Jo Catalina Font Barceló.
Maria Pixol Riera.
I d'on sou?
De Sant Joan, fa molts d'anys.
Hi vàreu néixer?
Sí.
I vós també?
No, jo som de sa part de València, de la província d'Alacant, i fa molt d'anys que estic aquí a Mallorca.
Per què vàreu venir a Mallorca?
Perquè tenia un germà que feia feina aquí i vaig venir per estar una temporadeta aquí amb ell, i me vaig quedar. Después ja vaig quedar a ajudar-los a ells a fer feina, me vaig casar amb un d'aquí de Sant Joan, i aquí estic. Vàrem viure molts d'anys a Palma, fins que el meu home es va retirar, i quan es va retirar ja vam vindre a viure a Sant Joan.
I fèieu feina a Palma?
Sí, vaig fer feina... Vaig fer un curset de treballadora familiar i vaig fer ses pràctiques a ses Hermanitas de los pobres i després ja al cap d'un parell d'anys vaig anar a cuidar d'una persona, una senyora major, i vaig acabar per retirar-me a ca seva, i després ja em vaig retirar, el meu home també, i vam vindre a viure a Sant Joan, i aquí estem tranquils, i ho passem molt bé amb tot lo que mos apuntem de l'Associació de persones majors.
I vós, m'heu dit que éreu modista, me podríeu explicar algunes coses sobre això...
Vaig anar, quan era nina, quan vaig acabar s'escola, vaig anar a corte, i... I, quan me vaig casar, s'home era sastre, i me vaig pegar una bona panxada de cosir, perquè pantalons, mitges americanes, i això, i, però, llavors, claro, no tenia seguro es cosit i me'n vaig anar a fer feina... Vàrem venir a viure a Sant Joan, i vaig anar a fer feina a l'hospital de Manacor. A sa neteja.
I de modista, així una cosa mallorquina que se faci i que s'hagi perdut o encara se segueixi fent?
De modista lo que he fet i s'ha perdut és es vestit de ball de bot de ses netes. S'ha perdut que sa gent se'n va i el compra fet, per no... Perquè és un poc complicat, però jo...
Fa qualque tècnica que se faci amb so vestit que sigui molt complicada?
Bueno, tot és un poc complicat, però les he fet rebosillo, davantal, tot brodat de punt mallorquí, i això a jo m'encanta. Manualitats i tot això, això és lo meu.
I així un refrany o algo així que vos contaven quan éreu petites en sabeu cap?
Hombre, refranys...
Jo sa mamà sempre me'n deia de refranys, i molts, perquè qualque pic me deia: "Qui no s'arrisca, no pisca", me deia, i que mos havíem d'arriscar a fer coses... Qui no s'arrisca no pisca.
I vós, en sabeu qualcun?
Jo... Passa una cosa, com no som d'aquí, els d'allà ja els he perdut, i els d'aquí no els he trobat, no hi ha manera! No hi ha manera, no me'n record, me diuen moltes coses i no me'n record, però bueno, quan comences penses que amb un o amb s'altre, però me costa molt, i a demés de coses d'allà... Me se obliden moltes coses, pes xerrar, ni xerres mallorquí, ni es valencià, ni es castellà. Perquè antes xerràvem molt perfecte es castellà, perquè anàvem a escola i era tot en castellà, però ara amb so mallorquí me faig un lío que no faig res.
I vós m'heu dit que esteu amb sa coral i vos agrada molt cantar. Sabeu qualque cançó que vos agrada cantar?
Ai sí! Vaixell de Grècia! Ara cantam es Vaixell de Grècia! Que hem d'anar a cantar-ho a Palma, i después Mira que eres Linda.
Mos la podeu cantar un poquet?
No! Cantam: Vaixell de Grècia... Hm, no.
Podeu cantar les dos?
Sí, cantam totes ses dues, venga! Vaixell de Grècia...
No, no.
Si per les albes veieu passar un vaixell, no penseu mai...
No, però jo les volia cantar sa darrera estrofa, que diu: "No tenguis por.."
Vaixell que plores, igual que plora es meu,
que dus sa pena, igual que porta es meu.
Vaixell de Grècia, que no t'enfonsi es tro.
Infla les veles que anem al mateix port.
Vaixell de Grècia, que no t'enfonsi es tro.
Infla les veles que anem al mateix port.
Moltes gràcies.
Eh, ho passem molt bé, molt bé, molt bé.
I després, eh, sí... Mira que eres linda quan mos amollam, bono, és massa, eh?
No, i ara hem d'anar a un concurs a Palma, eh?
Sí, però noltros ja sabem que no hem de guanyar res, només hi hem d'anar por amor al arte.
Eh, però ho disfrutam.
Sí, sí.
Disfrutam, disfrutam de fer coses d'aquestes.
Hem d'anar totes vestidetes de negre amb una bona flor aquí! Ara ja m'equivocava d'espatlla. Amb una bona flor aquí i totes vestidetes de negre.
No, aquí a la tercera edat mos apuntem a tot i ho passem molt bé, molt bé, molt bé.
Moltes gràcies! Ho heu fet molt bé!
El Vaixell de Grècia mos ha sortit un poc desentonat.
Sí.
Però, bueno.
No, allà entonam.
Quan estem amb la professora ho fem molt bé.
Sí, procuram, procuram, fer-ho bé.
Ja està?
Ja està?
Gràcies totes dues.
Gràcies a voltros.
Modista | Personal de neteja
Sant Joan
Sant Joan
Treballadora familiar
Alicante/Alacant
Sant Joan