Tresor de la Memòria (Sineu 2017)

Jo som... Començam per un, o per s'altre? Qualsevol? Au idò, venga Maria.

Maria Sampol Palou.

Pedro Ramis Gili.

I de què voleu xerrar?

Ui, això has de ser tu.

Avui podem xerrar de moltes coses. M'entens? Perquè de què voleu que vos expliquem? Perquè voltros mos heu de fer una pregunta per noltros, perquè si no, te puc xerrar de sa meva vida d'al·lot, quan noltros érem com voltros. A veure si vos hem de parlar d'això o vos hem de parlar d'una altra cosa, sou voltros que mos ho heu de dir.

Me podríeu dir un refrany o una dita?

Sí, "en medio del campo estoy, entre lazos y cadenas..." Ara no me sortirà bé. "El que me hace pedazos llorará para mí"...

A on viviu?

A Sineu

I heu viscut sempre aquí?

Jo sí.

No, jo no. Jo vivia a Selva. Quan me vaig casar, vaig venir aquí a Sineu.

I de què fèieu feina?

Jo tenc set oficis. Vaig començar a fer feina quan era petit en es camp...

Tenies devuit anys.

Bueno, quan era petit. Que anava, estava a una possessió jo vaig fer feina en es camp. I llavors quan vaig tenir devuit anys, que vaig començar ja a fer feina, vaig fer de repartidor de sifons. Pinyes. Que era lo que fèiem llavors. Sa primera feina. Llavors, quan vaig acabar aquesta feina, me'n vaig anar en es servici. Des servici vaig sortir i vaig fer... Vaig agafar llavors de guixaire, i hi vaig fer fins que me vaig cansar, de guixaire. Quan me vaig cansar, llavors vaig tornar a agafar es repartir. I vaig repartir, i vaig fer, llavors, vaig fer altres feines. Perquè llavors, quan els imposts mos passaven davant, lo que vàrem fer va ser mirar de cercar una altra feina. Vaig tornar a sa mateixa feina antiga que era de guixaire, però com que era autónomo, i vaig dir, dic: "Vull fugir de ser autónomo", perquè llavors, a darrere cobrar... I vaig anar a fer feina a una altra empresa de marger.

I vostè, de què fèieu feina?

Jo vaig fer feina a un hotel, després de s'hotel, vaig anar a una fàbrica d'això de pell, de jaquetes, me vaig casar i ja vaig acabar de fer feina.

I com i quan vos vàreu conèixer?

Hombre, llavors per aquí no teníem moltes...

A una boda!

Vàrem anar... Anàvem d'una banda a s'altra, i de poble. Anàvem de poble en poble. No teníem cotxes, però començàvem a anar amb moto i corríem d'un poble a s'altre. I anàvem allà on podíem i mos vàrem conèixer a Inca a una boda.

I què vàreu pensar l'un de l'altre quan vos vàreu conèixer?

Hombre, en aquells moments no pensàvem mai en lo que vàrem arribar a ser, m'entens? Perquè fa quaranta anys que esteim plegats o esteim en matrimoni i no hem tengut... Ses queixes que hem tengudes sempre són solucionables, m'entens? Se poden solucionar.

I quan vos vàreu casar?

Al 74.

I me podríeu contar un poc com va ser sa boda?

Va estar bé. Per noltros va estar lo més gran.

Sí, perquè era lo que noltros podíem desitjar, i no podíem passar, com deim en bon mallorquí, s'arada davant es bou, tampoc. Havíem d'anar a damunt lo que podíem. Tots lo que podíem. No podíem gastar més de lo que no podíem.

I fins a quin any vàreu estudiar?

Jo vaig estudiar fins a catorze anys, a estones, perquè anava de repàs, anava a repàs, anava estudiant a s'escola, s'escola que teníem. Però, com que no teníem molta d'escola, havíem d'anar a cercar sa feina i noltros estàvem a una possessió i anava a guardar els animals i fins a catorze anys hi vaig poder anar. Es darrer any vaig anar a un col·legi a veure si podia fer es primer i ma mare me va dir que sí, que hi podia anar i hi vaig anar. Va ser es darrer any. A quinze anys ja vaig acabar els estudis i llavors ja vaig partir a fer feina.

I vostè?

Jo vaig anar a escola fins a dotze anys. Llavors, ma mare me va posar a brodar, vaig aprendre de brodar es capvespres i això. I vamos vàrem seguir anant a brodar fins que... Fins que vaig tenir 21 anys que me'n vaig anar a un hotel a fer feina.

I com recordau ses classes a s'escola?

