Tresor de la Memòria (Llubí 2017)

Francisca Maria Oliver Font.

On vàreu néixer?

Roca llisa, 21. Llubí.

Quina edat teniu?

Vuitanta.

Quina relació teniu amb Llubí?

Hi he viscut tota sa vida.

Quins treballs o aficions teniu ara?

Ara? Jubilada i no faig res. I faig molta feina llavonses, no param.

Feis ses feines de sa casa?

Sí, tenc una dona si mateix per fer net, però sí. Fas es dinar i ho fas tot, posar sa rentadora, fer dissabte, tot quan se presenti.

[...]

Vos en recordau de cançons, gloses o tonades?

Tonades, no. No som cantadora. Som cantadora, però no som cantadora. Cançons, sí. cançons sí que record. N'hi ha qui diu:

Haguessis vengut quan tenia

devuit anys fins a denou,

jo treia es vermell de s'ou

i es blanc no se'n temia.

La sabies?

No. Aquí n'hi ha una que posa: "D'un estiu ve un hivern".

D'un estiu ve un hivern,

s'ennigula, plou i trona

i quin cor té una dona

que deixa sa mare bona

per servir un home extern.

I qualcuna més de glosa?

De gloses i cançons, sí. En sabia moltes, però no ho sé.

Per exemple, de sant Antoni.

Sí, sant Antoni.

Sant Antoni i el dimoni,

jugaven a trenta-u,

el dimoni va fer trenta

i sant Antoni trenta-u.

I qualque glosa més?

[...]

A Llubí, per tocar l'orgue,

posen dos cans dins un sac.

Un fa nyic, s'altre fa nyac

i s'avenen com un rellotge.

I rondalles o llegendes que vos contessin?

Sí, ma mare mos en contava moltes, però jo ja no record.

Aquí tenc en Bernadet, n'Espardenyeta i sa Jaia Miquela.

I sa Jaia Miquela, això degué ser na Bàrbara.

Vos en recordau de qualcú d'aquestes tres?

No, jo ja no les te puc dir, perquè no record.

I un trosset?

Un trosset d'en Bernadet, no.

I paraules antigues que voltros utilitzéssiu i ara ja no s'utilitzin?

Sí, n'hi ha moltes d'antigues que... no me'n record de cap.

Per exemple, me vàreu dir que sa taula...

Ah, també veus és una cosa. En es quarto de jeure li deien s'estudi. Sa pastera, un lloc a on pastaven, que era una taula grossa que era buida dedins i hi pastaven, posaven sa farina, es llevat i feien es pa. Això és una eina que no la coneixeu. N'hi ha moltes. Sa trompa, això no sé si voltros ja... per bufar en es foc. No sé voltros si l'anomenau encara, sa trompa.

I endevinalles?

Endevinalles? No me'n ve cap. En sabia, però no me'n ve cap.

Dites i refranys?

Dins es maig, a segar vaig.

Dins es maig començaven a segar ses faves, a principis de maig anaven a sa fira de Sineu a comprar sa falç per segar ses faves.

S'aigua d'abril, val per mil.

Dia que passa, any empeny.

Una flor no fa estiu.

Què vol dir això?

Que una flor no fa estiu, que s'estiu... no sé com t'ho he d'explicar.

Quines festes celebràveu?

Per Sant Antoni, un temps, fèiem foguerons a cada cantó, molts de foguerons. Llavonses a l'església feien sa novena de Sant Antoni. Tot es poble... Venia un predicador extern i predicava sa vida de sant Antoni. Això damunt sa trona i tot es poble anava... i en sortir anaven en es foguerons i això se feia vuit dies. Sa novena eren nou dies. O vuit o nou. Això ja no se fa.

I per Pasqua?

Per Pasqua fèiem panades i hi havia sa festa de s'ermita, hi havia sa festa de s'ermita, que era després d'haver passat ses festes. Sa tercera era sa festa de s'ermita, encara se fa, però. Sa festa de s'ermita encara se fa.

I per Tots Sants?

Per Tots Sants ses campanes tocaven tota sa nit, pim-pam pim-pena! No era gens gustós en sa nit haver de sentir allò, aquelles campanes, dang i dang i dang!

Quantes misses fèieu?

Moltes, començaven a les sis i les feien de tres en tres, ja seguides, una darrere s'altra, i en fèiem dos torns de tres que venien a ser sis i llavonses encara per mi que feien l'ofici devers les deu o no sé quina hora per sa gent que dormia més. I sa gent anava en aquestes tres misses i l'església s'omplia i, en sortir de missa, a sembrar faves. No n'he sembrades mai jo de faves per això.

I sa festa de s'ermita?

