Tresor de la Memòria (Llubí 2017)

Me podeu tornar dir es vostre nom?

Antònia Munar Riutort.

Quan vàreu néixer?

El trenta-set, del mes onze, dia sis.

On vàreu néixer?

A Costitx.

I com així heu arribat a Llubí?

Perquè m'hi vaig casar.

Fa quan que viviu a Llubí?

Seixanta, cinquanta-nou.

Quins treballs fèieu?

Què fèiem? Pagès, camp. Feina de camp.

Què anàveu a collir?

Collir ametlles, collir garroves, collir tàperes, tot això.

Cantàveu cançons al camp?

Sí, en sabia moltes, però no me'n record.

Sabeu cap glosa o cap rondalla?

Quina vàrem cantar? En vàrem cantar una:

Me la podríeu cantar?

Quina t'he de cantar? Sa que volgueu.
A Llubí, ses llubineres,
com han acabat de segar,
se'n van a arrossegar
es cul per ses tapereres.

En sabeu més?

En sé, però no me'n record. Ara, quina era? Una caseteta... No sé. Tants d'anys que fa que no els he contades! Bé, podem cantar sa des batre:

Muletes, correu, correu,
fareu sa palla menuda
i si la feis toixarruda,
en s'hivern la hi trobareu.

Qualque rondalla o llegenda?

Rondalles? No me'n record de res.
[...] I cançons en sabeu? De festes de Sant Antoni o Sant Feliu, cantàveu cançons?

Matancereta,
que ets de guapeta,
un ribell d'aigua
i una floreta.

Quines més sabeu?

Matancera, sí,
Matancera, no...

Ara ja no la sé acabar. No me'n record.
A Llubí per tocar l'orgue
posen dos cans dins un sac
i s'avenen com un rellotge.

Matancereta,
que ets de guapeta,
un ribell d'aigua
i una floreta.

Matancera, sí,
matancera, no,
fica s'agulla
dins es cabot.

Sabeu alguna rondalla?

No ho sé.

I endevinalles en sabeu?

En sabia, però ara no me'n record.

Qualque xiste, qualque acudit?

No.

I dites i refranys en sabeu?

No.

Hi ha una endevinalla que comença dient: "Un camp ben llaurat..."

Un camp ben llaurat
i no ha tocat rella mai.

I quina és sa solució d'això?

Això què és? Sa teulada.

Hi ha també una dita...
El cel ben apedaçat
i no ha tocat agulla mai.

Després, hi ha aquí una cosa sobre Inca. Una dita sobre que a Inca eren molt estrets. Vos en recordau?

No, no me'n record. Era s'altra que la va dir.

Quines festes celebràveu quan éreu petita?

Quines festes anàveu? Costitx, per la mare de Déu de Costitx. Sant Feliu.

Què fèieu a Sant Feliu?

Festes, ballaven. Feien sa revetlla.

I, quan ballaven, quines cançons ballaven?

Ja no me'n record, reina. En cantàvem moltes. Te'n records tu? No ho sé.

Quines més festes anàveu? Teníeu festes per matances?

Matances.

Matancereta,
que ets de guapeta,
un ribell d'aigua
i una floreta.

En cantàveu més?

Anàvem pes carrer i cantàvem. Tocàvem ses castanyetes i ves si en cantàvem més, però jo, reina meva, no me'n record.

Quins oficis teníeu abans que ara ja s'han anat perdent? Quines feines hi havia abans que ara ja no hi ha?

Quines feines fèiem? Per ses matances?

No. En general.

Me n'anava pes camp. Collir ametlles, collir garroves, collir tàperes. Entrecavar. Tot això. Fer herba. Ses faves. Fer sa cugula en es blat.

Tot això fèiem.

Què és això de "fer cugula en es blat"?

Una herba que se fa alta així i pareix civada i és cugula. S'assembla molt a sa civada, sa cugula. Se diu "cugula".

