Memòria, dones i treball (Sant Llorenç 2024)

Catalina Pasqual Servera. Ara en tenc 92. Dia 4 des mes que ve, 93. Falten deu dies, com aquell que diuen.

I vau néixer aquí a Sant Llorenç?

Sí.

Quin any?

El 31.

A 13 anys vaig començar sa feina en es taller gran, de repartidora de trencat. I llavors vaig fer barreta amb un motor. I fins que vàrem tancar es taller, vaig fer feina en es taller. Brodava i me n'anava, mos partíem sa feina com que llavors se va posar aquí, mos partíem sa feina des motor que teníem a ca nostra i de la resta brodàvem d'es taller. Trauen els fils i llavors fan així. I ses que feien barreta i dèiem "trencat", i només havíem de girar sa roba i ja podíem fer sa barreta. I se deia trencat.

I era un rotle i hi havia sa meitat que traien es fils i sa meitat que trencaven. I ses que manaven es motor, potser n'hi havia catorze o quinze, i deien "trencat", era un puesto gran i hi havia un rotle rodó i aquí on tu seus hi havia sa madona principal. I aquí n'hi havia una altra que li deien la Clara Melera, la deus haver coneguda, que era sa que trencava. I sa madona Maria era sa que treia es fils. I aquella... Si cridaven trencat i no en tenien per dur-lo, madò Maria per damunt ses ulleres, mos mirava com qui mirar, i jo era sa repartidora. Jo, més grandeta, ja me varen posar dins un quarto. Tres, vos he de dir es nom. Idò, jo, n'Antònia Bunyolera, de llinatge no me'n record que li deien i na Margalida Petita. Noltros tres dins un quarto. Eren ses més jovenetes. Anava amb un motor. Fèiem barreta. Barreta. No enxufat, es motor a pedal. Llavors, es taller va començar a fer buit, i mos varen treure es motors a ca nostra, i mos repartien sa feina, i del demés, brodava en es taller. En es mateix puesto brodava. Fins que varen tancar es taller.

Voltros, amb es taller gran, fèieu feina amb en Joan Miró, amb el senyor Miró?

El senyor Miró.

Vos ne recordau d'ell? Vos podeu contar qualque cosa?

No, no. Jo, com que era molt nina, no. D'ell no me'n record, però d'en Miró, sí. I 'Antònia Peretona, que era sa jefa. I na Catalina de Capdepera, era sa que ajudava n'Antònia. Era molt... En fin, i sa madona Maria valia un món. Allà només he conegut n'Antònia Peretona i na Catalina Capdepera.

D'aquesta època, quins records teniu? Són bons els records que teniu d'aquesta època?

Sí, més que d'ara.

Vos agradava?

Sí, llavors tothom era amic i ningú se discutia, ni hi havia enveja i ara tot és al revés. Primer, sa gent vivia d'una altra manera. Tothom se conformava.

I a banda des brodats, què se dedicava sa gent de Sant Llorenç?

Fora vila. A fora vila, tothom anava a fora vila. Tothom anava al mateix. Ses dones, com que moltes tenien molts d'infants, primer. No és com ara. I tenien feina que fer a ca seva i es homes a fora vila. Fins que se va posar això des tallers, ses dones no hi havia feina per ses dones. Anaven a una casa si havíem de mester una dona a rentar, o fer dissabte, però no, no teníem feines. Feina segura. Sí, sí, varen donar sa fortaleses asa dona. A Sant Llorenç era una dona bé major amb un home, eren xorcs, sa madona Maria de Nadal, tu l'hauràs sentit anomenar. Sa madona Maria de Nadal, n'Antònia Peretona, era casada també amb s'home, sí. Totes dues eren...

Ells eren es des taller gran?

Sí. Sí, en es taller només he anat en es taller gran. I, fins que se va tancar es taller, ses que tenien motor, llavors, quan sa feina se va acabar, la mos repartien. Si eren deu, n'hi havia vint i mos ne donaven dues per hom. I del demés jo havia après de brodar i brodava en es taller, però.

