Aqueixa jove mereix.
la terra per on camina,
daurar-la de plata fina
o d’or, que més gallard és.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Lloança de la bellesa
Poble
Estellencs
Camp Semàntic
Bellesa, Desig, Fets meravellosos o màgics, Floretes, Joventut, Terres i terrenys
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
889
Volum
I
Núm de pàgina
82
Altres cançons relacionades
D’al•lotes n’hi ha a manades;
més guapes seran que tu,
i en trobaré, ja és segur,
de riques i acomodades.
Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.
Catalina, ¿el t’has mirat?
Saps que n’és de galant jove!
Però té es llevat que tova
a un altre lloc posat.
Tradicionari de Mallorca