Sa festa de s'ermita com ara: hi havia ball i hi havia... No, ara se fa més dinar, llavonses en haver acabat l'ofici venien cap en es poble i es capvespre hi tornaven i amb uns bons tacons. No te pensis que hi anéssim planes amb espardenyes. Això era quan noltros érem jovenetes.

I voltros hi anàveu a ses misses de Tots Sants?

Sí, de vegades, sí.

I què duraven?

No, feien via. No predicaven. Un darrere s'altre. no és vera Antònia? No eren molt llargues.

De què heu fet feina voltros?

Brodat. Lo que he fet més ha estat brodat i ses feines des camp també anava a ajudar. A ca nostra eren, feien conradors i anava a ajudar. Anava a collir tàperes, anava a collir figues, anava a collir ametlles i garroves i entrecavar pèsols i això també.

També embastàveu, què vol dir "embastar"?

Embastar aquests bolsos que duis, les mos donaven tallats, era per a Can Ramis, ho puc dir, perquè ja fa molts d'anys això. I ho fèiem a ca nostra, ho fèiem a ca nostra, mos duien ses pecetes. Noltros ja sabíem es fondo, es fuelle, sa tapa i noltros anàvem embastant i doblegant i llavonses sa repuntadora això ho fèiem dins es taller. Se n'ho duien i ho repuntaven i guapos que quedaven.

I me vàreu contar una anècdota de dos que festejaven...

Sí, però això saps què és d'enfora ja!

No vos ne recordau?

No.

Això que fèieu de cosir o brodar, quins estris fèieu servir?

Per brodar, ses agulles perquè era passat i gases. Trèiem es fils a sa roba, li treien es fils i deixàvem uns filets... i tallaven a cada part per treure es filet i quedava un fil d'enmig de sa mateixa roba i, llavonses, amb s'agulla i un fil fèiem sa garsa. I dins aquesta garsa hi fèiem dibuixos. Hi fèiem niu d'abella se deia i feien dibuixos. I, llavonses, brodàvem totes aquestes cosetes.

Això se feia amb roba de cotó o amb un altre tipus de roba?

Sí, roba de fil empleàvem molt, sí, roba de fil, sí, perquè es brodat era molt delicat. Sí, i feies roba de fil. Brodat per a Can Pons i Bonet, no sé si l'heu sentida anomenar, ja està per mi retirada aquesta fàbrica. Però sí, fèiem meravilles amb so brodat.

I les mides eren pams o fèieu servir...?

Ells mos ho duien marcat. Ja duien es dibuix marcat, tant si era manteleria com si era llençol, com coixinera com lo que fos... t'ho duien marcat i, llavonses, tu brodaves. I aquests fils que havies de treure per fer gases, tu ja sabies a on era, com era i com no era. Ho feien així. Eren meravilles això. Ja no ho faria ara.

Ho fèieu amb fils de...?

En general, era blanc i qualque vegada mesclàvem un poquet es gris, però en blanc. I era fil de brodar, fil aposta, fil lluent aposta de brodar.

I, després, ses bosses, es bolsos que eren?

Es bolsos eren de pell i n'hi havia de pell de serp, n'hi havia de pell de cocodrilo, n'hi havia de moltes classes, eren bons. I les doblegàvem i, llavonses, sa repuntadora només ho agafa i ho cosia, ho repuntava.

Preparàveu...?

Noltros ho preparàvem, era embastadora, ja se diu s'embastadora. Ho preparàvem, mos dàvem cola i una maneta per doblegar i tot. Sí. I hasta i tot un martellet per picar. Sí, d'aqueixa manera.

Quant de temps duia preparar una d'aquestes bosses?

Ui! Com que dúiem partides de vint o de trenta i, quan agafàvem es fondos, fèiem tots es fondos, i quan agafàvem es costats, agafàvem tots es costats, quan agafàvem ses tapes, agafàvem totes ses tapes, perquè, si havíem de fer d'un en un, duia molta més feina, duia més temps i, així, més aviat en sortíem, més aviat se feia. Sí, qualque vespre vetllar fins a les onze o les dotze, perquè una partida se n'havia d'anar perquè era una mostra. Sí, també ho he fet. Hem fet feina, Antònia!

Si vos en recordau, d'alguna cançó més, pot ser tancaríem amb una cançó, un trosset.

Quan era al·lot petitó,

que ma mare bé em volia,

m'enviava cada dia

a escola i jo aprenia

sa lletra d'un polissó.

Ma mare me diu bandera

i jo dic que té raó

ses banderes són honrades

per anar a sa processó.

Ara me n'he recordat dues. En sabia moltes, però... Què, hi ha res més?

No.

Ja està? Au idò!

Moltes gràcies.

No, pensa, lo que sabem fer, poca cosa, però vaja.