Brodar no heu brodat mai? voltros sempre heu fet barreta?

No, brodar, brodar, brodar, brodar.

També?

Sí, aquests mantos i...

Ah, idò fèieu ses dues coses?

Des taller gran, això, però quan varen tancar es taller gran, no me va quedar més remei que fer bruses i mantos i vestits.

I com vau aprendre?

En es taller gran tot era blanc i això era de colorins. I sa mateixa feina t'ensenya. Sí, sa mateixa feina.

No vos va ensenyar ningú?

No, no, te donaven una fulla amb es colors, i tu ja sabies ara he de canviar es fill, ara no l'he de canviar.

No, home, en es taller gran no hi havia cap home. Ni un. Tot dones. En es taller gran sempre vàrem ser tot dones. L'amo en Nadal se va morir, que era ben hora, perquè no era aguantador. No hi va haver cap altre home pus. S'home de sa madona... No, de n'Antònia era en Robí. De sa vella, de sa vella vella, que era s'autèntica i que governava...

Qui era aquesta dona? Què li deien?

Na Maria des Molí. Sa madona Maria des Molí, li deien. I n'Antònia Peretona era casada amb en Pedro Robí, però en Pedro Robí feia feina a la sala i ella en es taller. No hi intervenia en res. En Nadal, l'amo en Nadal, era molt pillo.

No, però primer s'encarregada era...

N'Antònia Peretona i sa madona Maria des taller.

Juntes?

Sí, tot. Una se'n cuidava d'una cosa i s'altra se cuidava. Sa vella, sa madona Maria se cuidava des motoristes i de fer barreta. I n'Antònia i na Catalina Capdepera de ses brodadores, de dibuixar i donar sa feina i rebre sa feina i això.

I en Miró venia molt?

Venia diferentes vegades.

I era un home... era... vos tractava bé?

Sí, no. En Miró no vaig sentir dir res mai d'ell. En fi, no mos va fer cap desaire mai a noltros o es temps que jo hi vaig ser.

Tot lo dia. De les vuit a la una. I llavors es capvespre, crec que era de les dues a les cinc. Fèiem tot es capvespre i es matí. Jo, si vos he de dir sa veritat, crec que deu... deu euros. Ai euros, no, duros. No guanyaven deu euros. Perquè ara jo amb els euros m'embull. Ara tot són euros i llavors eren duros i pessetes. Jo no sé si era... Sí, i com que no hi havia res més estàvem ben conformes. No hi estava ningú assegurat. Jo hi vaig estar perquè, quan me vaig casar, n'Antònia Peretona me va assegurar sense dir-me res, com que feia feina sempre a casa seva, me va assegurar i vaig saber que estava assegurada quan vaig tenir sa nina. No ho sabia. Quan vaig tenir sa nina vaig cobrar sa maternitat, el que te donaven. Te donaven un paquet i sa maternitat. I vaig saber que estava assegurada. No ho sabia. Valia un món n'Antònia Peretona. Vaig tenir una paga senzilla, però ja te daven una capsa grossa, lo que havies de menester per s'infant. Quan vaig tenir sa nina tenia 24 anys. No, vaig seguir brodant fins que se va aturar es taller. I sa nina tenia una padrina velleta i tot el dia la m'engronssava dins d'un balancí. Dins un balancí amb un coixí a cada part sa padrina l'engronssava sa nina i jo brodava. Sí, ja hi fèiem feina a ca nostra. Ja mos donaven el que podíem fer de motors i jo brodava peò des mateix puesto.

