Es rebosillo que duis
es diumenges, de vegades,
té les flors tan ben posades
que il•lumina los meus uis.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Lloança de la bellesa
Poble
Sencelles
Camp Semàntic
Anatomia, Bellesa, Complements, Flors, Lloança, Mesos i setmanes, Peces de roba
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
1003
Volum
I
Núm de pàgina
86
Altres cançons relacionades
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.
Si no em vols, digues: -Ves-te’n-
i mai més te faré nosa;
que així ho fan, cara de rosa,
ses dones que tenen seny.
Clavell, com estic ausent
departat de ta persona
disn el meu cor tenc una ona
blava, que la mar no en dóna
dia de maror ni vent.
¿No heu reparat un moment
que juga de malament
es mal d’enamorament
en pic que s’encapirona?
Tradicionari de Mallorca
