Jo el vui guapo i guilant
i sonador de guiterra;
el vui que no tenga terra,
i no hauré d’anar an es camp.
Vida trista i penosa
passa el qui està en el desert;
també la hi pas jo, de cert,
ausent de ta cara hermosa.
Me convendria llogar
unes cases a Ciutat:
veuria es meu estimat
com passaria, format,
amb so sabre an es costat
i es fusell en sa mà.