No, no, quan va acabar en Miró va acabar el taller. Vaig saber assegurada quan vaig tenir sa nina. Quan vaig tenir sa nina, vaig saber que estava assegurada, però llavors, quan vaig anar des taller gran, que varen tancar es taller gran, ja no en vaig parar esment que hagués estat assegurada. Però un dia per casualitat vaig anar a Palma a hasienda i vaig acompanyar sa sogra de na Catalina i un que li diuen en Toni Pinxo hi feia feina i li vaig demanar mem ara t'he de dir una cosa jo estava d'estar assegurada però no sé com. I me va dir, m'ho va mirar i me diu "espera, dus tres anys d'assegurada" i jo llavors havien començat en es hotels i ja sabeu aquí on guanyen més i jo vaig deixar es brodar per anar a s'hotel, però no havia començat i diu loq ue has de cercar una feina que t'assegurin i tens tres anys de seguro i vaig començar a s'hotel i me varen posar a s'hotel en es tres anys de seguro d'aquesta i jo me vaig poder jubilar en es 61 perquè havia de tenir quinze anys pagats i a s'hotel vaig començar en es 38, 48 anys i en es 61 me vaig retirar, perquè vaig tenir es tres anys pagats des taller gran i de s'hotel, en es 61 me vaig poder jubilar. Tres anys vaig estar assegurada en es taller.

Quants d'anys hi vàreu fer feina, però?

En es taller gran? Tenia 13 anys fins que el varen tancar, a lo millor tenia 30 anys.

I a s'hotel quines feines fèieu?

De camarera.

I seguíeu brodant a ca vostra?

Sí, quan venia sí, de ca ses comisses. Cantàvem, cantàvem ses cançons que apreníem per sa ràdio, teníem sa ràdio, trobàvem un radiet que a penes se veia, perquè ara no el voldria ni un al·lot i amb aquella radiet passàvem es temps. Na Carmen Sevilla i aquella que eren dues bessones, ara es nom no me'n recorden però sí, m'agradava molt en Pepe Blanco i na Carmen Morell, aquests m'agradaven molt. En Toni Delon sí, cançons de sa ràdio, sa gent cantava cançons de sa ràdio, sa gent més major ballaven això copeos i mateixes però això jo no... això de copeos i mateixes no m'agradava mai i ses festes assenyalades Sant Llorenç i la Mare de Déu que fan festa tot era copeos. No, es nom des copeos no, qui les ballava, sí, perquè sa mare des Miner que li deien en Miquel Cadireta i n'Eulari Bulla eren sa flor. Això sí que me'n record i que eren de veure, sa flor eren. I xerràvem llavors noltros dos xerràvem de "avui ha cantat aquell, avui hem fet això i avui hem fet allò", no tenia res més, no hi havia teles, no veies, te n'havies de recordar, havies de xerrar del que havia fet entre dia.

I me varen dir aquesta dita "això és més fi" a Palma diuen "això és més fi que un brodat llorencí", no ho haíeu sentit?

No ho havia sentit dir mai, com que a Palma no se brodava. En especialitat Sant Llorenç era es puesto més fort de tots des brodat.

Però hi havia dones de fora que brodaven per ser llorenç, oi que sí?

Sí, sí.

Vos ne recordau de quines? Coneixíeu qualcú d'altres pobles que brodava?

Jo vaig brodar d'una gent de Manacor, però si ara em feien dir que li deien no ho sé, perquè de per tot venien a brodar. Quan hi havia això de ses bruses va aparèixer que havia plogut, havia plogut, tothom a Sant Llorenç ara t'anomenaré a Sant Llorenç quantes n'hi havia: de més en més de Na Covisa, es taller de Can Galmés, de Ca na Sorrilla, de Ca na Sorrilla també va ser popular. Na Sebastiana d'en Gorrió va dur feina de brodar, sa poblera va dur feina de brodar, na Maria Xema que estava aquí va dur feina de brodar. En Llorer, en Llorer no hi vaig fer feina mai.

En Rafel de sa Llet.

En Rafel Barxo, en Rafel Barxo, com que no hi he fet feina mai d'en Rafel Barxo.

Can Genovart.

