Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.
Cara de rosa encarnada!
Cara de dos mil clavells!
Jo et trob tan eixarriada
com una truja amb porcells.
Com ella se posa tota,
tota davant es mirai,
“Que som de guapa, carai!
I no festeig, bon rebota!”