I encara n'hi ha en es camp?

Segur que sí, però com que fa molts d'anys que no hi hem anat. Deu fer vint anys que no hi he anada en es camp.

I després, quan anàveu en es camp, quins estris feien servir per treballar sa terra? En què ho feien?

Faves, blat, ordi, civada, tot això.

Però amb què feien feina? Amb bísties?

Amb bísties. Ses bísties llauraven, esterrossaven, ho feien tot ses bísties. No hi havia tractors. Ara hi ha tractors, però llavors no n'hi havia.

I després també, quan s'ajuntaven en es camp, berenaven...

Berenaven, llavors feien també ball de sequer, giraven figues, tothom tirava pardalades, a veure qui la podia dir més grossa.

Què és es "ball de sequer"?

Girar figues. Collien figues, ara, quan són madures, devers sant Feliu, comencen a madurar, collien ses figues i li posaven sequer. Canyissos, saps què són canyissos? Canyissos, sí, de metro, un poc més o menos, i hi posaven dues barretes. Dues barres així de llargues a damunt i hi posaven ses figues, les assecàvem i, quan eren giradores, les giràvem. I llavors en dos dies eren seques. Les fèiem forneres i les posàvem a dins caixons. I les mos menjàvem. Era lo més bo que teníem.

Sa giraven d'una amb una ses figues?

Sí, d'una amb una. Així. Badàvem un poquet sa boca, s'ull i quedava girada.

I que més coses preparaven per conservar els aliments? Què més feien?

Hombre, posàvem un poquet d'aigua i sal, un poc de llorer i un poc de fenoll. Ben pitjadetes els feien forneres hi posaven tot això.

Això se diu "figues forneres"?

Figues forneres. Jo encara en faig. M'agraden molt.

I ha dit que això es feia per Sant Feliu?

Sí, quan més o menos comencen a madurar i cada vuit dies les collíem. Ara ja no en collim cap, perquè ses ovelles les se mengen.

Quins santos, quines festes d'un sant també assenyalaven un dia per collir o per sembrar?

Es blat se sembrava molts d'anys a sa lluna de sant Francesc, no ho era així? I ses faves per Tots Sants.

Era un costum, no?

Sí, un poc més o menos, dins aquells quinze dies més se sembrava tot s'ordi, sa civada, tot.

I per recollir també tenien dies més...

Per recollir, per sant Feliu. Per recollir gra. Dins es juliol, dins es juliol.

Sabeu algun refrany o dites?

No.

I cançons i gloses, en sabeu més?

Cançons ja vos n'he dites tres, ja no en sé més.

I després hi ha alguna llegenda de Llubí que només sigui d'aquí? Alguna llegenda que se conti des camp o d'un pou o de sa muntanya?

Sí que n'hi ha, moltes. Te'n records de cap tu? No, no me surten.

Vostè explicava que té molt record del camp. Hi ha qualque cosa més des camp, qualque anècdota que mos vulgui explicar per acabar?

Es batre amb sos carretons darrere i sa bístia i tu qui cantaves damunt s'era. No ho han vist mai en això. Ara aquí per ses festes ho mostren tot, ho treuen ara per sa fira de sa mel, a Llubí, hi havia tota sa maquinària que empleaven un temps. Unes sembradores que sembrava sa bístia. Jo no sé què vos he de dir. Si no ho veis, no ho podeu creure, ho has de veure per a què és.

Aquestes màquines eren de ferro?

Ferro, tot.

Si se feia malbé, qui les arreglava?

Hombre, els ferrers, les adobaven. Una s'espenyava i anaven en es ferrers i l'adobaven, es ferrers. Ara tot, hi ha molta cosa. No hi havia tractors, llavors.

Moltes gràcies.

Hombre, amb tants anys. Ja tenc vuitanta anys i moltes coses ja no me'n record, reines.

Bé, se'n record de moltes.