Tot això va ser un niu de... de brodadorees de bruses i vestits i per... per un velló perquè llavors no hi havia euros per un velló te canviaves, perquè ara tots són 10 euros i 50 euros però llavors va ara d'es taller gran, si t'aixecaves a brodar, jo m'aixecava quan es llum s'encenia es de matí a les 6 i es vespre s'apagava a les 10 que feia sa senya. En cobrar es cap de mes, en no perdre petjada i era es meu home perquè jo guanyava més que ell que feia feina a fora vila, molts de dies venia a fer dinar i per jo brodar. 90 euros, no 90 duros, sabeu què són 90 duros? 90 duros eren molt clars, molt clars es mesos que cobraves 90 duros i te dic que es meu home venia a fer dinar perquè fora vila i jo guanyava aquell 80 duros o 85 duros i mos bastaven per viure, se podia dir. Només has de pensar que un home que se sent l'home de la casa i se dona guanyar més que ell ja te pot fer, fes idea, fes idea. No, en aquell temps comandava s'home. Tu havies de callar en aquell temps, perquè ara, si no t'agrada tu a ca teva jo a ca nostra i primer, si tu t'haguessis separat, era un desastre, una deshonra, una deshonra per sa família, no se separava ningú, s'aguantaven de sa manera que fos.

Però es doblers els guanyaven ses dones a Sant Llorenç?

Sí. No, es homes allò se varen posar es picapedrers i els homes que se varen posar picapedrers varen passar a les dones però es homes que no se varen posar picapedrers que feien feina a fora vila ses dones les donaven sa volta.

Catalina, i m'heu dit que sa vostra mare brodava...

Sí.

Amb una màquina...

Singer

...que la va comprar a plaços.

A plaços.

Tu ja vares comprar una alfa sense plaços.

Sense plaços a un d'Artà.

És sa que tens aquí dedins?

Sí.

I tothom comprava a plaços?

Si no podies comprar.

Brodava en es taller gran ta mare?

Sí.

Quin nom era? Què li deien?

A mumare? Sebastiana Servera Alcover

Tenia malnom?

Voreta. Jo som filla única, pes malnom tothom se coneixia a Sant Llorenç com ara. Sí, llavors se va posar això, se va establir això de per Cala Millor i això i tendes. I es brodar de bruses i vestits i això va acabar amb la resta, va acabar amb es taller gran i amb ca na Blanquereta que feien mantaleries i adreços i això, ses bruses se varen menjar tot això, però Sant Llorenç era un niu de tu duies feina i tu duies feina i perquè valia un velló més i això va passar a Sant Llorenç.

Ses dones moltes s'home les tupava, perquè s'home en tenia una altra i llavors en anar a ca seva, sa seva dona rebia. Això era un desastre, jo ja no era en es meu temps, si tu tenies un problema a ca teva, el te guardaves per tu mateixa, però jo sí, sa padrina, sa padrina Voreta, tenia una germana te diré sa família tu coneixes en Timpano.

Sí. En Timpano i ses seves ovelles.

Idò en Timpano, sa padrina d'en Timpano, o sigui, sa mare de sa seva dona era el tio jo li deia el tio, perquè ma mare li deien el tio, tenia moltes d'amigues i en Toni Llarranxo tu el coneixies un dia perquè sa tia no va tenir es sopar fet, la va tupar i es nin li va caure, això era sa vida de primer. Ses dones tevies d'aguantar i es homes feien sa seva vida, però ningú se separava, ningú se separava. Jo això ho sabia per sa padrina, jo tenia pena i ho sentia a ca sa padrina, jo era nina i jo deia "miraaaau!". I això sempre m'ha recordat molt que un matrimoni s'ha d'aguantar fins que pugui, però ara no s'aguanten. Segons com ho mires, millor, perquè ara sa dona pot dir-li el que troba i primer no podies dir com te trobaves.

Però això és bo, o no?

