Es rebosillo que duis
a damunt es cap posat,
de perles està esmaltat
i embalsama los meus uis.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Lloança de la bellesa
Poble
Sineu
Camp Semàntic
Anatomia, Bellesa, Lloança, Passió i enamorament, Peces de roba
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
1002
Volum
I
Núm de pàgina
86
Altres cançons relacionades
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.
Vuit dies farà demà
que es meu cor no té alegria,
i sa que la m’ha de dar
viu lluny de la pagesia.
No sé què té el meu coret,
no té alegria ni en dóna,
des que no veig sa persona
d'un jove petitonet.
Tradicionari de Mallorca
