Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.
Si dius que em trobes petita,
lletja i baixa d’estat,
tenc s’enteniment posat
allà on se necessita.
Com veig aquest estelet
que va darrere sa lluna!
Que he passada de fortuna
estimada, per veure’t.