Sí, però ara jo per sa meva edat ho trobes, famílies que tenen un infant o dos que se separen, ho trobes com... no perquè ses dona primer ho passaven molt malament, ses dones. Es homes anaven en es cafè, jugaven, bevien i en ser a ca seva sa dona ho pagava, perquè no hi havia com ara que a lo millor dins sa cartera si dus 10 n'hi queden 15 quan te'n tornes, però llacors, no. Si, quan me vaig aturar que me vaig jubilar amb s'Imserso, mos n'anàvem dues vegades l'any, una vegada amb Simserso a Sant Llorenç i una vegada amb na Xineta i en Toni Bovoler d'Artà. Dues vegades en s'any mos n'anàvem. No, fins que me vaig jubilar no mos n'anàvem enlloc, perquè primer no és com ara, perquè ara sa gent se conforma, però primer, quan jo me vaig casar, quan tenies 10 duros, compraves un bocí de terra, o jo aquesta casa, jo me vaig casar i vaig venir en aquesta casa, no he estat allà més.

I això t'hi duien dibuixat i tu tenies es fils a ca teva i tu sabies, sabies com havies de fer ses fulles i com ho havies amb un paper pintat i sabies com havies de canviar es fils tots, i llavors davall havien de tallar ses bastetes ben tallades i llavors varen posar unes màquines Refrey, que se deien, que tenien tot es fil i només havies de canviar de d'això, però quan ho fèiem amb ses màquines petites, cada d'això havies de canviar es fil. Tot això, i com que jo sempre la vaig tenir petita sempre havia de canviar tots es fils de tots es colors de lo que feies de bruses i de vestits i d'això, però amb ses màquines modernes, sortien més bé, i això passava, tot això se feia amb ses màquines i llavors aquests filallons els cosíem, veus, sense res de perfil com que aquest fil, aquesta roba, no se perfila ,veus, un repunt sense doblegar ja estava. Lo més fàcil. Es dibuix t'ho donaven dibuixat en es tallers, t'ho donaven tot dibuixat. Ai, es dibuixadors des taller no t'ho diré, però en es taller gran hi havia una taula grossa, ampla i dibuixaven allà, n'hi havia que dibuixaven, però ara ses dibuixadores no me'n record d'elles, perquè estaven dins un quarto i i noltros tots estàvem. això de trencadores i motors estava tot a una sala molt gran enrevoltada de finestra, encara està en es taller gran i tothom estava allà dedins i per anar a entregar era una cotxeria, amb una escaleta i l'amo de dalt tenia una somera i la tenia davall s'escala i pujaven per aquí, estigui damunt hi havia un quartillo petit hi havia dues dues taquilles, i una hi havia na Catalina de Capdepera i una n'Antònia, una te donava sa feina i s'altra la te prenia i tu tornaves a davallar per aquella escala.

Estava en es carrer de la Mar es taller gran?

Sí. En es cantó, encara ara hi estpa, però ara per anar ara he acabat sa feina no anaves a dins es taller per aquesta escaleta hi havia, sí, i a baix hi havia sa somera de l'amo en Nadal.

Vos dona bons records idò aquest manto?

Sí. Ja te dic tenc aquest i un de negra i li vaig donar a s'altra neta petita i aquest vaig dir "el guardaré i el donaré a na Catalina si se volen desfressar" i vaig dir a na Maria "cerca'l". Ara tenc, quan varen llevar això aquí dalt, aquí un caramull, però si hagués sabut això quan me varen buidar aquí dalt tenia una capsa de vestits i bruses cosides i ho vaig tirar tot i vaig dir "què he de fer jo això, què he de fer jo, on ho he de ficar?", però això vaig dir no i dues peces que n'hi ha bastant d'aquest filalló ho vaig dir, aquestes dues peces les guardaré i que sé jo si ses nines voldran fer res per jugar i els tenc i qualque dia en voleu en direu i vos ne donaré. O si el vos voleu fer per un altre. aquest manto és d'en Jeroni Galmés. En es taller gran només se feien manteleries i adreços. Això és de ca'n Jeroni Galmés. Primer, no se feien com ara, ma mare ja en tenia una, ma mare, que repuntava asseguda a sa màquina.

I no la teniu?

Jo ni idea, com que ses nines, ses nines, tant m'ho han remolcat en això vell no, no, però és ben vera, eh? En Joan, tu coneixes en Joan de sa meva germana.

