegui.

Antes fèiem es dia 18 de juliol, però com que ara l'han llevat i no el fan. I feien una verbena, anaven tots a ballar aquí enmig de sa plaça. I llavors per Sant Roc també fan moltes de festes, fan una setmana de festes per Sant Roc i fan moltes d'activitats, moltes. N'hi ha per tots. Per petits, per mitjançans, per grans, per tot. I noltros per Sant Roc, sa tercera edat, es cantants, anam a cantar un parell de cançons també, per Sant Roc. També anam a pobles diferents, un any també vàrem anar a Menorca, un any vàrem anar a Eivissa, vàrem estar un parell de dies i anàrem a cantar.

I quines cançons cantau per Sant Roc?

Quines cançons cantam per Sant Roc? Quatre o cinc que tenim a es...

Me'n sabries dir qualcuna?

Aquella que tens apuntada, per exemple.

La "Balada de Lucas".

Sí. Llavonses també, què se diu s'altra.

Mare, vull ser pescador.

Vull ser pescador i no frare.

Jo soc fill de pescador

i no perquè s'hagi mort mon pare,

que tu tens molta de pena...

Sa mare té molta de pena,

sa mare volia que fos frare

i ell volia ser pescador,

i maldament tu vulguis que jo sigui frare,

jo tenc ses venes salades i vull ser pescador.