Hombre, ses classes que llavors fèiem eren molt distintes de ses que avui, m'entens, perquè entràvem a les nou des dematí i sortíem a les dotze des migdia. Recreo, si en fèiem, si no mos castigaven, perquè llavors també s'usava es castigar-mos, més que ara, perquè ara no vos castiguen, però llavors mos castigaven molt. I en fèiem, anàvem, i estàvem, hombre, a dins lo que hi cabia, estava bé, m'entens? Però no en podíem demanar més, perquè no, no hi havia...

Eren molts a s'escola...

Ara s'escola, noltros érem quaranta o cinquanta. Ara se queixen es mestres que en tenen 25 i ja se queixen, llavors, què havíem de fer? Perquè si anam a s'escola graduada d'aquí veuran ses classes com eren, lo grosses que eren i estaven plenes.

I quants de germans heu tengut?

Jo en vaig tenir vuit, que en vaig conèixer...

Jo també, però només en varen viure, grans, cinc, cinc germans.

I com era es dia a dia a ca vostra, amb tanta gent?

No mos oblidàvem mai ni d'una cosa ni de s'altra. Sempre estàvem pensant com havíem de passar es dia. Es dia el tenia molt bo de passar, m'entens, perquè, quan érem petits anàvem, teníem, perquè ara no ho podem dir, perquè anàvem a treure nius, anàvem a caçar gorrions, coses d'aquestes.

I quins esports practicàveu, quan éreu petits?

Hombre, n'hi havia un que era futbol o frontón. M'entens? Perquè aquests d'aquí tenien sa sort que tenien un bon frontón. Lo que passa que no teníem temps per fer es deports. Es futbol era s'únic que hi havia, però no mos podíem entrenar. No és com ara que avui en dia entrenen, tenen ses seves hores per anar a entreno i tot això. Llavors no, hi havien d'anar a l'atropellada, i qualque vegada mos costava rebre, perquè fugia a mon pare i jo li havia de guardar els animals i hi havia qualque clatellada. Perquè llavors no era com ara, perquè ara no podem pegar, però llavors ses clatellades mos feien posar a l'ordre.

I vostè, no va practicar cap esport, cap...

No, no, no, no, no en vaig... Jo era una nina molt nyonya i no m'agrada jugar. En canvi, a sa meva germana li agradava molt jugar, una més petita que en tenc. Jugava a tots es jocs i, quan jugava a bolles i perdia, agafava ses bolles i se n'anava escapada. Jo no ho vaig fer mai. I, si botàvem, a jo me tocava rodar. No vaig botar mai.

I a es vostres pares com els recordau?

Jo bé. Jo les record molt bé, perquè era lo que hi havia, no podien fer més, i no podíem cercar set peus al moix, perquè no hi eren.

Jo també les record molt bé.

I què és lo que més t'agrada de na Maria?

Que mos feim es contraris moltes vegades. És s'única cosa, perquè no tenim fills, i mos feim es contrari perquè, perquè no tenim res més, som tots sols, de qualque cosa hem de xerrar. Si ella a jo no li faig es contrari o li retrec ses coses, ella les me retreu a jo i jo lis retrec a ella. I és sa manera de poder passar es dia.

I a vostè què és lo que més li agrada d'en Pere?

M'agradava més quan era jove que ara. Quan era jove, feia tot lo que jo volia i ara me replica molt.

No saps per què? Perquè encara m'havia d'agafar pes coll. Això era que encara no m'havia agafat pes coll.

I, quan éreu joves, què vos agradava fer?

Que de... De fer en quin sentit?

Quan éreu joves, es temps lliure, com...

Es temps lliure, ui! En teníem molt poc de temps lliure.

Jugar a futbol!

Perquè es lliure era per anar-mos a jugar a futbol i encara qualque vegada mos arruixaven, perquè havíem de guardar indiots o havíem de guardar porcs o havíem de guardar ovelles, o principalment jo. Com que era es petit de la casa, i no me quedava altre remei més que tenir esment a tot allò. Quan sortíem d'escola teníem un sistema.

I quan éreu... I junts, què fèieu quan éreu joves, si anàveu en es cine...

Sí, quan érem aquí, anàvem en es cine quan podíem entrar en es cine, perquè no podíem entrar en es cine sempre. Quan feien qualque pel·lícula de l'oeste o de guerra o coses d'aquestes. Però si feien cine, com deim en bon mallorquí, cine de destape i un poc de amor i tot això no mos deixaven entrar, estava privat, això.

Idò i moltes gràcies per...

A voltros.