Cara de sol resplendent,
tot lo món il•luminau.
Com a dins l’esglèsia entrau,
los difunts fan sentiment.
Mirau què ha de fer la gent
d’es lloc a on habitau!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Lloança de la bellesa
Poble
Artà
Camp Semàntic
Anatomia, Bellesa, Desig, esglésies, Espais de trobada urbans, Fets meravellosos o màgics, Floretes, Mort, Planetes, Sol
Mètrica
7a7b7b7a7a7b
Rima
Consonant
Versos
6
Núm de glosa
1369
Volum
I
Núm de pàgina
84
Altres cançons relacionades
Vida trista i penosa
passa el qui està en el desert;
jo la hi pas, i ho sé cert,
ausent de vós, cara hermosa.
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Tradicionari de Mallorca