Sí.

Deu fa a lo millor quatre o cinc anys va venir un dia i diu "ara te duc una cosa" dic, "i què me dus?" i va ser una foto meva, que jo era molt amiga de n'Aina Murera, casad amb en Perrinó, érem íntimes amigues.

Perrinó des meu padrí.

Sí i se passejava pes carrer aquest fotògrafs que ficaven es cap dins d'aquella màniga i mos va fer una foto a n'Aina i jo i n'Aina.asseguda a sa màquina al revés, està que brodava asseguda al revés i jo, llavors mos ne varen fer una totes soles: n'Aina i una jo i en Joan va trobar aquesta foto i m'ho va posar a dins un marco i el me va dur. Si ara un dia la trobava, la donaria a na Maria. Si ara he de dir, ara la tenc a dins d'aquest calaix no ho sé, però sí, en Joan, pensa't. N'Aina va brodar poc temps, modista. N'Aina era modista però sempre estaven juntes com que ella viu a un cantó i sa meva padrina Voreta estava veïnat de Caliu, jo fins que me vaig casar vaig estar fins a Caliu. I érem moltes amigues i n'Antònia Bunyolera estava part davall, casada amb en Xeret, las tres, las tres, per anar a sa plaça a fer una volta a veure si vèiem es noviet, anàvem a demanar forn. Cada dia, madò voreta, voleu que anem amb na Catalina a demanar forn, "sí", n'Antònia Bunyolera "pot venir sa padrina diu si pot venir n'Antònia a demanar forn" i un dia sa mare de n'Antònia Bunyolera va anar a casa sa padrina i diu "Voreta, que pastes un dia per l'altre?" diu "no", diu "això te volia demanar a tu", perquè per anar-te'n es vespre havies de demanar o s'horabaixa i una jo anava a demanar forn per sa padrina i llavors demanava forn per sa mare de n'Antònia Bunyolera.

"Demanar forn" què vol dir?

Anàvem a sa plaça per poder pastar l'endemà dematí a demanar forn i mos pillaren, ara no diuen aquestes coses, ara se'n van i se'n van, però llacors va per anar, no, hem d'anar a fer una volta per sa plaça anar a demanar forn. Això era sa vida.

I brodàveu a la fresca?

Sí.

Amb ses veïnades?

Amb ses veïnades, en es nostre carrer hi havia ses dues regalades, n'Antònia Regalada i na Francisca Regalada i na Tonina Corneta que era casada amb en Pedro Molina d'aquí devora, tu això ho has conegut. Sí i n'Antònia i n'Antònia n'Antònia na Corneta i ses dues regalades i na Margalida Vent, que se va casar amb en Fil, se va casar amb un Fil, estava en es cantó davant ca nostra. Ca nostra era aquí on estava en Joan nostre, aquí era ca ma mare, i jo era sa petita i ses Regalades "madò Voreta, voleu que mos ne manem sa nina d'aquí a allà i jo les feia de dones velles i per tot se n'anaven i jo les sabia es mal a totes a n'aquestes, perquè amb jo les deixaven anar per tot.

Les féieu de "dona vella"?

De dona vella, perquè sortien i no les deixava anar-se'n enlloc i amb jo sí, passaven per sa plaça, hi havia es seu noviet. Aquesta Francisca Regalada d'aquí ses vegadetes que he dormit amb ella, que he dormit amb ella.

Bé, moltes gràcies, ha estat guapíssima aquesta entrevista.

Ara això és un cuento que diuen de dona vella, perquè ara això no s'usa, perquè jo vec na Catalineta nostra va amb aquella nina o aquella nina ve a ca nostra o me'n vaig, llavors no. Llavors per anar a sa plaça te n'havies de manar qualcú.

I estau contenta d'haver fet feina en es taller?

Sí! no me'n penedeix gens de sa feina que he feta, m'ho vaig passar, en fi, m'ho vaig passar bé per tot.