Es rebosillo que duis
es diumenges, de vegades,
té les flors tan ben posades
que il•lumina los meus uis.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Lloança de la bellesa
Poble
Sencelles
Camp Semàntic
Anatomia, Bellesa, Complements, Flors, Lloança, Mesos i setmanes, Peces de roba
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
1003
Volum
I
Núm de pàgina
86
Altres cançons relacionades
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.
¿Què he de fer del garbo teu
i de la teva hermosura,
i tot quant veig, per ventura,
no hi 'ribarà a haver res meu?
En es calçons no hi duc vetes;
los me llic amb un vencís.
A ca nostra ja som sis
i ses parets són estretes.
Tradicionari de Mallorca
