Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.
Vida trista i penosa
passa el qui està en el desert;
jo la hi pas, i ho sé cert,
ausent de vós, cara hermosa.
Com veig aquest estelet
que va darrerre sa lluna!
Lo meu cor passa fortuna
ausent de vós, ramellet!